Relats

Dos castells de focs inoblidables

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El primer d’ells a Vilanova i la Geltrú, Alberto, propietari de “La Viña” que va tenir molt d’èxit als 70, va organitzar veure el Castell des d’un buc escola noruec ancorat davant de Vilanova, fins aquí tot perfecte.

Arribem a la barca que ens havia de dur, i aquí ja comença el drama, joves disposats a gresca esbojarrada mentre esperaven la primera barqueta que seria comanada per un jove en pràctiques. Va sortir el primer viatge i ja en veig témer el pitjor, tal qual, en sortir de la bocana quasi ens estavellem contra un iot que celebrava una festa o tornava d’ella, suposo que un xic passat de rosca, no ens vàrem donar una bufetada de morros perquè la Verge del Carme ens va ajudar. Jo estava esgarrifada i les persones de bon judici, idem de idem, els més joves saltant i brincant, en una disbauxa esgarrifadora.

Quan vàrem arribar al vaixell escola, vaig besar el terra, avisant ràpidament a l’Alberto que anés al lloc de sortida doncs tothom anava molt passat de rosca. 

Crec que no prendre cap beguda, i al següent viatge van tornar ràpidament per trepitjar terra sòlida.

Segon castell de focs, aquest a Sitges. Vam anar amb uns amics estrenant un flamant i caríssim cotxe.

En Joaquim, el meu marit, sabia de dreceres per tallar una mica de camí.

Castell de focs des de Terramar, fins aquí tot perfecte. La tornada és tota una epopeia, el nostre amic un mica engelosit per les lloances en el Joaquim per la seva habilitat en saber de camins més curts, va voler inventar el seu propi itinerari, endinsant-se muntanya amunt sense camins ni res de res, els conills saltant davant el llum dels fars i perduts per complert, fins arribar en una masia, les dues de la matinada ben bé, que van sortir, lògic, amb escopeta disposats a enfrontar-se a un perill desconegut, en veure quatre ànimes perdudes per els camins, ens van donar aigua a més d’explicar com sortir d’aquell laberint.

Total el “carter” del cotxe a parir  panteres.

Dos castells de foc emocionants molt més enllà de les llums i jocs espectaculars de colors.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local