Carrers buits

Silenci, el silenci era present per tot arreu, però com aquella flor que surt enmig del mur, hi havien unes quantes persones que seguien amb la rutina de sempre. Aquestes són les restes d’una forma de vida que ens fa recordar amb els carrers a a vessar, amb els carrers plens de xivarri, de passejades amb els gossos, de les corredisses dels infants.

Els carrers buits, aquest matí, m’han traslladat als dies de carnaval on predomina el bullici de persones disfressades i despreocupades. Pensant en el carnaval he saltat a la Festa Major, i passant per la plaça de la vila m’ha vingut el record de l’olor d’àlfabrega, del so de les gralles i fins i tot l’olor del vermut de la diada castellera.

Però de sobte m’envaeix una ciutat buida, una ciutat que es desperta amb els records de milers de persones, que aviat tornaran a desbordar els carrers.