'Ningú posa al seu fill en un vaixell llevat que l'aigua sigui més segura que la terra'

Sempre penso en aquesta frase quan es parla dels refugiats. Vivim en una societat que no té memòria. Molts tenim familiars que van ser refugiats a altres països, que van acabar en camps de concentració nazis i no van tornar mai a casa seva, quan era el seu somni més desitjat. Inclus avui tenim amics i representants a l’exili.

Catalunya és terra d’acollida, però els processos administratius fan que no es pugui acollir a tanta gent com voldriem. Malauradament, el Covid-19 ha provocat l’augment de les crisis humanitàries, especialment en persones que viuen desplaçades patint dures situacions de persecució i vulnerabilitat.

Nosaltres, els que tenim la família a prop, i un lloc on podem refugiar-nos i sentir-nos segurs; tenim el deure de sensibilitzar la societat per aconseguir polítiques d'acció humanitària, que eliminin les persecucions per gènere, ideologia o orientació sexual; que acabin amb les fronteres, i redueixin els processos administratius per poder acollir a tothom que ho necessiti.

Prou fronteres i limitacions, cap humà és il.legal

Carol Mayor Puig Secretaría Nova Ciutadania ERC Vendrell