PIINA

Un nou govern d’esquerres per una nova llei de barris

Projecte d'Intervenció Integral del Nucli Antic. Ajuntament de Vilanova

Projecte d'Intervenció Integral del Nucli Antic. Ajuntament de Vilanova

S'aprovava el 4 de juny de 2004, impulsada pel govern tripartit del PSC, ERC i ICV, la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requerien d'atenció especial continua, més coneguda com a Llei de Barris. Tenia per objecte promoure la rehabilitació integral de barris i viles per evitar-ne la degradació, millorar les condicions de les persones residents en aquestes àrees, i afavorir la cohesió social. Per aconseguir-ho, establia la creació d'un fons econòmic a disposició dels ajuntaments que presentaven projectes d'intervenció integral amb l'objectiu de la millora urbanística, social i econòmica dels barris. El pla de barris va dur a terme 143 actuacions amb un pressupost de quasi 1.000 milions d'euros, fins a la seva interrupció el 2010.

A Vilanova i la Geltrú, la vam conèixer ben de prop. El govern municipal d'aleshores va promoure i redactar el Projecte d'Intervenció Integral del Nucli Antic - 20 hectàrees de la Vilanova Vella, el Palmerar i els carrers pròxims a l'Hospital - el validava el Ple Municipal i es presentava a la convocatòria de 2006. Una dotació de 14,4 milions d'euros cofinançats per la Generalitat i l'Ajuntament, la més gran intervenció de millora i de recuperació urbanes realitzades fins al moment: amb la rehabilitació de la Sala, la reurbanització dels principals carrers i places del nucli antic (23 carrers i 5 places, com ara la plaça del Pou i les Casernes), el finançament per a facilitar la col·locació d'ascensors en les cases antigues del barri, la rehabilitació de les façanes, i la renovació de les instal·lacions elèctriques i de l'aigua (un centenar d'edificis de particulars rehabilitats. La Llei de Barris no havia només de ser una eina de transformació urbanística del Nucli Antic de la ciutat, també calia vertebrar i cohesionar socialment i econòmicament l'àmbit amb un programa d'acció social comunitària que va impulsar 40 projectes socials destinats a gent gran, infants i joves i nouvinguts amb l'objectiu d'aturar la degradació socioeconòmica i cultural que havia patit el barri i posar les bases per al reforç de la identitat d'aquest indret de la ciutat. Les millores realitzades han donat un nou valor a la Vilanova Vella.

Setze anys després de l'aprovació de la Llei de Barris, una normativa innovadora, inclusiva i sensible amb les classes populars dels nostres barris, es torna a imposar la necessitat de rehabilitar i millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes dels barris, de les nostres viles, pobles i ciutats.

La crisi sanitària generada per la pandèmia de la Covid-19 ha posat més en evidència que hi ha més desigualtats als barris vulnerables: hi ha major densitat, més proximitat física, els habitatges són més petits, tenen menys ventilació i no disposen d'espais públics de qualitat. El mapa de la renda per càpita de moltes ciutats del nostre país és pràcticament idèntic al mapa de la incidència del virus. Les zones més empobrides de les ciutats, amb més densitat i amb més atur coincideixen gairebé exactament amb les zones amb més afectació de la Covid-19.

La crisi climàtica ens ha demostrat, una vegada més, que els sectors socials més vulnerables reben un impacte negatiu major i els seus efectes són majors. Els barris i viles amb edificacions i infraestructures de major antiguitat, obsoletes, pateixen en major mesura totes les conseqüències de l'emergència climàtica: les condicions d'habitabilitat i accessibilitat són manifestament insatisfactòries, fa més calor durant les onades de calor i requereix major esforç per escalfar-les durant les onades de fred, estan més exposats a les conseqüències de la pobresa energètica, els afecten més les pluges i l'efecte illa de calor, disposen de menys espais verds per habitant i és el primer lloc on desapareix el comerç de proximitat i les feines associades.

En aquesta conjuntura és urgent un canvi de paradigma que es fonamenti en l'urbanisme ecològic, en la rehabilitació residencial i en la renovació urbana i rural. Els barris i viles amb baix nivell de renda no poden quedar fora de la transició ecològica. Aquest procés de transformació econòmica i ambiental ha de ser socialment just, amb unes polítiques públiques perquè els barris i viles més empobrits participin de la gran transformació que suposa el repte de la crisi climàtica.

Els fenòmens que tenen com a comú denominador la concentració en barris, zones o viles molt concretes de problemes d'ordre social i econòmic, amb la insuficiència dels serveis públics i la manca d'infraestructures, requereixen polítiques i accions públiques innovadores, transversals i coordinades, tant d'acció i inversió públiques directes, com de foment i suport als particulars i a la iniciativa privada, que integrin accions en el teixit social i econòmic i en el teixit territorial i urbà. I això s'ha de fer de forma planificada, acordada i participativa amb els agents que actuen sobre els àmbits afectats: autoritats locals, representants del teixit social i econòmic, entitats culturals, del tercer sector, entitats ecologistes.

La rehabilitació no ha de quedar en una simple recuperació arquitectònica, sinó que ha d'ubicar-se en l'ordre físic, amb la recuperació arquitectònica exterior i interior dels edificis i amb la reurbanització general dels barris; en l'ordre funcional, dotant-los de vida econòmica, en la mesura del possible, i en l'ordre social, potenciant el sentiment de pertinença al lloc, de vida quotidiana, de veïnatge, intentant evitar els processos de gentrificació que es podrien donar mitjançant l'expulsió per raons econòmiques dels habitants actuals d'aquests espais.
Catalunya necessita un govern d’esquerres que doni una sortida progressista a les crisis sanitària, econòmica i social. Un govern que abordi els grans reptes reptes de país com és el creixement de les desigualtats, la transició ecològica, la reactivació econòmica i la necessària reindustrialització.  En aquesta línia prioritzar  una Llei de millora urbana, social i ambiental de barris i viles (nova llei de barris) com a primer projecte de la pròxima legislatura del Parlament de Catalunya i acompanyar aquesta llei d'un Fons de recuperació social, urbana i ambiental de barris i viles de Catalunya nodrit amb recursos del govern de la Unió Europea, de l'Estat i del govern de la Generalitat.

Des de Vilanova en Comú, creiem que cal ser proactius en aquest objectiu des del municipalisme en general com a model i instrument de recuperació de la vida als barris ( social, econòmica, comunitària, de salut,...) i des de l’ajuntament de Vilanova en concret,  reactivant  i preparant  els projectes d’intervenció integral i comunitària que com a ciutat necessitem als nostres  desempolsant i actualitzant alguns dels projectes que estaven ja preparats com el d'intervenció integral del barri de la Marina-Baix-a-Mar presentat al 2010,  a la darrera de les convocatòries de la llei de barris.

Tenim el ferm compromís de treballar per a que al conjunt de viles i ciutats del país, i concretament a la nostra ciutat, sigui possible gaudir de barris verds, amb salut i vida,  sostenibles i amb  futur per al conjunt del seu veïnatge.

Executiva de Vilanova en Comú

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!