Coronavirus

COVID 19, Hosteleria, comerç i oci

Tot va començar a Wuhan (Xina) i el primer cas arriba a Espanya a l’illa de La Gomera (Canàries) el 30 de Gener de 2020. En principi, els entesos no veien la possible pandèmia que s’estendria per tot el planeta.

La malaltia es va anar escampant com una taca d’oli fins que va esdevenir pandèmia i donada la gravetat de la situació va obligar als governants a prendre decisions tant greus com el confinament. A Espanya el primer en prendre aquesta mesura va ser el President Torra (Generalitat de Catalunya) a la conca d’Òdena (Igualada). Va ser la primera experiència de privació de moviments als ciutadans, doncs es tenien de confinar en el seu domicili i només es permetia sortir per aquells actes imprescindibles o essencials. Desprès ja va ser el Govern Central el que va Decretar el Confinament domiciliari a tota Espanya el 14 Març.

El confinament va donar els seus fruits i quan van millorar els resultats de la pandèmia en els mesos de maig-juny abans de les berbenes. Vara’m recuperar mobilitat fins que la relaxació de les mesures sanitàries  van fer créixer de nou les dades de contagi.  Com a conseqüència noves restriccions de mobilitat, mesures de limitació d’horaris, tancament de segons quins comerços i ocupacions reduïdes, però sense confinament domiciliari.

Aquestes mesures han colpejat especialment als sectors de l’hostaleria, el comerç i l’oci.  Si prenem com a exemple el cas dels Bars i Restaurants pel que fa als horaris i ocupació, ha estat un estira i afluixa amb tan poc encert que molts d’aquets establiments es veuen afectats de tal manera que els fa totalment incompatibles amb la seva activitat.

Els gimnasos i locals de joc tenen perfectament controlats els accessos i han estat patint una situació insostenible. Actualment s’han reobert molt limitadament els gimnasos però els locals de joc continuen totalment tancats sense poder realitzar la seva activitat tot hi havent demostrat que el temps que han estat oberts no han tingut cap cas de contagi.

Es pot entendre que per un governant sigui difícil prendre decisions encertades, doncs té que combinar la salut i l’economia, és cert. Però precisament per això, quan es produeixen comparatius de com fer les coses, els col·lectius afectats veuen que hi ha altres comunitats que durant aquesta pandèmia han aplicat un criteri més permissible en els sectors de Hosteleria, oci i comerç, i això fa mal i fa veure que probablement alguna cosa no va prou bé en aquest model.

Es allò d’aplicar el sentit comú, però de vegades és el menys comú dels sentits.

Així ho veig.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!