El que et diuen quan et maten importa

Manifestació a Vilanova contra l'assassinat del Samuel a Galícia. Cristina Mula

Manifestació a Vilanova contra l'assassinat del Samuel a Galícia. Cristina Mula

Primer hi ha la metafísica, i després tota la resta. No pots començar a estudiar un determinat pensador o pensadora sense conèixer abans el que dóna per veritable. El que accepta com a realitat. Les conclusions a les quals ha arribat en estudiar les coses en tant que elles mateixes. Perquè allà rauen els fonaments sobre els quals edificarà les seves propostes sobre com ens hem de comportar, com s'ha d'organitzar la societat i com hem de tractar els altres.

Existeix la divinitat? Tot és atzar, o ens condiciona un Destí? Aquest telèfon que tinc entre les mans és real? Un filòsof no pot eludir aquests plantejaments, perquè acabaria creant tot un ideari en el buit. Abans d'opinar sobre el món ha de tractar d'entendre'l. Desprendre's dels prejudicis que l'entorn que l'envolta l'ha inculcat i qüestionar-los amb ull crític. Per tal de contemplar l'univers amb perspectiva i aconseguir una mirada més lúcida. Sembla lògic, oi?

Aleshores, per què no ho tenim tan clar quan no parlem de filòsofs? Perquè no només els pensadors i pensadores desenvolupen idees polítiques i ètiques. Tothom té un codi moral que l'ajuda a regir la seva vida i relacionar-se. Tots i totes tenim conviccions. Per això votem, oi? Sembla evident que totes les persones carreguen amb un ampli repertori de creences que l'ajuden a discernir el que és correcte del que no ho és pas; que li permeten prendre decisions. Però podem afirmar que les nostres idees no s'han construït en el buit?

Deixo aquest plantejament en l'aire, sense que constitueixi de cap manera una pregunta retòrica o una afirmació. Abans d'emetre judicis sobre el món, ens l'hem mirat de prop? Hem qüestionat tot el que ens han ensenyat, tot el que donem per veritable, per a considerar la possibilitat que sigui fals? Quin és el fonament de les nostres conviccions? És la tradició? Deu? La raó, potser? Sabries definir la realitat, defendre que el que tens davant existeix? Perquè si el que perceben els nostres sentits es converteix en impulsos elèctrics en arribar al cervell, no es pot manipular la nostra percepció de la realitat com proposava Matrix? Aleshores ens queda la raó. Però, si ho rumiem tot plegat, les idees que creuen el nostre cap, el que ens envolta, els conceptes abstractes allunyats de l'empíric als quals fem referència constantment, són una construcció social que hem creat en un intent de donar algun sentit a la nostra existència mentre esperem la mort. I no tenen cap motiu per existir més enllà que nosaltres ho hem decidit. Construccions com el gènere, les relacions romàntiques, les festes i tradicions, en són alguns exemples.

Segons el criteri de coherència, ideat pels filòsofs per a donar per certes determinades premisses, una idea és veritable quan no contradiu les veritats ja existents. Però, i si el fonament de tot aquest sistema de creences està equivocat? I si la primera pregunta (quin és el sentit de la vida?) està simplement mal formulada? Aleshores totes les veritats perfectament coherents entre elles a les que ha donat peu també serien errònies, però si no som conscients de l'error en la primera pregunta, aleshores no podem saber que totes les altres veritats també estan equivocades. Explico tot això per demostrar que les convencions i idees que hem interioritzat des de la infantesa no són lleis inamovibles. No hi ha cap necessitat, cap justificació divina, perquè siguin tal com són.

Si tots els humans desapareguéssim, també ho farien les idees que donem per definitives. De fet, si es dóna per inqüestionable la idea, per exemple, que un noi no es pot posar una faldilla, no és perquè realment ho sigui, sinó perquè aquesta convenció s'ha legitimat amb segles de passivitat i indiferència per part de persones no disposades a qüestionar-se les coses críticament. A revisar el nostre bagatge cultural. Perquè el dogmatisme d'aquells que tenen massa por per a atrevir-se a dubtar del que dicta la tradició, d'aquells que s'aferren a la manera en què sempre s'han fet les coses, és una de les principals causes de l'opressió que assetja el món actualment. I és el motiu pel qual es perpetuen atemptats contra els drets humans com l'assassinat del Samuel.

El Samuel, que tenia el mateix dret a viure que tu, que llegeixes aquest article. I que jo, que l'escric. I que tota la resta. I no canviarà res al món si no acceptem d'una vegada que no tenim cap dret sobre la vida dels altres. Si no ens plantegem una qüestió tan bàsica com què creiem que és el món i quin és el fonament de les nostres creences.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!