Tesi doctoral EC Ricart

Cerimònia universitària a la Biblioteca Museu Balaguer

Montserrat Comas Güell 26-01-2019 10:15 Lectures 828

El moment àlgid de qualsevol estudiant universitari que ho desitgi arriba quan es troba davant per davant de tres doctors constituïts en el tribunal que decidirà la seva capacitació per, ell també, esdevenir doctor. És un acte solemne malgrat la discreció amb que se sol desenvolupar. L’estudiant s’adreça respectuosament al tribunal i els tracta sempre pel cognom precedit pel preceptiu doctor o doctora. Així mateix, el tribunal no tuteja el doctorand. Acabada la presentació de la tesi per part de l’aspirant, les observacions de cadascun dels membres del tribunal i feta la deliberació sobre la recerca presentada, tots els protagonistes, el director de la tesi i el públic que hi assisteix, s’alcen i escolten a peu dret el veredicte. La realitat individual d’una persona, just en aquest moment, canvia radicalment.

Dijous 24 de gener això succeïa a la Biblioteca Museu Balaguer en una de les dues sales on ara llueixen, en esplèndida exposició, el fons del Museu del Prado que es conserva a Vilanova. Enric Blanco després de quatre anys de feina, oferia l’edició dels anomenats Quaderns Kodac d’Enric-Cristòfol Ricart i incorporava així l’il·lustre artista al catàleg dels estudis acadèmics. Si fins ara havíem pogut gaudir de les Memòries i conèixer a través de tercers algunes de les pàgines d’aquestes llibretes on Ricart escrivia, dibuixava o anotava, a partir d’ara —perquè d’aquí no gaire seran publicats— els podrem gaudir plenament.

Però la transcendència de la cerimònia —que la ploma de Ricart hagués convertit en autèntica delicadesa—, en aquesta ocasió, va anar més enllà d’allò que és estrictament acadèmic. L’any 2012 durant l’acte de lliurement del fons personal i de la biblioteca del doctor Joaquim Molas, un dels objectius que es van demanar, fou que la Universitat sortís del clos de les parets de les aules i cerqués altres fons d’inspiració per a la recerca i el debat. Des d’aleshores s’ha procurat des de la Biblioteca Museu Balaguer assolir aquest compromís. I amb més o menys encerts han passat per les nostres sales professors, estudiants, intel·lectuals, o erudits. Han intercanviat idees i projectes. D’aquesta manera, un espai contenidor de documents i d’art es converteix poc a poc en tribuna cultural. Un espai emblemàtic dins la història del nostre país, malda per participar del debat entorn l’art, la història o la literatura. L’autorització per part de la Universitat de Barcelona de traslladar la defensa de la tesi Quaderns Kodac, d’E.-C. Ricart: Edició i estudi d’Enric Blanco Piñol a la Biblioteca Museu no deixa de ser un reconeixement a la feina feta durant molts anys, abans i tot de l’any 2012.

Faríem bé d’entendre-ho com un pas de reconeixement discret, però solemne, a la nostra institució que ja té un lloc propi entre el món universitari. Faríem bé de no malmetre aquest gest de la Universitat de Barcelona que, gràcies a la perspicàcia del professor Albert Soler, ha reconegut la nostra ciutat com a lloc singular on la universitat i tot el que se’n deriva, pot desenvolupar l’encàrrec d’estudi que li correspon. La Biblioteca Museu Balaguer, així, no només ha de distribuir informació i organitzar activitats lúdiques i divulgatives, sinó que té la responsabilitat de generar coneixement. Faríem bé de defensar-ho i exercir-ho perquè la perseverança és una de les principals virtuts en la recerca. Faríem bé de conjurar la política i la ciutadania per fer de la cultura i l’estudi el motor veritable de creixement. Faríem bé de convertir la ciutat en mascaró de proa de la protecció i defensa de l’art i de la llengua i, sobretot, de la literatura catalana que, inexplicablement, es veu minoritzada des de les mateixes institucions. Faríem bé de pensar que així i des de accions i actituds com les que demano, contribuirem efectivament a crear l’anhelada República que ha de ser, també, culturalment forta.

Tribuna

Tribuna Oberta per promoure l’intercanvi d’opinions, el debat i la reflexió

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Una sentència dóna suport a una escola bressol que va denegar la matrícula a un nen no vacunat. El jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona ha conclòs que els pares del menor obliden els drets dels altres, i pretenen imposar una opció minoritària -la de no vacunar-, per sobre del dret a la salut de la resta d'infants i les seves famílies

Què et sembla que una escola bressol pugui denegar la matrícula a un nen no vacunat?


Malament