Garraf promocions

Lliçons del cas Garraf Promocions per mirar al futur

Fem Poble 22-11-2018 22:39 Lectures 597

La setmana passada vam conèixer que després de 6 anys, finalment els jutjats no arxiven la causa de Garraf Promocions i tot just s'inicia el judici oral on aniran citats com a imputats per prevaricació i malversació de caudals públics Josep Antoni Blanco, exalcalde de Sant Pere de Ribes 1991-1995 i 1999-2013, juntament amb Enrique Fernández i Carmen Prat - que va ser regidora del PSC a Sitges del 2003 al 2011 - responsables de l'empresa CQ Consultors.

Encara que Fem Poble no existíem quan es van donar els fets, ja que ens vam formalitzar com agrupació el 2014 i entrar a l'Ajuntament el maig de 2015, ja en procés final de tancament de l'empresa municipal, entenem que la ciutadania està preocupada pels fets i veu amb indignació la falta de transparència, la  tardança i la falta de mitjans i de recursos de la justícia.

Per això, i òbviament respectant que només els jutjats poden establir si realment es van cometre o no delictes, i mentres esperem la sentència, ens hem apropat a la causa no per remoure el fang, sinó amb la responsabilitat d’intentar explicar-la a la ciutadania i extreure'n lliçons per mirar cap al futur.

L’origen

L’inici d’aquest procés judicial s’origina el desembre de 2012 quan UM9-CUP va presentar l’informe de l’exinterventora municipal, que denunciava irregularitats a la gestió de l’empresa municipal, a la Fiscalia Anticorrupció i es personaren com a acusació popular.

A l’extens document de 118 pàgines (al que Fem Poble encara que l’hem demanat durant aquest temps malauradament no hi hem pogut accedir així que n’hem de parlar a través dels reculls de premsa), l’aleshores interventora municipal elaborava un anàlisi dels comptes anuals del 2011 i de l'evolució de la societat Garraf Promocions Municipals (GPM), amb 100% capital públic, dedicada a la promoció urbanística i d'habitatges socials i de protecció oficial a Sant Pere de Ribes. En aquest indicava una sèrie d’irregularitats, errors i situacions
o contractes que no complien la normativa, a més dels dubtes sobre l’adjudicació directa, sense concurs públic, del servei d’administració i gestió integral de Garraf Promocions a l’empresa externa i de capital privat CQ Consultors. Dubtes agreujats pel fet que el constructor Enrique Fernández, membre del consell d’administració de Garraf Promocions, a proposta del PSC, n’era precisament propietari del 50% de la companyia i que Carmen Prat, que va ser regidora també del PSC pel municipi veí de Sitges del 2003 a 2011, també n’era sòcia. La
interventora també considerava a l’informe que el preu que va cobrar CQ Consultors per la seva feina durant 10 anys; 1,6 milions d’euros, era a més, un “cost desproporcional” molt superior al preu de mercat. En conclusió, el document acusava de les següents irregularitats: facturació doble o creuada, adjudicació sense concurs i pagament a preus per sobre de mercat.

Lliçons per mirar al futur

Com hem dit anteriorment només els jutjats poden decidir si va haver-hi o no delicte. Però, això no impedeix que si podem denunciar si les decisions van ser poc ètiques i desencertades, a més de denunciar l'evident fracàs polític que suposa haver de tancar l'empresa municipal d'habitatge per acusacions raonades d'irregularitats i de pèssima gestió.

1. L’Ajuntament hauria de ser personat a la causa. Un dels elements que més sorprenen de tot plegat és que després de 6 anys, l'Ajuntament no estigui personat a la causa que investiga les possibles irregularitats de la seva pròpia empresa municipal. Com a representants de tota la ciutadania l'Ajuntament hauria de ser el primer interessat a investigar i saber to respecte del cas. Així, que a dies
d'ara només continuï l'acusació popular per part d'UM9-CUP només es pot atribuir a una mala concepció i decisió per part del PSC d'atribuir la denúncia com una autodefensa i patrimonialitzar l'Ajuntament, que hauria de vetllar per oferir transparència a tota la ciutadania.

2. Van fallar els òrgans de control? Un dels altres elements que més sobta del cas són els escassos recursos que denunciava la interventora que va tenir per fer la seva feina de fiscalització. També, que havent-hi un Consell Executiu i un Consell d’Administració a l’empresa pública municipal (Garraf Promocions) amb representació de totes les forces polítiques no s’hagués demanat un informe
preceptiu que n’informés als membres si les decisions que s'estaven fent a l’executiva eren conforme a la llei. S'ha de fer un balanç de què va fallar i quines decisions s'hi han de prendre perquè no torni a passar en el futur, així com valorar si el model actual de la Sindicatura de Comptes és prou eficaç i si necessita de més recursos i de complementar-se amb órgans comarcals propis per investigar les adjudicacions directes.

3. Hem de recuperar la gestió pública dels serveis municipals bàsics. Els fets van succeir a partir de 2002 quan el PSC va privatitzar (presumptament a col·legues de partit i sense concurs públic segons l’informe de la interventora) la gestió d’una empresa que fins aleshores era 100% pública. Seguim reivindicant la remunicipalització dels serveis públics en defensa d’un model transparent, eficient,
que posi al davant els interessos de la ciutadania i que a més no té els sobrecostos de l'interès empresarial i els impostos per contractació externa.

4. S’ha de canviar el model de construcció d’habitatge públic per un que no privatitzi el sòl. De cara a una nova empresa municipal d’habitatge també cal una reflexió profunda de les conseqüències que ha tingut el model públic de construcció d’habitatge a Espanya que suposa a mig terme privatitzar sòl. Això es resumeix en el percentatge de lloguer social i d’habitatges públics, ara mateix és d’entre l’1-2% de mitja vers el 17% de França i el Regne Unit, el 30% dels Països Baixos, el 21% de Dinamarca. Aquest mínim percentatge d’habitatge públic dificulta l’accés de la ciutadania a un habitatge i facilita l’especulació en els preus de compra i de lloguer dels grans tenidors d’habitatges, les entitats financeres.

Les conseqüències

Els jutjats hauran de resoldre si es van malversar o no, 2 milions d’euros de fons públics i les altres irregularitats de les quals s’acusa com facturació doble o creuada, adjudicació sense concurs i pagament a preus per sobre de mercats.

El que està clar és que la lentitud d’aquest procés judicial, que a més facilita la prescripció de delictes, afavoreix a la percepció d’impunitat de la corrupció i de falta de representativitat de les institucions. A més, a dia d'ara, el que Sant Pere de Ribes no tingui empresa municipal d'habitatge sumat a les dificultats legals encara vigents que impedeixen fer-ne de noves, ens impedeixen fer servir el superàvit econòmic per fer polítiques de futur com construir-ne habitatge públic.

En tot cas, des de Fem Poble volem fer valdre la voluntat de la ciutadania de transparència i de mirar al futur i per això compartint les següents reflexions per treballar de forma constructiva per la regeneració de les institucions i per dibuixar un pla que garanteixi l'accés a l'habitatge a la ciutadania i la recuperació dels serveis públics. 

L'opinió de Fem Poble

Fem Poble

Fem Poble

Plataforma ciutadana oberta, horitzontal, plural i reivindicativa

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

L'Audiència de Barcelona acaba de denegar a un home l'adopció dels fills de la seva parella nascuts per gestació subrogada. El tribunal recorda que el procediment és il·legal al país. La gestació per subrogació o per substitució, la maternitat subrogada o els ventres de lloguer són un dels temes que més divideixen la societat.

Creus que s'hauria de legalitzar la gestació subrogada al nostre país?


No