Entitats bancàries

La Caixa ens aporta la felicitat

Miquel Casellas 11-11-2019 18:57 Lectures 2169

Nosaltres quan érem joves i amb els diners què vàrem recollir de la 1a comunió vàrem obrir una llibreta en aquesta entitat bancària no sabíem ni de bon tros que realment la nostra felicitat s’amaga a l’ombra d’aquesta estrella de Miró que vetlla per tots nosaltres, encara que molts cops ni ho sapiguem.

Ella sempre s’ha preocupat perquè assolim els nostres somnis des de les seves oficines, virtualment o per telèfon. Tots els camins ens porten al paradís que està sota el seu domini.

Fa uns 15 anys vàrem descobrir que alguns coneguts als volts de Nadal rebien un detallet d’aquesta entitat bancària. Evidentment en aquells moments, un grupet de persones que confiàvem la nostra nòmina i la nostra hipoteca en aquesta empresa i que no vàrem estar entre els escollits vàrem publicar una carta en els mitjans de comunicació local mostrant el nostre enuig al no estar entre aquest grup selecte amb present inclòs. En un tres i no res ja ens vàrem trucar per informar-nos que també entraríem a formar d’aquest grup dels privilegiats. Òbviament nosaltres vàrem refusar aquestes avantatges perquè no estàvem acostumats a tanta generositat d’aquesta empresa amb seu social fora de Catalunya.

Això eren altres temps. Avui en dia la cosa ha canviat totalment i estem a la part anterior a haver de pagar perquè et guardin els estalvis i t’ingressin la nòmina. El proper pas és abonar alguna taxa per tenir en bon esguard els diners. Potser a la propera recessió que tenim a tocar, ho viurem de primera mà.

La gràcia de la Caixa és que amb el temps van augmentant els caixers automàtics i van perdent empleats físics. Quan trobes un treballador de l’entitat, hi  ha moltes probabilitats que estiguis davant d’un comercial que té alguna as a la màniga que et voldria encolomar en còmodes terminis.

Quan un dia qualsevol vas a la Caixa i t’has d’entendre amb una caixer automàtic, si tens sort et pots trobar amb una anunci que ocupa quasi tota la pantalla on pots contractar un crèdit de 3.000 euros que et pot donar una part de la felicitat que ja aniràs tornant amb el temps. Tu de moment tens aquests diners sense gaire dificultat per donar una nova oportunitat a la teva felicitat, si aquesta dóna la casualitat que es basi en diners.

La Caixa com la resta de bancs també tenen una part miraculosa que a més d’un li ha donat un ensurt. Tu deixes una quantitat simbòlica de 5 euros en un número de compte corrent que no tingui cap ingrés ni tampoc cap càrrec. Tu hi tornes al cap de mig any i ja estàs en número vermells perquè ells t’han cobrat la quota de manteniment de 12 euros i escaig anuals.

La Caixa és un pou de sorpreses agradables quan estàs en alguns d’aquests caixers que van superar l’efecte 2000 i encara estan en peu allí en alguna oficina aguantant en tipus. A vegades et resten els diners del número de compte, però per algun misteri de la ciència no te’n donen cap. Només són il·lusions. Altres vegades per motius inexplicables et prenen la llibreta o la targeta i fins que no obri no hi tens res a fer.

A les tardes caloroses d’estiu, quan pots aconseguir tancar els ulls, una trucada amable d’aquesta entitat et desperta per si vols comprar una televisió, un cotxe o fer un creuer ben lluny. Evidentment tractes el millor que pots a aquella veu amable que ha trencat una pau que potser ha costat arribar-hi. Jo recordo el dia que vaig signar la hipoteca subrogada i em van dir que agafes l’Interès IRPH, vaig tenir molt clar que no els havia de fer cas, un cop més i la vaig encertar com molt més tard s’ha demostrat. Aquesta és la Caixa però també és poden aplicar a moltes altres entitats bancàries que també juguen els seus rolls similars. Quan veig l’Obra Social de la Caixa penso en tots els pobres que han contractat alguns dels seus productes sense una clara voluntat o perquè ningú els havia avisat del que després els esperava d’Hisenda. La Caixa t’aporta la felicitat, no ho dubteu. Quan estava escrivint aquestes ratlles m’envien un correu intern limitant el servei de finestreta. Realment ja no sé on anirà a parar aquesta estructura d’estat català que cada dia més irreconeixible.

Què t'anava a dir

Miquel Casellas

Miquel Casellas

Un garbell de les petites llavors que et trobes pel camí de la vida

http://www.miquelcasellas.blogspot.com.es/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Si no han d'estudiar, ni treballar, ni fer la neteja obligada, ni el temps acompanya per sortir al carrer, ni el "no fer res" és una opció, què t'agrada fer a casa quan tens una estona per a tu?

Quan tens temps lliure a casa, quina és l'activitat de lleure que prefereixes fer?

Llegir
Veure la TV
Cuinar
Fer manualitats
Escriure
Meditar
Jugar
Altres