-
Cartes a la direcció
-
Neus Moral Nolla
- Vilanova i la Geltrú
- 23-06-2020 13:38
Dels (meus) dies de confinament (XXI) #Covid19
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
T’imagino, quan em sento repetir aquella expressió que un dia ens va convertir en còmplices.
Et recordo, quan camino per carrers i carrerons que tantes nits van ser casa nostra.
Et retrobo, quan els llibres parlen de tu.
Apareixes, quan sona aquella cançó que desafinàvem a ple pulmó.
Et veig, quan hi ets de pensament.
La vida, un joc d’anades i vingudes. Hi ha qui hi era, però malauradament se’n va anar abans d’hora; hi ha qui hi va ser i ara és lluny, però mai massa per oblidar-nos; hi ha també qui hi és de passada, i qui hi ha aparegut tard per quedar-s’hi; hi ha qui hi era i hi continua essent. Sempre, mai. Passat, present. Blanc, negre. Em quedo amb la importància dels matisos, jo.
A dos metres (o a munts de quilòmetres) et sento a prop. M’encanten els monòlegs enllaunats; els escolto de nit, quan el silenci m’és fidel company. M’entusiasmen les trucades i els missatges perquè sí. Em calen aquell cafè i aquella xerrada com l’alè que respiro. Vull ser-hi i saber que vas bé. T’abraço si ho necessites i t’escolto quan vulguis, tant si ets aquí com si ets lluny. Perquè la vida feliç ets tu.
Afortunada de fer camí plegades, i de no abandonar mai la partida.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
