Carpe Diem

Una novel·la “negra” per passar una bona estona on es palesa la capacitat de l‘autora per engiponar una trama prou interessant i sòlida que permeti fixar la trama d’investigació però també en la narració hi ha un deix d’ironia i de posar de manifest les flaqueses humanes, les enveges que poden despertar els èxits aliens i també les pràctiques policials que potser no acaben de funcionar com seria bo que funcionessin.

El to en que està escrit el llibre fa que la seva lectura sigui amena i entretingui. Des de moments desenfadats i fins i tots hilarants fins a moments d’una certa solemnitat.

Llicenciada en Filosofia i en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, Teresa Solana és una de les escriptores catalanes més traduïdes a altres llengües. Traductora de professió, va dirigir durant vuit anys la «Casa del Traductor» a Tarazona. El 2006 va debutar amb la novel·la Un crim imperfecte, i, des d'aleshores, ha publicat set novel·les, dos llibres de relats i la sèrie infantil Supernyaps. Ha guanyat diversos premis, entre ells, el Crims de Tinta per la novel·la Negres tempestes, que inaugura la sèrie protagonitzada por Norma Forester, una subinspectora dels Mossos d’Esquadra amb una família molt peculiar. El seu llibre de relats Matèria grisa, traduït a l'anglès com The First Prehistoric Serial Killer and Other Stories, va guanyar el Premi Roc Boronat 2017 i és finalista als Premis 2019 CWA Short Story Dagger Award al Regne Unit.

Tot comença quan en mig d’un estiu amb molta calor i xafogor i amb la comissaria dels mossos de les Corts en quadre per vacances i baixes, la seva comissària, la Valentina Vallès, veient com passen els dies i s’acumulen les investigacions convenç als seus superiors per demanar ajuda externa per intentar trobar la solució a quatre cassos d’homicidi.

No es que no cregui en la professionalitat i amb la feina que fan els mossos dedicats a la investigació però creu que una mirada externa, allunyada de la rutina policial, podria ajudar a trobar els elements que s‘escapen i intentar esbrinar les causes de les morts i els seu autors.

L’encàrrec el fa a una parella de detectius privats bastant excèntrics, en Borja Masdéu-Canals Sáez de Astorga i l’Eduard Martínez Estivill. Una parella de germans, cadascun amb la seva vida, mentre l’Eduard porta una existència més o menys assossegada amb la seva dona, la Montse, i a punt de ser avi, en Borja s’ha muntat una biografia de persona de la jet-set i freqüenta els indrets més sofisticats de Barcelona, amistançat amb la dona d’un arquitecte viu una vida plàcida i sense cap mena de privació. Com a parella de detectius tampoc tindrien un currículum massa notable però tot i això la Comissària Vallès creu que li poden donar un cop de mà. Així que els cita i després d’explicar-los el que vol  els indica que treballaran i cobraran un sou, més aviat ranci, d’un peculiar departament de Casos Oberts. Cal dir que la comissària Vallès els fa xantatge quan es queixen dels honoraris. És sabedora  que en ocasions els germans Martínez fan algunes martingales amb els seus clients i a més col·laboren amb el tràfic il·legal d’obres d’art per part de rics amb ganes de augmentar la seva riquesa. Als detectius no els queda cap més remei que acceptar si no volen trobar-se amb problemes fruit d’aquestes activitats poc exemplars. En aquest departament hi treballen policies que per una raó o altre han estat marginats dels seus llocs habituals, entre els membres hi trobem la inspectora Carlota Mur que és qui en teoria dirigeix un departament sense massa feina, una dona activa i amb pocs miraments a l’hora de tractar al personal però carregada de bon humor. Hi ha també el sotsinspector Plácido, un home amb una cultura àmplia, ex professor de Filosofia en un institut. Feina que va deixar per fer-se mosso i finalment el sergent Ramos, un masclista, racista, homòfob, misogin, en fi una perla com a policia i com a  company.

La seva feina serà analitzar quatre assassinats, en principi sense cap mena de connexió entre ells però que han aixecat molta polseguera i s’estén una sensació d’inseguretat.

Un matemàtic amb  dificultats de relacionar-se socialment que treballava a la Universitat de Barcelona i mort a casa seva a martellades, una vídua rica que vivia a l’Avinguda Pau Casals apunyalada set vegades i mutilada de galtes post mortem a casa seva, una metgessa jove i lesbiana especialitzada en oncologia a l’Hospital de Sant Pau estrangulada i un violinista membre de l’Orquestra Simfònica del Liceu assassinat també a casa seva.

El quatre assassinats generen una cert desconcert ja que en els seus entorns no hi ha causes que puguin portar a trobar pistes del mòbil de l’assassinat.

Els detectius repassen de manera minuciosa els informes de cada una de les investigacions, ho han de fer amb unes condicions precàries, en un quartet sense ventilació i amb una calorada d’espant, no son les millors condicions de treball però ells s’hi posen i quan cal surten a refrescar-se aprofitant les entrevistes que fan per trobar possibles sospitosos.

Malgrat s’ho miren del dret i del revés no troben cap element que uneixi els assassinats, fins arribar a la conclusió de que són quatre assassinats que no tenen cap mena de relació.

Però res és el que sembla i l’Eduard, que també fa de narrador de la història, per casualitat troba un possible punt que uneix els assassinats. Hi ha un data i un cicle temporal que es segueix com a  patró de les morts.

Trobat doncs aquest patró caldrà veure qui pot ser l’assassí. A qui beneficia el fet?.

Especulacions i a seguir la investigació i en ella hi participen activament la inspectora Carlota Mur i el subinspecor Plàcido ja que necessiten fer actuacions que implica la necessitat de que els agents hi tinguin paper i alhora és una oportunitat que surtin de l’ostracisme a que han estat condemnats pels seus superiors.

La identificació del criminal genera sorpresa i una forta convulsió que porta conseqüències no esperades per ningú.

El llibre a més del que és estrictament la investigació es recrea amb el perfil i descripció dels personatges cosa que els fa molt propers i coneixem les seves rutines i la seva quotidianitat, molt allunyada en ocasions dels clixés i els estereotips.

Novel·la negra amb ironia i sàtira sobre moltes de les convencions socials i també sobre el funcionament dels cossos de seguretat.

Tot plegat resulta ser una bona combinació per fer una lectura amable i agradable sense perdre el misteri propi de la trama.

Carpe Diem
Teresa Solana
Col·lecció Crims.cat
Editorial La Clandestina
Barcelona, 2025