Pobresa

Carta a la Comunitat de veïnes del carrer Llibertat 147

Ahir vàrem presenciar com publicàveu una carta contra els indigents o sense sostre o com els vulguis qualificar. Us ho expliquem: els "qualifiquem" de PERSONES en situació de sense llar.

En la vostra missiva vàrem ser testimonis de com tracteu de residus humans, parafrasejant Zygmunt Bauman, les persones que es troben en una situació de pobresa absoluta, això vol dir, de falta total d'una llar i d’una absència quasi absoluta d'ingressos econòmics. No és una casualitat ni fruit de cap voluntat, aquesta pobresa. Són les conseqüències humanes de la modernització, la globalització i les polítiques economicosocials neoliberals.

Tracteu de deshumanitzar-los i despersonalitzar-los per a convertir-los en paries socials, o simplement convertir-los en els "altres", els que no són vosaltres i així podeu menysprear-los arribant, fins i tot, a molestar-vos per la seva mort a la via pública. La reacció hauria estat la mateixa si ahir hagués mort a la via pública algú sense cap situació de sensellarisme? Ja us diem que no. Deshumanitzant-los fins a la degradació total us sentiu més còmodes, amb la falsa seguretat que us fa pensar que vosaltres mai no sereu ells?

És molt senzill atacar i culpar les persones que no tenen cap opció de defensa; els invisibles que, tot i estar perennement als nostres carrers, no sou capaços de veure en comptes d'atacar-los i demanar solucions a l’Ajuntament, la qual institució sí que té responsabilitats i obligacions amb el benestar de tota la ciutadania. Un cop més es fa palès aquí el vostre odi i abús contra els que no tenen res més que a ells mateixos.

Us encoratgem a què demà, quan sortiu al carrer i els trobeu a la plaça amb els seus carros plens d'estris, motxilles, bevent o amb la seva paradeta, sigueu més valents i us assegueu per a conèixer-los en comptes d'escopir intolerància i un odi cibernètic totalment gratuït.  O potser és que us fa massa recança descobrir que són persones amb pors, il·lusions, anhels i fracassos com vosaltres? 

Us atreviu a titllar-los de "sense ofici ni benefici": no coneixeu la realitat que els ha dut a aquesta conjuntura ni com el sistema els expulsa sistemàticament, els criminalitza i estigmatitza, mentre els servents del sistema com vosaltres fa perdurar aquesta situació. Tothom pot acabar en situació de carrer per mil motius diferents, però el que sí que tenim en comú és que ningú no hi acaba per la idea naïf de viure sense voler obligacions i estant d’oci constant, com els hi recrimineu a la carta. Tant de bo mai no us hi trobeu en la situació, però si per desgràcia hi caieu, descobrireu que hi ha bellíssimes persones amb circumstàncies i històries de vida molt diferents, i que tot i no tenir res que sigui material, demostren més solidaritat, cor i humanitat que la que heu demostrat les veïnes del Bloc núm. 147.

Amb la vostra carta plena d’arrogància i d’egoisme, on tan lleugerament els heu humiliat i denigrat, ells se sentiran una mica més desanimats, criminalitzats, estigmatitzats i, fins a cert punt, encara més avergonyits de la seva realitat imposada. I tot gràcies a un fet que vosaltres heu ajudat a agreujar una miqueta més aprofundint en el seu dolor. Suposem que vosaltres dormireu ben tranquils i orgullosos del vostre escrit més que infame. No acabarem aquesta rèplica amb amenaces com la vostra, únicament amb un desig: el proper dia, quan obriu el portal i els mireu, sigueu capaços de veure la persona i no només la seva situació.

Elisenda Castillón Soria
Una veïna més de la ciutat i Educadora social d’un centre d’atenció a persones en situació de sense llar

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





També et pot interessar