Memòria històrica

Construir un món millor per combatre el feixisme

Des del dissabte 8 de maig els noms dels disset deportats vilanovins ocupen un espai als nostres carrers. Cadascú davant del que va ser el seu últim domicili conegut abans de marxar a l’exili i d’allà als camps de concentració, on dels disset, catorze hi van perdre la vida assassinats per la barbàrie nazi.

Aquest reconeixement cap els lluitadors antifeixistes és la culminació de tot un procés iniciat fa tres anys, un procés d'aflorament de la memòria, de reparació i també de dignificació, que s’ha fet gràcies a l’impuls de diverses regidores de colors polítics diferents i sobretot a la feina precisa i sensible de l’historiador Xavier López, que ha fet la recerca necessària i també ha acompanyat les famílies dels deportats en tot aquest camí. Un camí ple de dignitat però també de dolor.

Però aquest acte no és només per honorar als deportats i les seves famílies, sinó que és un gest que fa Vilanova i la Geltrú cap a sí mateixa. Per recordar i, sobretot, per evitar que el feixisme torni a governar les nostres vides.

Perquè en aquests petits passos al voltant de la memòria històrica, mirem enrere i intentem fer justícia, però també cal que mirem endavant i veiem com el feixisme s’alça una altra vegada arreu del món. El tenim trucant a la porta i sentim por, perquè sabem de què són capaços.

Però no podem deixar que la por ens paralitzi o ens dugui a posicions reactives on només plantem cara, al carrer i a la institució, però deixem que siguin ells qui ens marquin l’agenda. Hem de deixar de parlar d’allò que volen que parlem i començar a proposar.

L’escriptora madrilenya Layla Martínez diu que hem de pensar futurs millors per ser capaços de construir-los. I això, imaginar, pensar, preparar i construir un món millor per a tothom també és plantar cara al feixisme.

El jurament de Mauthausen que van fer les persones alliberades d’aquell camp terrible ho diu molt bé: “La pau i la llibertat són la garantia de la felicitat dels pobles i la construcció del món sobre bases noves de justícia social i nacional és l’única via per la col·laboració pacífica dels estats i els pobles”. Els deportats i les deportades van combatre el nazisme arreu d’Europa, per això van acabar en un camp, però no ho feien només per supervivència, sinó en nom d’un món nou d’homes i dones lliures i en pau. Aquest era el seu principal objectiu.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!