Pintura

Llibert Sabrià, 20 anys després

Llibert Sabrià. Eix

Llibert Sabrià. Eix

Avui tot passejant per la rambla vilanovina, no he pogut deixar de pensar, en un home que en ser dos dies lluny d’aquest indret havia de tornar ràpidament per olorar-la, veure als vianants, seure en algun dels seus aleshores, pocs, bars, prendre l’obligat cafè o el que fos tot guaitant el conegut paisatge que mai el cansava, em refereixo a Llibert Sabrià, també artista pintor, que d’una manera o altre havia begut de la pintura de Cabanyes, Mir i Martí-Torrens, puntals de l’art vilanoví.

Qui era Llibert? Va arribar al món un set de febrer del 36, els pares li van posar el nom de Llibert, al fil dels aires renovadors que corrien al país. Tres mesos després, uns ineptes polítics i militars, varen tenir el mal pensament d’organitzar una guerra que al llarg de tres maleits anys, esmicolarien el país sense miraments, pietat ni consciència.    

Un panorama que en fa pensar en l’actual, polítics sense escrúpols ens han portat per uns indrets molt difícils dins de la història, amb total ineptitud i com sempre el poble curt i ras ha de treure les castanyes del foc, i encara pitjor han desorganitzat una societat que era fins fa ben poc, més o menys estable, coordinada i amb ganes de seguir el seu sender amb diferències però raonaments estables, tot allò se’n anat quasi en orris. Ahir tot parlant amb una persona documentadíssima, no diré el nom, coincidia amb el meu criteri, en va alleugerar el cor, en veure que no soc equivocada amb els meus raonaments socials i polítics, només amb persones de criteri ben moblat pots expressar les idees sens por de ser insultada o pitjor, encara, depreciada, doncs no penses com jo ets el meu enemic, sense adonar-nos que l’únic enemic és el IBEX 35 i quan viuen a l’empara de les seves faldilles, es digui com es digui i tingui les sigles que tingui. La resta discussions estèrils.

Bé, l’article era per  parlar del Llibert. En els seus anys joves va ser també un bon cantant en orquestres vilanovines o sitgetanes. El recordo a Sitges, als jardins del Retiro, amb veu de vellut cantant a l’amor, tenia una molt bona planta. Alt, prim, més o menys “guapu”, les “estrangeres” se’l miraven amb ulls tendres tot i que ell anava a treballar i es mostrava més aviat esquerp amb aquells ulls tendres que enviaven missatges enamoriscats en el vocalista, com es deia aleshores, que amb la seva veu i figura enardia els cors.

Ell va ser fidel espòs, bon pare, amic dels amics, divertit, irònic, bona persona en definitiva. Vaig tenir una molt bona relació en ell, doncs col·laborava en diferents temes a EAJ. E5 ràdio Penedès, ell seria qui va presentar-me a en Joaquim, el meu marit, només per aquest detall, li guardo respecte i estima, a banda de la seva bonhomia.

Va morir el 3 de maig del 98, vint anys han passat d’un cop de vent. Mentre en prenia una gelat, he pensat en ell.... a banda de la seva família i els amics qui el recorda? No va ser el millor pintor del món, però tampoc el pitjor, ni de lluny.

Em dol que encara no hagi tingut l’exposició de les seves pintures que faci recordar el seu nom dins del panorama de les arts vilanovines.
Mentre algú com jo el recordi, segueix viu dins dels nostres cors i paisatge.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!