Literatura

La noia de la resistència

Frederic Llopart 12-07-2020 18:03 Lectures 453
Coberta de 'La noia de la resistència' de Xulio Ricardo Trigo. Eix

Coberta de 'La noia de la resistència' de Xulio Ricardo Trigo. Eix

Interessant novel·la que es desdobla amb dues històries, una situada al Paris del final de la segona guerra mundial amb les batusses de la resistència contra els alemanys quan la guerra ja sembla decantada però encara la repressió nazi és molt forta i un altre situada al final dels anys 90 on la protagonista intenta retrobar la història de la seva família que sempre ha estat una història desconeguda i la seva mateixa mare no en volia parlar gaire.

La recerca de la identitat a través de voler conèixer els fets que van portar a la seva mare de desconnectar amb la seva família i no saber-ne res mai més.

A la recerca doncs dels seus orígens la protagonista empren un camí de retrobament en si mateixa en un moment complex de la seva vida

Xulio Ricardo Trigo (Betanzos, A Corunya, 1959) és escriptor i fotògraf, ha viscut en diverses ciutats, València, Barcelona i finalment a Tarragona. Ha realitzat estudis d’història, filosofia i filologia hispànica. Va ser redactor de les pàgines culturals del Diari de Barcelona i va dirigir les pàgines literàries del setmanari valencià El Temps. També ha col·laborat en altres diaris escrivint articles literaris i en algunes revistes i ha estat periodista a El Temps, Serra d’Or, Leer, La Vanguardia, Avui, Papers, etc. La seva obra publicada ha estat sovint reconeguda i premiada per la societat i la crítica. Des de fa temps es pot dir que es dedica plenament a la literatura. En poesia, ha publicat les obres Als plecs de l’hivern (1987), L’abril a Luanco (premi Ausiàs Marc, Gandia, 1990), Llegenda (1992), Lectures d’un segle (premi Salvador Espriu 1993), Far de llum grisa (premi Miquel de Palol 1997), La vida fosca (premi M. Mercè Marçal 1999), Llibre de la quietud (2003, premi de la crítica del País Valencià 2004 i Premi Vicent Andrés Estellés 2002) i La veritat cansa (2005, Premi Alfons el Magnànim). També ha publicat les novel·les La desaparició d’Evelyn (premi Crítica dels Escriptors Valencians, narrativa, 1996), El misteri del barri gòtic (1996), La mort salobre (1997, premi Ciutat d’Elx), Fado o l’ordre de les coses (premi Joanot Martorell 1997), Després de l’oblit (2000), Els secrets de la reina (2008), El somni de Tàrraco (2009), El port del nou món (2011), Les veus del Liceu (2015), i L'objectiu del crim (2017). El 2017, amb L'homenatge, guanyà el premi Néstor Luján de novel·la històrica. La seva obra comprèn també el dietari L’extensió del temps (premi Enric Valor 1995). Ha traduït poesia de X.M. Álvarez Cáccamo, E. de Andrade i A. Hatherly.

Es dedica també a la fotografia. En aquest camp ha fet exposicions individuals a Barcelona, Saragossa, Tarragona, Reus, Tortosa i un llarg etcètera. Viu a Tarragona.

L’acció transcorre als anys 90 quan la Meritxell una escriptora d’un cert èxit rep la mala notícia, el seu estat de salut no és gaire bo. Fa temps que intenta saber més coses del seu passat i ara amb la malaltia el neguit de saber l’apressa més, no té gaires records de la infantesa, ni del pare ni de la seva família. Sap que la seva mare, l’Anne Marie, l’ha pujada sola i que poques vegades volia parlar del passat, sap que el seu avi matern la va treure de casa seva i que ella va fugir de França, de París concretament a la recerca del pare de la Meritxell. Això porta a una altra acció ubicada al París del final de la guerra mundial. L’hotel del Nord i el restaurant Chez Solange, al barri de Le Marais que regenten els pares de l’Anne Marie, mare de la Meritxell, és un cau de resistents.

La Meritxell va a fer de jurat d’un premi literari i coincideix allà amb un antiga parella seva que li dóna la informació de que potser ha trobat una persona que li pot donar informació de la seva família. Un conegut seu de Puig-reig li ha parlat d’una dona que va treballar en una fàbrica tèxtil que responia a les característiques de la mare de la Meritxell. Per provar no es perd res i així es desplaça fins al poble i aconsegueix trobar informació vàlida i marxar amb l’Andreu, el fill d’aquesta persona, que li aporta informació de la mare fins a París a trobar els seu avi, si es que encara es viu.

Paral·lelament la novel·la va barrejant els temps i així coneixem els personatges que viuen a l’hotel i freqüenten el cafè dels Solange, intel·lectuals, refugiats, obrers, immigrants, prostitutes, personatges fugitius de diverses nacionalitats que malden per trobar l’oportunitat de combatre els alemanys, que jugaran un paper cabdal en la història del grup, així com altres personatges propis de les pensions parisenques d’aquell moment de la història. L’arribada del que la l’Anne Marie anomenarà ‘el desertor’ canviarà la vida de la noia però també del grup. El desertor en realitat, l’Armand, un republicà català que després d’haver estat en un camp de presoners dels alemanys ha aconseguit fugir amb un companys seu ferit. El grup planteja un cop a la caserna dels alemanys que hi ha al barri, el faran però també això els portarà conseqüències i hauran de pagar un preu prou alt.

L’Anne Marie finalment marxa de París i començà la recerca de l’Armand.

La història es clou amb la descoberta de la història de la família de l’Anne Marie.

Una novel·la en que la l’amor, el primer amor i la lluita i resistència contra el feixisme està present en el relat i com també en la defensa del ideals que encarnen persones anònimes i d’àmbits transversals té sentit en la lluita contra l’opressió en aquest cas la del nazisme.

Ben travada com historia i el doble relat i la convergència final li dóna una continuïtat narrativa molt interessant.

La noia de la resistència
Xulio Ricardo Trigo
Col·lecció Clàssica, Nº 1256
Editorial Columna
Barcelona, febrer 2020

Negre sobre blanc, notes de lectura

Frederic Llopart

Frederic Llopart

passant planes...

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La comarca del Garraf està registrant en els darrers dies un repunt dels casos de coronavirus entre la població i la Generalitat ha suspès els ingressos, les visites i les sortides de les residències de gent gran de Sitges

Creus que la població s'ha relaxat i no compleix amb les mesures de prevenció de contagis?


No