Gegants del Vendrell

El retorn d’uns veïns enlairats

Miquel Casellas 25-08-2019 19:56 Lectures 751
Imatge d'arxiu

Imatge d'arxiu

Hi havia una vegada un poble que s’havia quedat sense la seva parella de gegants. Un hereu i una pubilla que teníen gairebé 100 anys d’història. Sempre havien estat molt estimats per unes generacions de vilatans que havien compartit amb ells cercaviles, festes majors i altres esdeveniments populars.

 

Tota la colla de cap-grossos de la localitat estaven molt tristos perquè s’havien quedat sense companyia en les seves sortides festives. Tristos i desconsolats perquè estaven  orfes d’aquesta companyia tan ben plantada. Entres ells es consolaven les penes per aquesta gran pèrdua. Molts dels veïns i entitats del municipi van difondre a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials imatges dels seus veïns enlairats per a veure si els trobaven, però ningú va saber esbrinar on estaven. Els dies passaven, els fulls de l’agenda anaven caient i ningú havia respost a la crida que havia arribat a totes les bandes del país i molt més enllà de les seves fronteres.

 

Un dia inesperat, tot al sortir el sol una fotografia amb els entranyables personatges va inundar les xarxes socials dels habitants de la ciutat, resulta que un veí que tornava de bon matí a casa se’ls va trobar en un racó de la plaça Vella, contemplant la buidor dels carrers a aquelles hores de la matinada. La gent quan va obrir el mòbil i va veure aquella imatge en alguna xarxa social va anar amb el primer que va trobar per posar-se a donar la benvinguda als seus veïns de tota la vida.

 

Poc a poc s’hi va afegir gent i més gent vinguda d’arreu per participar en aquesta rebuda anticipada que la seva vila estimada els va donar sense  cap tipus de protocol ni programa previst, totalment improvisat.

 

La gent s’hi va fer fotos. Tothom preguntava com havia estat la seva recuperació, però ningú sabia dir res. La policia no parava de revisar  els vídeos de les cameres de vigilància escampades per lloc estratègics del municipi i no van trobar cap rastre d’aquests tornada a la seva llar. Tot era un misteri. El descobridor del miracle no parava de respondre a les preguntes al seu voltant amb la mateixa frase que ell se’ls va trobar de sobte quan tornava a casa pel matí i que no havia vist ni escoltat cap cosa estranya per la zona. 

 

Aquell mateix matí els grups de cultura popular es varen posar d’acord per rebre els nobles veïns tal com es mereixien. Llavors van acordar un seguit d’actes per al retrobament oficial dels insignes veïns. La cosa ja seria a la tarda perquè a aquelles hores val més que tothom anés a casa a dinar i es preparés per una gran tarda farcida d’actuacions i mostres d’alegria. Quan tocaren les cinc va començar la desfilada de tots els elements de cultura popular, entitats i veïns del Vendrell per celebrar la recuperació dels estimats gegants. Tots varen desfilar davant seu, ballant, cantant, enviant petons i abraçades simbòliques per mostrar la seva estima per aquesta gran parella que configuraven un dels símbols més estimats del municipi.

 

La festa es va haver d’ampliar a carrers i places adjacents perquè l’espai no podia absorbir les mostres de suport d’arreu que s’anaven apropant a aquesta cita popular.

 

Va ser un dia de joia i de festa que ningú preveia i que va sorgir espontàniament de la gent del municipi on tothom tenia molt clar qui eren els autèntics protagonistes de tot plegat.

 

Quan tothom ja havia tornat a casa i els gegants estaven ben guardats a la casa gran, en un dels arbres d’una cèntrica plaça del municipi hi va aparèixer una nota escrita a mà sense signatura que deia “Us torno aquesta estimada parella de gegants perquè des de que els tenia guardats al magatzem per fer una broma i tornar-los per abans de la Fira no he pogut dormir cap dia per culpa de la meva mala consciència”. Van passar els mesos i els anys i cada 23 d’agost se celebra la festa de la recuperació dels gegants vells del Vendrell  perquè ells també tenen la seva pròpia jornada com altres entitats de la localitat. Aquest és un conte amb un final feliç tal com ha passat en la realitat per sort de tots plegats. Benvinguts a la vostra vila Teresa i Salvador.

Què t'anava a dir

Miquel Casellas

Miquel Casellas

Un garbell de les petites llavors que et trobes pel camí de la vida

http://www.miquelcasellas.blogspot.com.es/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La campanya electoral del 10-N durarà només una setmana i els partits cobraran un 30% menys en subvencions

ELECCIONS GENERALS. A qui votaràs el proper 10 de novembre del 2019?

Esquerra Republica
Partit dels Socialistes
En Comú Podem
Junts per Catalunya
Ciutadans
Partit Popular
Vox
Altres
No votaré