Renovació Pedagògica

Temps, salut i educació (2)

Aquest maleït virus, que ens té confinats, atemorits i a voltes esperançats,  ha posat de manifest problemàtiques socials que ja existien, però que la quotidianitat ens havia fet oblidar. En el camp de l’educació es van posar de relleu les carències del sistema educatiu cap als infants i joves de les  famílies més vulnerables, que no disposaven de les eines per fer seguiment telemàtic, que no comptaven amb espais per a treballar i alguns d’ells, massa, no podien fer ni un àpat calent.

En l’organització del món del treball i familiar també s’ha necessitat una nova organització, des del teletreball, a un ordre horari que permeti diferenciar la vida laboral de la familiar i de la personal.

No són temes nous, però son necessitats, el debat de les quals, volgudament o no, hem anat aplaçant  o hem maquillat, sense entrar-hi en profunditat.

De l’aspecte de mantenir la jornada partida tradicional –  la de matí i tarda, o la continuada, amb un llarg matí – , fa temps, anys, que en parlem, sense possibilitats de consens, ja que uns ho proposen des d’interessos pràctics d’organització familiar, altres des  d’interessos professionals i d’altres …

A finals d’agost de l’any passat, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya ens va donar a conèixer una publicació d’un treball fet amb la Fundació Jaume Bofill que, sota el nom EDUCACIÓ A L’HORA, fa una proposta d’horaris escolars en clau d’educació a temps complet, on s’evidencia que uns altres horaris escolars són possibles.

L’ educació a temps complet em porta el record de l’experiència que vaig tenir la sort de viure  en una visita l’any 1975 a la ciutat de Torino, anomenada Escoles a “Tiempo Pieno”, invitada per mestres compromesos amb el Movimiento de Cooperación Educativa, que participaven a l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat.

Els nens i les nenes entraven a dos quarts de nou a l’escola i la sortida era a dos quarts de cinc; de dos quarts d’una a les dues era la pausa de dinar, que feien a la mateixa classe, franja de temps en què coincidien la mestra del matí i la de la tarda. Encara que estaven 40 hores setmanals a l’escola, només 27 n’eren destinades als  ensenyaments reglats.  “Tiempo Pieno” era fruit d’una reflexió dels anys 60 de mestres compromesos sindicalment i pedagògicament en un ensenyament democràtic, plural i cultural per a tothom, en l’ensenyament públic.

La proposta d’educació a temps complet  em sembla vàlida perquè parteix dels Drets de l’Infant i dels Joves, recollits en  la Convenció Internacional de Nacions Unides (1989). Concretament en l’article 28, que reconeix el dret a l’ensenyament, que es basa en la igualtat d’oportunitats, en l’article 24 en què els Estats s’han d’esforçar a assegurar el més alt nivell de salut possible i d’equipaments per al tractament de possibles malalties, i en l’article 31 que reconeix el dret al descans, a les activitats d’esbarjo i a participar en les activitats culturals, artístiques i d’esplai, el que anomenem educació en el lleure.   

Els fonaments  d’aquesta proposta són avançar en uns horaris més saludables, i en una distribució del temps al servei de l’aprenentatge i del projecte educatiu, que permetin incloure aprenentatges opcionals o extraescolars per garantir l’educació integral, l’equitat i el benestar dels infants i adolescents, i que aportin també beneficis i avantatges a les famílies, als professionals i educadors i a la societat en el seu conjunt .  

En la publicació hi ha un conjunt de variables i de propostes d’horaris (per a les diferents etapes educatives) per a una educació a temps complet, partint dels objectius del Pacte per a la Reforma Horària 2025. Es proposa que l’obertura del centre no s’iniciï abans de les vuit del matí i que no es tanqui abans de les sis de la tarda, amb un temps lectiu obligatori i activitats educatives opcionals que enriqueixin el temps del migdia i els serveis de cura addicionals. El temps màxim d’estada per als infants ha de ser de 8 hores (per exemple de les nou del matí a les cinc de la tarda) i excepcionalment, algun dia, es pot allargar l’estada a nou o deu hores.

Personalment, m’agradaria que avançar en aquest nou marc horari servís també per plantejar-nos l’escola del segle XXI, amb una transformació radical del sistema educatiu que qüestionés el grup-classe per l’any de naixement, els horaris per matèries o assignatures, el rol dels professionals i dels que aprenen, les eines i recursos per treballar i… fins i tot l’arquitectura dels edificis i la seva distribució. 

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!