La tardor resisteix

Ja fa dies que hem entrat a la tardor.

I ja podríem cantar aquella vella cançó infantil:

Quan ve el temps de collir castanyes
la castanyera, la castanyera,
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat.

Cert. Ja hem vist alguna caseta que venen les castanyes i el moniatos cuits. No obstant he de dir que per aquesta dates quan obria alguna finestra de casa m’arribava l’olor de castanyes fent-se, enguany no ho he notat. Al parc de Francesc Macià de moment no hi ha barraca de les castanyes i tot fa pensar que ja no n’hi haurà. Llàstima.

Temps d’iniciar el debat sobre si ens menjarem les castanyes amb banyador...

La tardor impregna la ciutat, la fresca matinera es deixa notar tot i que els migdies encara són prou temperats.

Però si vas pels camins de la rodalia la tardor es mostra de manera evident. Les vinyes ja es van engroguint i els matisos d’ocres són molts i diversos, les oliveres carregades de fruits que ben aviat es colliran, els magraners també farcits de magranes, com que els que hi ha a les vores dels camins no es cullen gairebé, els ocells fan fira, els arboços que han resistit la sequera van treien les cireretes, menjar-les (no gaires) és un petit plaer, els plomalls van creixent i sembla que han guanyat una alçada suficient per presagiar un hivern no massa fred, cultura popular que a vegades s’arriba a complir, el margalló presenta un aspecte generós amb el seu fruit, el pa de guineu està pletòric; també es menjava però ara costa una mica fer-ho, tenim altres possibilitats més dolces. I encara alguna figuera de moro ens presenta figues en bon estat, molt madures. Els bolets, que n’hi haurà molts segons els experts, els veiem més a la botiga que a la terra dels boscos, almenys els d’aquí. Els més experts segur que en troben. L’activitat als camps ja es concentren en remoure la terra, en airejar-la i prepara-la per la sembra... De la pluja no cal dir res ja l’hem notat. En fi tot un seguit d’indicacions que ens assenyalen sens dubte que la tardor ha entrat plenament, tot i que sembla que tot va avançat fruit dels canvis de temperatures, tot sembla arribar un parell de setmanes abans del que estàvem acostumats.

Però també hi ha una voluntat d’avançar les celebracions, Ara, com si ja fóssim la Veneçuela de Maduro (amb el Nobel de Corina Machado inclòs), ja ha avançat el Nadal per tenir més dies de felicitat (abans de que Trump els llenci l’estocada final), aquí potser amb més visió comercial que festiva s’ajunten les castanyes amb els calendaris d’advent i els clàssics panetones nadalencs.

Hi ha pressa, tot passa a una velocitat de vertigen,

I això sembla contrari a la tardor que més aviat és un moment de tranquil·litat, de temps pausat, la natura comença a descansar, a retreure’s per esperar la letargia hivernal.

S’associa la tardor a la nostàlgia, de temps que ja hem passat i que anuncia el final del que nosaltres de manera artificial hem assenyalat com un any. Les tonalitats de grocs, de marrons, verds més suaus colors que semblen temperar  l’esperit.

Res, com tot són imaginacions i cadascú assimila l’estació de l’any amb els seus paràmetres, amb la seva sensibilitat i amb el seus sentiments.

La tardor amb petits canvis resisteix. l la natura és sabia i s’adapta. Hem comentat moltes vegades que les estacions intermèdies com són la primavera i la tardor estan destinades a desaparèixer i es reforçaran l’estiu i l’hivern. Els termes migs sembla que no tenen futur, que estan condemnats a deixar un pas sobtat entre estiu i hiverns, sense mitges tintes tan preuades i paisatgísticament magnífiques com primavera i tardor, moments en que la natura ens ofereix la gamma més àmplia de les possibilitats cromàtiques.

Tot al blanc o als negres sense els matisos de gris.

Potser per aquest futur climatològic incert vivim -alguns, no tots, clar- amb més intensitat, aplicant-hi tots els sentits als símptomes que van progressivament desdibuixant-se de la tardor.

La tardor també representa el principi de la fi de l’any.

I quin any!, més enllà dels nostres cercles més propers que ja donaria molt de sí, començava l’any amb la tornada de Trump al poder i tot l’any hem anat veient la seva capacitat de sorpresa per neguitejar al món i acaba en plena tardor amb un espectacle a Egipte. Que sí, que ha aconseguit imposar una treva que ja veurem el que dóna de sí. Però tota la parafernàlia executada com una mena de vassallatge, potser per fer-li un desgreuge de no haver obtingut el Nobel, al sheriff Trump és sobrera, segurament caldrà aguantar totes les astracanades per salvar la treva a Palestina i evitar que segueixi la mortaldat.

En fi, aquets any sembla tenir una tardor d’aquelles que en diem de sempre. Aprofitem-ho amb tota la intensitat possible.