Via pública

Historia d’un semàfor de Vendrell

Antonio Garcia Leal 24-04-2018 11:51 Lectures 910
Imatges del semàfor. Eix

Imatges del semàfor. Eix

L’ultima peça que hi quedava a l’altura del numero 36 del Camí de Mas d’en Gual, era moure el semàfor que estava al ben mig de la vorera. Aquesta problemàtica es sumava a la manca de vorera i un senyal de prohibit alineat amb el semàfor, que feia impossible passar per la vorera si  anaves amb un cotxet de nen.

Va ser aquesta una de les problemàtiques que van portar a la primera reunió amb el Batlle Martí Carnicer a l’any  2013, quan feia uns mesos que havien posat en marxa la associació de Veïns del Tancat III. I va ser ell, el que ens va dir en aquella reunió que es donaria una solució, a un problema que el nostre secretari ja havia denunciat al juny de 2012, sense obtindré resposta per part de l’Ajuntament.

Pel que fa a la vorera i la senyal, van aconseguir solucionar-ho al setembre de 2015 i he de dir que va ser un dels grans èxits com associació que vam aconseguir, i fins i tot va formar part com a noticia del nostre primer Butlletí, encara que ja havíem aconseguit altres petites victòries, tot pressionant molt a l’Ajuntament i perseverant molt en les nostres reclamacions, no per què el nostre Batlle tingués un gran interès en donar-nos solucions.

Pel que fa al semàfor, va seguir al mateix lloc, sense que l’Ajuntament fes res per treure’l del mig de la vorera, però nosaltres van seguir perseverant i al 2016 a través d’un altre instancia van reclamar una altre vegada que el fiquessin de forma, que no fos un problema per als vianants. Com era d’esperar per part d’aquest Ajuntament, no van contestar-nos res, ni van fer res de res.

Davant de la manca de solucions, van pensar que potser moure un semàfor a la nostra vila tenia un cost molt elevat, i van decidir preguntar al juliol de 2016, quants diners constava ficar-lo de forma que no sigues un problema per al pas de la gent. I dit i fet, a traves d’un altre instancia, van tornar a demanar el cost de moure’l, i un altre vegada, van xocar contra el mateix mur del silenci administratiu i menyspreu per part de l’Ajuntament i davant d’aquet silenci i menyspreu, no van dubtar, i van denunciar a l’Ajuntament, al Síndic de Greuges de Catalunya, per incomplir la legislació vigent en matèria de respostes administratives, al no contestar a la nostra sol·licitud de moure el semàfor i tampoc al no dir-nos qui era el cost de fer-lo passats els tres mesos que estableix la llei.

Així doncs van esperar, i va passar el temps i al final, pressionats per al Síndic de Greuges de Catalunya, al 13 d’abril de 2018, van rebre la resposta de l’Ajuntament de Vendrell, que ens diu que moure el semàfor 20 centímetres, te un cost de amb IVA inclòs de 408,18 € i forçat per al mateix Síndic, ho van col·locar de forma que pugi passar la gent. Hem trigat 6 anys en arreglar un petit espai del nostre barri, a la vegada que hem tornat a doblegar a l’Ajuntament.

La meva reflexió personal com a Secretari de la Associació de veïns del Tancat III, es que encara que hem trigat molt en aconseguir-ho, 6 anys reclamant, és molt de temps. Ho hem tornat a fer, l’Ajuntament ha tingut que cedir i ara tenim la vorera construïda, i el senyal i el semàfor ja no son obstacles per la gent, hem guanyat aquesta partida, i ha quedat demostrat documentalment, que hi ha un greu problema a l’Ajuntament, perquè fixin si bé en una cosa, es volen gastar un munt de milers d’euros al carrer Doctor Robert o a al Tabaris, mentre a nosaltres, ens tracten de gastar per esgotament, fent servir el silenci administratiu com a eina, encara que no els serveixi de res. Nosaltres seguirem perseverant fins a aconseguir això el que demanem, no defallirem ni ens rendirem, per què tenim molta feina per fer i molts fronts oberts.

Antonio Garcia Leal
Secretario de la AAVV Tancat III

La taverna vermella

Antonio García Leal

Antonio García Leal

Un lloc per a la reflexió

http://tatarlak.blogspot.com.es/

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

L'Audiència de Barcelona acaba de denegar a un home l'adopció dels fills de la seva parella nascuts per gestació subrogada. El tribunal recorda que el procediment és il·legal al país. La gestació per subrogació o per substitució, la maternitat subrogada o els ventres de lloguer són un dels temes que més divideixen la societat.

Creus que s'hauria de legalitzar la gestació subrogada al nostre país?


No