Projecció internacional

Cap d’arengada o cua de lluç?

Sixte Moral 16-05-2018 10:48 Lectures 745
Platja de Ribes Roges. Eix

Platja de Ribes Roges. Eix

Paral·lelament a la presentació en societat del Pla d’Internacionalització de Vilanova, que hauria de situar la nostra ciutat en l’espai mundial i treure’n els beneficis corresponents, arribaven a les platges de Vilanova un plaga d’algues de clor blau anomenades 'Velella, Velella', que segons expliquen els experts  són habituals a la costa Oest del EE.UU. Casualitat o causalitat? Ha estat una cosa del destí que quan es vol projectar Vilanova al món les algues responen,  potser fruit d’un arrenglerament astral imprevist, i apareixen a les platges vilanovines o ha estat a causa del Pla de projecció exterior –només parlar-ne ja produeix efectes, això va bé- que s’ha llençat que les algues han vingut atretes per la magnificència de les nostres platges i altres qualitats. Vet a saber.

D’aquí al món. És un lloable objectiu que ben segur que qualsevol govern es planteja. Trencar les límits naturals i sortir a projectar-se al món. És potser el paradigma d’allò de pensa en global actua en local, a l’inrevés, actua en global pensa en local.

Sempre hi ha hagut voluntat des de qualsevol lloc tenir presència i reconeixement en el màxim d’indrets del món. Que ens coneguin, que valorin la nostra idiosincràsia, que vegin tot allò que tenim i que pot interessar. En definitiva atraure l’atenció per poder projectar-nos però també perquè que aquesta projecció sigui positiva en diversos aspectes per la ciutadania.

El Pla que ara s’ha presentat tenia un voluntat prou interessant: L'objectiu de la iniciativa és definir els potencials de la ciutat per projectar-los a nivell internacional i així atraure-hi inversions, esdeveniments i talent.

I naturalment el projecte busca les potencialitats que la ciutat té i que poden esdevenir un element de referència a nivell mundial o que poden ajudar a internacionalitzar la marca Vilanova. Elements diferenciadors que fan destacar  la ciutat entre els altres. Però pot semblar poca cosa tot i essent molts pels temps que corren.

També la ciutat ja s’ha projectat,modestament si es vol, al món amb diversos agermanaments amb característiques ben diferents i amb algunes accions solidàries repartides pel planeta.

El dilema però no és saber quines són les potencialitats perquè ben segur que hi hauria una coincidència gairebé unànime en citar-les. Ningú s’oblidarà del mar i el potencial tant a nivell econòmic com turístic. Litoral tranquil, net, ocasionalment amb balenes i altres cetacis i amb valors afegits de l’entorn.

Parlarem evidentment de la cultura i els ensenyaments universitaris i també hi hauria coincidència en enumerar-ne uns quants més, la tradició festiva i el patrimoni sempre estan en la llista d’elements que poden donar projecció a la ciutat que esdevenen referents de la mateixa i alhora són elements d’identificació de molta de la i ciutadania i, naturalment no oblidarem, el desenvolupament tecnològic de qualitat amb possibilitats d’acollir estudis i investigacions vinculades a la nova tecnologia a la imatge i a la investigació. I després el reguitzell de sempre, tarannà obert, microclima, proximitat a les grans ciutats, als principals nusos de comunicació AVE, aeroport, port de BCN.... I encara hi podríem afegir el component de personalitats singulars que poden donar visualització a la ciutat i més enllà de les fronteres.

En fi que si no som encara al món és perquè no volem.

El dilema creiem que és si volem ser cap d’arengada o cua de lluç. És a dir si volem encarar la nostra projecció essent el més alts dels baixos, o els baixos dels alts. No és fàcil veure com podem diferenciar la nostra posició respecte  moltes altres ciutats que com la nostra vol tenir aquets projecció.

Algú podria dir que ens hauríem de diferenciar, trobar trets que ens faci diferents dels altres i atractius per nosaltres mateixos, i això no creiem que es pugui fer artificialment, hi ha d’haver realitat tangible i elements que ho facin possible. Cal buscar-los no en generalitats sinó amb especificats.

I també cal que la ciutat es plantegi si això, aquesta voluntat de projecció, vol fer-se  de manera individual o liderant una part del territori. És evident que anar-hi sols té l’avantatge de l’exclusivitat però molts més riscos i per altra banda anar-hi amb un territori és molt possible que comporti  la pèrdua d’algunes possibilitats individuals com a ciutat, però en contrapartida es poden guanyar les oportunitats derivades del col·lectiu i de la xarxa que es crea.

Treballar en xarxa, és a dir sumant, no és garantia d’èxit però acumula esforç complementari i competitivitat i això ajuda a posicionar-se amb més seguretat.

No dubtarem per descomptat, de la necessitat d’una projecció exterior, internacional i mundial, sempre és bo situar-se en el mapa però ens sembla, ara per ara, més interessant i prioritari  que Vilanova aposti per liderar el seu  territori natural, que doni una empenta i liderar la vegueria, aportant projectes, oferint serveis i alternatives, creant sinèrgies i empaties i un plantejament molt més representatiu de la col·lectivitat de la vegueria Penedès.

Liderar el territori es fer-se capital i enfortir des de la capitalitat el projecte exterior de la ciutat i del conjunt del territori.

A les verdes i a les madures

Sixte Moral

Sixte Moral

Qui dies passa anys empeny

http://sixtemoral.wordpress.com/

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

L'Audiència de Barcelona acaba de denegar a un home l'adopció dels fills de la seva parella nascuts per gestació subrogada. El tribunal recorda que el procediment és il·legal al país. La gestació per subrogació o per substitució, la maternitat subrogada o els ventres de lloguer són un dels temes que més divideixen la societat.

Creus que s'hauria de legalitzar la gestació subrogada al nostre país?


No