Controls de seguretat

La metàfora

El titular era impactant  “Un cotxe de la policia local de Vilanova cau al mar durant un dispositiu contra el "botelló". La fotografia que il·lustrava la notícia encara més. Es veia mig difuminada per l’aigua la quadricula blanca i blava pròpia del cotxes policials.

Quin ensurt pels peixos, gambés, musclos, petxines i altres espècimens aquàtics que estaven tant tranquils i els cau al damunt part del pes de la llei.  

Evidentment la noticia i la foto era i és un parany fàcil per fer befa de la policia i de la situació surrealista de veure com un cotxe policial desfrenat va avançant i acaba i anant a parar a l’aigua.

Les cares que deurien fer els presents deuria ser per llogar-hi cadires.

Sorpresa, estupefacció i, això sí, tranquil·litat ningú va patir cap lesió.

Entenem que pugi fer gràcia per l’insolit de la situació i no ens enganyem perquè el cotxe era de la policia i això per molta gent sempre és un plus afegit a la conya .

Només veure el nombre de lectures hom pot imaginar que la imatge es deu haver fet viral i els comentaris deuen ser per sucar-hi pa. I potser en unes altres circumstàncies seria fins i tot un riure catàrtic.

Ja sabem que contra la policia o fer conya dels cossos policials es viu millor.

I sens dubte la policia és un col·lectiu ample, divers i amb molta gent diferent, però quan un o alguns ens ofereixen la imatge més fosca de la seva actuació (i lamentablement en els darrers temps n’hem vist i recordat masses), queda tot el col·lectiu tacat. Potser és dels pocs serveis públics que té la societat en que la culpa i l’estigma es socialitza molt ràpidament. Si un metge la caga, no parla de que la professió sigui nefasta. Sí en canvi hi ha tendència a fer-ho dels cossos policials. És lògic perquè la funció repressiva, de l’ús de la violència els és donada per l’autoritat democràtica i això es paga si no es fa sempre escrupolosament. 

A l’antiga Grècia van crear una mena de policia, o magistrats que tenia diverses funcions de vigilants, de fer complir algunes normes i tenien alta consideració ja que el concepte de “polis” reclamava un cert manteniment de l’ordre.

Així els clàssics tenien unes bones paraules per aquest “agents” Plató va definir a la Policia “com la vida, el reglament i la llei per excel·lència, que manté a la ciutat”. Aristòtil, la va considerar també com “el bon ordre i la sustentació de la vida del poble, que és el primer i més gran de tots els béns” i completant el trio: Sòcrates, la Policia “és l'ànima de la ciutat, opera en ella els mateixos efectes que l'enteniment en l'home i és la que pensa en tot, regula, procura els béns als ciutadans, i allunya de la societat els mals i les calamitats de témer”.

Ara però en general tenen mala premsa, és així i tot i que creiem que és injust moltes vegades en part és, diguem-ne, justificables perquè encara hi ha generacions en que la policia és la imatge nítida del que ha estat un cos de repressió, al servei de la dictadura amb formes rebutjables. Sortosament les coses van canviant, potser massa lentament però van canviat.

I és evident també que ja estem farts d‘estar mig tancats (i la suposició és que tot plegat anirà a més), de no poder-nos tocar, i ara a sobre toc de queda i ni cafè es pot fer a les terrasses de la rambla i confinaments perimetrals, de moment eh, i això pot a anar a més sens dubte. Tot plegat un desori.

Però malgrat ens toqui molt la pera i la moral que és així per damunt de tot hi ha el bé col·lectiu de la salut púbica. I això justifica restriccions en algunes de les nostres actuacions habituals i la rebaixa d’alguns drets. I les accions de control i correcció de conductes quan es surt del propi capteniment i autocontrol l’ha de fer l’autoritat competent i en aquets cas la policia encara que no ens agradi i masses vegades fins i tot ens incomoda. I aquí cal dir també les autoritats ha de ser exemplar i evitar algunes imatges que deixen molt que desitjar com les que s’han vist darrerament d’un sopar d’un diari digital de Madrid. No és pot demanar sacrificis i no donar el necessari exemple.  

Però si anem als fets la caiguda del cotxe de la policia a l’aigua és una anècdota -divertida si es vol per inesperada i sorprenent- però que la categoria està en el fet de que la policia es trobava en aquell lloc per fer la seva feina, desfer una concentració de persones que transgredint qualsevol mesura de seguretat i de prevenció estaven en ple “botelló” en un moment en que la crida de les autoritats i dels científics és precisament evitar aquestes activitats que podem actuar com una espoleta d’explosió retardada de contagis pel corona virus amb la corresponent feinada que comporten sobretot als sanitaris i el seus equipament ja de per si carregats. Segons la notícia publicada aquí mateix a l’Eix Diari: La policia ha hagut d’intervenir en diverses concentracions de joves aquesta nit en diferents punts de la ciutat. Una d’aquestes concentracions de joves aquesta nit en diferents punts de la ciutat. Un d’aquests punts ha estat la plaça del Port, on hi havia una quarantena de persones fent botellada. En aquesta intervenció, un vehicle de Policia ha quedat desfrenat per una fallada tècnica i ha caigut a l’aigua.

Les xifres canten (i en franca davallada certament) les recomanacions per trobar-se en pla festiu i en grup han estat constantment i sistemàtica desobeïdes per una minoria d’espavilats (per dir-ho d’alguna manera) que segurament es creuen els reis del mambo que aquesta història no va amb ells.

Som gent amb un certes esperit àcrata i també és cert que la desobediència ha esta sacralitzada per part d’alguna autoritat. A vegades carregada d’èpica de pa sucat amb oli i altres amb argumentacions raonades i creïbles, però desobeir a la “poli” està ben vist en general i fins i tot l’hem vist justificar moltes vegades i en alguna d’elles clarament injustificada.

Però aquí el tema és el per què hi ha un seguit de recomanacions restriccions i situacions d’alarma. Ho sabem i la majoria som conscients que cal acceptar, encara que a desgrat, les mesures que  hi ha cada cop més dures i cada cop més necessàries segons ens diuen, no sols les autoritats, sinó els mateixos científics, per aturar la probable ensulsida del sistema sanitari.

Per això sorprèn molt que encara s’hagin d’efectuar serveis per part de la policia per dissoldre trobades que no deixen de ser focus de perill pels que hi participen (podríem dir que si s’infecten ja s’ho faran) però el drama és que poden afectar a molta gent que res tenen a veure amb la seva inoportuna ara  diversió.

Botelló i cotxe a l’aigua. Pot fer gràcia però el cert és que en el fons hi ha la contraposició del civisme versus el tantsemenfotisme i l’incivisme d’uns grups, segurament minoritari, però sorollós i ara perillós per les conseqüències que pot generar.

Que paguin el cotxe.

Que per comptes de quatre xibeques o el que sigui que faci una aportació al comú per contribuir a rescabalar els costos al que és de tothom.

Ah! I fer botelló en altres moments deu tenir el seu encant (no ho negarem) però només amb dos dits de front ja se sap quan és oportú o quan esdevé un perill col·lectiu per no qualificar-ho d’altre manera.

Potser en el fons el cotxe de policia caigut a l’aigua del moll és la metàfora del que està passant, tot s’esfondra i seguim, almenys alguns, mirant cap una altra banda.     



Últims articles publicats


També et pot interessar