Corrupció

No ens llepem el dit

Si més no quan fa massa mesos que anem veient les corrupteles, oscil·lacions, deliris, driblings i demores teatrals en el toll d’affaires bruts que envolten el P.P.

Semblen contundents les proves aportades per en Lluís Bárcenas,  ex tresorer del partit. Totes elles referides a una suposada Caixa B. A partir d’ací, han citat a declarar -entre d'altres- els ex-presidents  Aznar i Rajoy, l'ex-ministre Àngel Acebes o na Mª Dolores de  Cospedal (secretària general de 2008 a 2018). Aquesta darrera fou  qui ordenà pagar “la indemnització en diferit” per tal que “aquell  senyor” -de qui ningú no vol citar el cognom- callés per sempre. 

Aquest estil fosc, tèrbol i soterrat no sembla pas l'invent de cap ment  malaltissa. Els papers amb cites, noms, inicials i sumes lliurades van  destapar un escàndol grandiós. Un rere l'altre -amb alguna excepció  contrària- van negar l’existència de suposades “mossegades” en la  concessió de contractes d'obra pública. Tot plegat amb un estil  xulesc, prepotent i fugisser. 

No parlem de cap bagatel·la quan els sobres amb diner negre  campaven a tort i a dret. Justament, coincidint en una època de fortes retallades socials a tota la població. A partir d’ací, tenim tot el dret a quedar-nos amb cara de pòquer. Amb més raó quan gairebé tots ells havien promès o jurat fidelitat a la Constitució i altres principals legals en la presa de possessió de llurs càrrecs… Sense anar més lluny,  afegim els noms d'en Paco Álvarez Cascos, Javier Arenas i altres.

S’ha més que demostrat l’existència d'una trama policial ordida pel  mateix partit -a través del ministeri de l'interior- per a robar i destruir  proves incriminatories. Si hi havia interès en no deixar cap mena de  rastre, caldrà interpretar que els dominava certa por a ésser  descoberts en la malifeta. En aquest àmbit, figures com les d’en  Jorge Fernández Díaz (ministre), el seu número 2 (Francisco  Martínez, en el “cas Kitchen”), l'ex.comissari José Manuel Villarejo  fan fàstic. Provoca ganes de vomitar conèixer els seus tripijocs.

A tot plegat, afegim-hi el nyap (ja demostrat) d'haver pagat les obres  d'arranjament de la seu del partit amb calerons del mateix color.
Quins pebrots ! Esdevé repugnantment repel·lent assistir a aquest  sainet més que pintoresc. Fins al punt que, a hores d'ara, plantegen  canviar de seu per a “blanquejar” el rastre de les “patinades”. En tot  cas, el que pertocaria seria fer “tabula rasa” de tots aquells que tenen els dits untats de brutícia. Tot aquesta història se la pot creure un  jutge imparcial?

Em permeto recordar el WhatsApp de Rajoy a Bàrcenas -que la  premsa va arribar a filtrar- on li feia la recomanació del “sé fuerte!”.  On rau la vergonya? El desvergonyiment assoleix cotes d´autèntic  apocalipsi… En una línia semblant a la d'aquells jutges que fan per  tapar els draps bruts de la monarquia, que proclamava allò que “la  justícia és igual per a tots”. Em pregunto si val la pena riure o fer-me  un fart de plorar. 

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!