Eleccions 21-D

En el regne de l’excepcionalitat

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Des del precís moment en que Mariano Rajoy anunciava l’aplicació de l’article 155 de la Constitució en una versió diuen que “prudent” vam entrar en el regne de l’excepcionalitat.

Excepcional va ser que fos Rajoy qui dissolgués el Parlament, destituís el govern i anunciés eleccions autonòmiques pel 21 de desembre, això darrer diuen que va ser una imposició europea per acceptar les altres accions (diuen, diuen...eh.)

Excepcional és que mig govern amb el seu vicepresident estigui a la garjola, acompanyats dels dirigents social de l’ANC i l’Òmnium i uns quants consellers més inclòs el President estiguin a Brussel·les mentre campen en llibertat els protagonistes de l’agressió feixista a la seu de Blanquerna condemnats en  ferm a quatre anys de presó...Tot deu tenir una explicació excepcional!

Excepcional és que qualificant alguns les eleccions de il·legítimes els partits, tots, s’hi presentin possiblement hi ha masses coses en joc com perquè alguns grups deixin passar l’oportunitat de denunciar la injusta situació i mantenir els principis polítics sigui quin sigui el resultat.

Excepcional ha estat la confecció de les llistes. Ha semblat la recerca i cacera de l’independent amb un cert renom i de suposat prestigi per intentar explicar que els partits volen ser transversals, que representen al màxim la societat..

Excepcional és que hi hagi candidats tancats a la presó per causa d’una actitud venjativa i amb voluntat exemplificadora conceptes contraris al mateix concepte de la justícia.

Excepcional que es celebrin eleccions encara sota la llei electoral espanyola, fet que demostra la incapacitat del país de fer-ne una de pròpia...

Excepcional diuen les enquestes que serà la participació que algunes eleven fins el 82%, participació que seria històrica

Ah! Enquestes.

Ja n’han aparegut algunes que van indicant les tendències.

Bàsicament, malgrat la excepcionalitat de la situació, dibuixen un panorama semblant a l’existent si ens atenem als anomenats blocs ideològics. La diferència està en que dins dels mateixos blocs es produeixen moviments força importants i significatius.

En el bloc independentista si fins avui semblava que ERC arrasaria -en l’històric del temps i després d’intuir-se que Jxsí no repetiria- i es convertiria en el nou pal de paller i el partit hegemònic en el camp de la independència, ara aquesta funció es veu amenaçada per la puixança de la candidatura de Junts per Catalunya o altrament pensada com la llista del President.

Els estudis demoscòpics de fa un parell de mesos donaven una folgada victòria als republicans, després dels fets d’octubre, l’empresonament del govern i la reconsideració de Puigdemont de presentar-se sembla que ha trastocat les intencions de vot de l’espai independentista.

Puigdemont podria arribar a fer perillar la victòria cantada fins ara d’ERC. Això sí a costa de la pràctica desaparició per immolació del PDeCAT. Inèdit fins ara a la política catalana la dissolució d’un partit .

I evidentment aquesta disputa del vot independentista porta a que cada un dels caps de llista i líders, president i vicepresident que fins ara han governat junts i ara s’enfronten per aquesta hegemonia vulguin portar l’aigua al seu molí.

Junqueras ha llençat el primer envit sobre qui representa millor el país en un article al Periódico: És amb aquest esperit que hem de construir una majoria més àmplia a Catalunya, més sòlida i transversal, que cohesioni la societat catalana en tota la seva diversitat. Per això és tan important que la llista d'Esquerra Republicana sigui una veritable llista de país, del país real, perquè aquí rau la nostra força i credibilitat, de fer llistes i comptar amb majories que representin el gruix de la nostra societat. També en la capacitat d'oferir una proposta política sana, lluny de qualsevol ombra de corrupció, disposada i preparada per assumir tots els reptes, per construir aquest nou país, al costat dels que van aixecar cases i carrers on només hi havia erms i solars, al costat d'aquests centenars de milers d'empresaris i emprenedors que té aquest país, al costat de tots aquells que s'han mantingut ferms i dignes en els pitjors moments, al costat de tota la bona gent, que és molta i que vol un futur de pau i llibertat per a les seves famílies i amics.

Això ho intenta superar Puigdemont amb un llista que com hem dit pràcticament elimina el PDeCAT creant Junts per Catalunya com una barreja de l’antiga CDC i PDeCAT com a coalició electoral però que va més enllà amb una certa transversalitat. Ha llençat la xarxa per pescar en totes les aigües i se’n ha sortit prou bé.

Les llistes han competit per veure qui incorporava més independents o figures que tinguin un cert ressò mediàtic, des del pare Manel al periodista Jaume Barberà o entrenadores de natació sincronitzada passant per escriptores, cineastes i directors de ràdio. Una amplia gamma de nous polítics s’asseuran als escons del Parlament, potser excepcionalment.

És voluntat dels partits aquest cop mostrar la seva influència o la seva  implantació en part de la societat incorporant persones fins ara alienes a la política activa i partidista. Això que és positiu perquè assenyala una voluntat d’implicació en els afers públics és notable, però per altra banda potser no ajudarà massa a la cohesió internes del grups parlamentari que es pugui conformar. Si ara governar el grup de JxSi, segons diuen els coneixedors, ha sigut una feina de titans imaginem-nos ara amb grups farcits de persones que amb criteri i voluntats no sempre coincidents estiguin en la mateixa posició política.

De més verdes en maduren diuen.

Queda campanya i per tant tot plegat sembla molt volàtil en aquestes eleccions, pot haver-hi cop d’efecte sonat i per tant res no està dit ni decidit en el camp dels defensors de la sobirania. Aquest cop potser excepcionalment també la campanya serà determinant i per tant molt interessant de seguir.

I excepcionalment també valdrà la pena llegir els programes amb detall i la lletra petita per veure que diuen al final...

Sembla això sí que l’independentisme aconseguirien superar la majoria del 68 escons i per tant mantindran el control del Parlament tot i que per ara el vot directe sembla que baixa una mica i per tant no arribarien a la desitjada majoria en vots que els donaria més potencia, bagatge i legitimitat a l’hora de seguir reclamant els seus plantejaments.

A l’altra banda tampoc la situació està aclarida. La darrera enquesta del Periódico donava un empat en escons a C’S i PSC. Situació fins ara impensable. Més aviat la tendència era la pèrdua de suports del PSC i un augment de C’S, però aquesta tendència ara ha canviat i el PSC i les seves adquisicions i fitxatges excepcionals en el camp del catalanisme i també de l’unionisme fa que pugin les seves expectatives.

Segons com vagin les coses i pugin arribar a tenir majoria, tot i que molt difícil ja que les expectatives del PP són a la baixa i quedar com el darrer partit del Parlament, però si això canviés sembla que Iceta, que ha negat la seva investidura si fos possible a Arrimadas, tindria forces números per ser President ja que significaria una opció que generaria potser menys rebuig.

Tot plegat està al començament i encara queda un mes llarg i potser hi hauran cops d’efecte que poden ajudar a modular finalment el retrat que quedarà pel 22 de desembre. Potser hi haurà premis de la grossa abans de que es sortegi.

Ara per ara doncs sembla que la suma de les forces independentistes aconseguiria la majoria absoluta pelada, amb entre 68 i 71 escons, però perdria vots respecte al 27S i es quedaria en el 46,7% dels sufragis. A les eleccions del 27-S del 2015 va treure un 47,8%.

Hi ha partit i cal jugar-lo segur que ho faran a  fons. Tothom aquesta vegada.

El perill de viure en el regne de l’excepcionalitat és que aquesta excepcionalitat la convertim en normalitat i donem per bo tot el que ha succeït, que caiguem en la temptació de amb les eleccions blanquejar la situació d’”excepció” que vivim al país. Evitem-ho.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local