Cuidar des del barri: el repte social del Vendrell

No podem parlar únicament d’una ciutat que cuida si abans no entenem la importància dels barris que cuiden. En El Vendrell, amb més de 41.000 habitants (segons l’IDESCAT) i amb barris i nuclis residencials molt diversos, potser ha arribat el moment de plantejar un model d’atenció més proper, més humà i més comunitari.

El Vendrell no és una única realitat. Existeixen barris amb identitats pròpies, amb ritmes diferents i amb necessitats diverses. No viu igual una persona gran al centre històric que a Coma-ruga, Sant Salvador o en urbanitzacions com el Coto del Rei o el Oasis. Precisament per això, pensar en “barris cuidadors” pot ser una gran oportunitat de futur per al municipi.

Que les persones grans no hagin de desvincular-se del seu barri, dels seus veïns, de les seves rutines i de la seva comunitat per rebre suport i cures, és una idea molt transformadora i engrescadora. Apropar els serveis a l’entorn quotidià de la gent gran, creant  petites xarxes de cures de proximitat on participin, centres de salut, farmàcies, comerços, associacions veïnals, voluntariat, centres de dia, entitats socials i els propis veïns.

Perquè cuidar no és únicament atendre necessitats assistencials. Cuidar també és prevenir la soledat no desitjada, detectar situacions de vulnerabilitat, acompanyar, escoltar i reforçar el sentiment de pertinença a una comunitat.

A més, organitzar la intervenció per barris permetria conèixer millor les necessitats reals de cada zona, generar recursos més propers i accessibles, afavorir la participació veïnal i construir una atenció més personalitzada i preventiva. No tots els barris envelleixen igual ni disposen de les mateixes xarxes socials o comunitàries i molt menys serveis. No convertim a les persones grans de primera o de segona segons el barri on viuen , condicionant la seva manera d’envellir i la seva qualitat de vida.

Actualment, al voltant de 8.300 persones majors de 65 anys viuen a El Vendrell. L’envelliment de la població és una realitat present i un repte de futur. Per això, potser hem de començar a reflexionar sobre com volem cuidar i com volem conviure en els pròxims anys.

Parlar de ciutats cuidadores és important. Però potser el veritable canvi comença construint barris cuidadors. Espais on la comunitat torni a formar part de la cura, on les persones grans continuïn sentint-se part activa del seu entorn i on les cures de proximitat siguin una eina per crear municipis més humans, més inclusius i més cohesionats.

 “Un barri que cuida les seves persones grans és un barri amb memòria, amb ànima i amb futur“.