Fires locals

La fira, l’eterna fira.. i que duri!

Sixte Moral 04-11-2019 14:00 Lectures 677

Si el calendari ens marca el segon diumenge de novembre després de Tots Sants a Vilanova és fira, es fa fira.

La història es remunta molts anys enrere. Pel que fa al seu naixement la Fira de novembre és una concessió datada del 3 de juliol de 1381 del Rei Pere III el Cerimoniós que va atorgar al seu cunyat Bernat de Fortià. El rei estava casat amb Sibil·la de Fortià. El Rei atorga el privilegi de fer una fira a Vilanova durant quinze dies a partir de Tots Sants. Fortià era el senyor dels castells de Sant Martí Sarroca, Cubelles i La Geltrú. Aquesta fira té un component clarament agrícola i ramader. Vilanova ja tenia mercat setmanal però la concessió de la fira va ser important pel seu desenvolupament econòmic i social.

O sigui que pel que sembla a la història la fira de Vilanova podria ser fruit d’un cert nepotisme. Comencem bé!

El cunyat rep favors, avui això seria notícia de primera mà i condemnable de totes totes.

Però vaja tenim fira i pel que sembla l’autoritat competent vol jugar fort i l’alcaldessa explica que:

La fira és “l'esdeveniment econòmic més important, no només de la nostra ciutat, sinó de tota la comarca”. Arnau l'ha definit com “una radiografia de la nostra economia, que reforça el paper de la ciutat com a capital comercial del Penedès”. Un certamen que, tal i com ha recordat, “està viu, en constant evolució i es va remodelant de la mà de tots els sectors implicats”.

Posats a dir reivindiquem la capitalitat del Penedès i no només amb l’aspecte comercial, cal una certa ambició de liderar el territori sinó volem caure en una mena d’inèrcia com a ciutat. Veig la fotografia de la presentació del que vol ser un Congrés fundacional del que cal que sigui la vegueria i si no m’equivoco no hi veig cap vilanoví/ina. No és que em preocupi, però si en canvi la posició col·lectiva i dels dirigents polítics locals sobre el tema. Ja es veurà...

El temps ja dirà doncs. I es proclama l’ambició comercial i això possiblement lliga en que l’origen de la fira no estigui vinculat a cap mena de festivitat religiosa i si en canvi a la voluntat més prosaica però important de l’intercanvi, de la transacció, del canviar allò que et sobra o produeixes per allò que et manca i no pots fer... Es tracta de proveir-se i de proveir al veí. Aquestes operacions a mesura que passava el temps va anar evolucionant i a la part estrictament comercial s’hi van afegir aspectes lúdics, culturals... Cada temps té els seu referents.   

I per això cada vilanoví i vilanovina coneix un –o més d’un- cicle temporal de la fira i té records d’aquest esdeveniment amb al mesura de l’impacte que van produir en el seu moment. Els més grans ben segur que encara recorden la mostra inicial de les fires contemporànies amb l’exponent del potencial avícola de la ciutat amb una munió de bestioles de ploma, galls, gallines i pollets  exposades a l’antiga Bolera, i com que la bestia viva fa gràcia cuinada encara més i si es fa de manera artesanal encara millor, els pollastres a l’ast van tenir un èxit clamorós. Novetats culinàries també són un bon record de la fira, potser es pensaven que els vilanovins/ines anàvem més afamats que el Carpanta i van aparèixer els primers estands que oferien des de salsitxa de Frankfurt a truites de gambes i altres originalitat que van passar de ser menges de fira a àpats més casolans amb les varietats que calguin. I no cal oblidar com apareixen per art de màgia els “pinxitos morunos” que per més “inri” els cuinava en unes brases algun personatge peculiar tocat amb el Tarbush o fez per donar més versemblança a això de “ moruno”. Valga’m Déu quanta comèdia. I encara algú va pensar que calia tornar a portar l’animal a la fira i així cavalls, mules, ases, rucs, vedelles vaques i porcs van envair els voltants del mercat i de l’ajuntament segurament era un crit de supervivència d’una activitat, la ramadera, i testificar que es veia com els seu declivi era imparable.... més endavant tot es va motoritzar i hi havia per l’exposició de les motos dels campions mundials com el Nieto i van aparèixer la llarga corrua de cotxes amb els darrers models que han perviscut amb auge fins el nostres dies amb ofertes de fira prou interessant per canviar-se el cotxe. I també la fira s’ha caracteritzat  per exposar les darreres novetats en electrodomèstics i en alguns moments  pels clàssics estands de la comarca que rivalitzaven en presentar alguna novetat del seu patrimoni bàsicament culinari. Altres recordaran encara amb una certa tremolor a les cames la carrega tan contundent com innecessària de la guàrdia civil per dissoldre una manifestació pacífica dels treballadors de la ciutat que va acabar amb la detenció de destacats dirigents de les forces democràtiques i va significar l’inici de l’eclipsi polític del llavors alcalde Piqué. Era a l’any 1976, ha plogut molt. Alguns anys després la fira era reconeguda per l’allau de promocions immobiliàries, temps de vaques grasses, que quan han fet figa per la crisi han estat substituïdes per una gran oferta d’assegurança. Ho assegurem tot, temps d’incerteses i, com no la fira es caracteritza així mateix per l’extensa exposició d’embotits de diverses localitats del país i de fora d’ell. En fi, flaires de pomes ensucrades i coto fluix dolç, globus amb formes canviants d’acord amb el personatge televisiu del moment,  enyorarem “l’home de les mantes” que en venia a dotzenes i a més si el lot era bo hi afegia un paraigües, un transistor i en el súmmum, un pernil. El que més convingui. La xerrameca del firaire està a l’alçada de més d’un dels polítics actuals amb promeses infinites. Han sorgit i crescut espai nous per les entitats ben aprofitats per mostrar la quantitat i la qualitat de les activitats lúdiques, culturals d’esplai infantil i juvenil i sempre ha perdurat aquell primigeni i fundacional, l’incansable esperit del canvi del negoci, de la transacció. I avui domina l’oferta de les plataformes digitals que ens ofereixen veure de tot i molt  a preus de ganga i la batalla entre les marques de telefonia mòbil que es barallen per captar-se client de l’una a l’altra i sumar més part del pastís a repartir. El canvi climàtic ha estalviat a les noves generacions l‘haver d’estrenar el jersei gruixut o l’abric de la temporada ara anem en màniga curta i ben bé que anem.

Fira en que esperem la visualització de sectors emergents que d’alguna manera dinamitzin l’economia del territori i s’exposin, aquesta dinamització dels sectors emergents és també una mostra del potencial humà i econòmic del territori i això en moments de incerteses és encara més positiu i encara ho sembla més la data de que el Garraf està al capdavant del creixement econòmic del País. I això caldrà consolidar-ho i caldria que aquets augment en el marc econòmic tingués la seva repercussió en el decreixement dels factors negatius, tal com al pobresa, la precarietat laboral, l’atur...

Benvinguda fira si representa un mostra d’aquest potencial de al ciutat i el territori i també per demostrar que al territori, hi ha una voluntat de tirar endavant i què millor que una mostra pública que, més enllà del propis resultats de negoci –propi de tota fira-, sigui un fidel reflex positiu de la capacitat emprenedora que hi ha a la ciutat i per extensió al Penedès.

Més enllà del que és el resultat econòmic de la fira que la majoria de la ciutadania desconeixem i deu ser positiu perquè cada cop sembla que hi ha més expositors, sí que sabem que és un espai de retrobament, de presència massiva de ciutadans i ciutadanes de relació entre ells i també relació entre l’espai de la ciutat carregat de producció industrial i mostrari comercial i els  propis ciutadans

En un moment de globalització de l’economia amb els factors ambivalents que això significa, de la deslocalització de les empreses és bo que els territoris i les seves ciutats mostrin els seus potencials, que cerquin la manera d’oferir allò que produeixen o els serveis que poden prestar. Cercar amb aquesta mostra l’obertura més àmplia. Tenir una visió de projecció regional, nacional, estatal i internacional hauria de ser una vocació de la ciutat que esdevingués realitat.

La fira, la fira de Vilanova i la Geltrú amb fred, amb bonança, amb vent, amb pluja segueix essent aquell referent de mostrar el que som en l’aspecte comercial, econòmic, de comunitat de treball i que ho volem seguir essent millorant la nostra ciutat .

 

P.S. I naturalment si és al fira no seria just no recordar l’aniversari de l’Eix Diari. Ho hem fet cada any, sí, però fer-ho significa que el projecte va creixent, musculant-se i avui ja és una realitat consolidat de promesa, lliure, plural, compromesa i a més gratuïta. Que més volem. Salut i Força i llarg anys de vida!

A les verdes i a les madures

Sixte Moral

Sixte Moral

Qui dies passa anys empeny

http://sixtemoral.wordpress.com/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Si no han d'estudiar, ni treballar, ni fer la neteja obligada, ni el temps acompanya per sortir al carrer, ni el "no fer res" és una opció, què t'agrada fer a casa quan tens una estona per a tu?

Quan tens temps lliure a casa, quina és l'activitat de lleure que prefereixes fer?

Llegir
Veure la TV
Cuinar
Fer manualitats
Escriure
Meditar
Jugar
Altres