Eleccions municipals

Sonen els telèfons a El Vendrell i ballen les cadires

Alex Duque Triviño 06-06-2019 21:30 Lectures 771

Avui dijous ja tenim els resultats finals després del recompte  de les municipals a El Vendrell i m’agradaria fer unes quantes consideracions. D’entrada, hem de partir de la base dels resultats obtinguts: PSC (8), Som Poble – ERC (6), Ciutadans (2), Junts Pel Vendrell (2), Primàries (1), Podemos (1) i AVP o la ”núvia sense ideologia que tots volen” (1).

En primer lloc, cal dir que les possibilitats de formar govern són àmplies tot i que entenc que la idea inicial ha de ser buscar 11. Òbviament, totes les possibles majories passen per comptar amb el PSC i Som Poble-ERC, per separat, ja que si formen govern junts algú pot cremar l’Ajuntament. Seguint la campanya veig un més que possible acord  entre el PSC i Junts pel Vendrell amb un altre actor més com, per exemple, AVP. Aquest acord, ja explorat des del final de la legislatura passada, dóna majoria i garanteix un govern estable, partint de les compensacions en Consells Comarcals i Diputacions, fins la sentència del Procés. A tot aquest entramat ajuda el fet que el PSC no té línies vermelles en política municipal, ha desaparegut l’extrema dreta del consistori, perquè és un partit que prioritza la gestió municipal en la seva cultura política. Així, fins i tot,  podria dibuixar un acord de govern estable amb Ciutadans ja que no han tancat la porta totalment.

Tanmateix, aquesta aposta no la veig del tot clara. Per acabar,  veig  molt complicat que arribi a pactar amb Podemos ja que aquests ja ho tenien gairebé amb Som Poble - ERC i, de fet, van estar apunt de fer candidatura conjunta.

En segon lloc, al poble es parla molt d’un govern independentista amb Som Poble – ERC, Junts Pel Vendrell, Primàries i AVP. Aquest govern no sumaria 11, és el que buscarà Primàries, però té alguns greus problemes. Com explicaria Som Poble, després de la seva campanya, que ha pactat amb alguns dels que van ensorrar el Vendrell?. Si volen tirar per aquest camí, com a mínim, crec haurien de forçar la renúncia de la seva cap de llista amb la qual van tenir greus tensions la passada legislatura. De fet, ja li van costar molt d’entendre, a part del seu electorat, les converses en la pseudo-moció de censura que se li va plantejar a Martí Carnicer. Aquest pacte, a mi em xocaria per la banda de Som Poble però no per la d’ERC.  En definitiva, trobo que la clau també estarà en les converses internes de la candidatura conjunta entre ells dos. També, cal veure que diu la direcció nacional de Junts Pel Vendrell perquè, amb els resultats que han tret i les sentències del Procés després de l’estiu, l’Eva no té les mans lliures. Sincerament, no m’agradaria estar a la seva pell ja que ella tampoc no té una relació fluïda amb Som Poble. Crec que Podemos no participaria activament en aquest possible govern. A mi em costaria entendre-ho així com que facilités una investidura.

En tercer lloc, podem tenir diferents governs amb majories simples jugant amb les abstencions però crec aquestes idees es plantejaran fets els primers contactes. De fet, no seria mala idea algun govern en minoria si no fos per què la sentència del Procés, que malauradament serà dura i injusta, pot fer saltar pels aires la política municipal. Ara bé, com a federalista, tinc molt clar que ens equivoquem si situem el Procés al centre de l’acció política municipal.

En quart lloc, m’agradaria fer un reflexió  a nivell nacional del que li ha passat als comuns tret d’alguns bastions de resistència com El Prat de Llobregat. En alguns casos, no al Vendrell on només hi ha Podemos i l’Òscar Blasco and company han fet una gestió més o menys correcta en línies generals, no es pot obligar a l’electorat a resoldre un jeroglífic quan ha d’anar a votar. Això ha passat a Vilanova i la Geltrú on s’ha donat una imatge de desorganització de qui aspira a gestionar la cosa pública. A tot plegat, hem d’afegir la dinàmica positiva del PSC al qual alguns  dels ideòlegs de la cosa comuna donaven per mort fins fa dos telenotícies. Finalment, ho podem amanir amb el paper erràtic de l’espai durant el procés. En resum, menys citar a Gramsci i més fer-li cas!. Així que, companyes i companys que us heu currat la campanya més complicada de les vostres vides, teniu tot el meu respecte ja que massa heu aconseguit. Era materialment impossible que els resultats fossin millors del que han estat. Tanmateix, no us equivoqueu, les responsabilitats on pertoca!.

Alex Duque Triviño

Politòleg
 

Tribuna

Tribuna Oberta per promoure l’intercanvi d’opinions, el debat i la reflexió

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Si no han d'estudiar, ni treballar, ni fer la neteja obligada, ni el temps acompanya per sortir al carrer, ni el "no fer res" és una opció, què t'agrada fer a casa quan tens una estona per a tu?

Quan tens temps lliure a casa, quina és l'activitat de lleure que prefereixes fer?

Llegir
Veure la TV
Cuinar
Fer manualitats
Escriure
Meditar
Jugar
Altres