Educació social

Parlem d’activitats d’estiu...

Trobada de Casals d'estiu . ACN / Marta Lluvich

Trobada de Casals d'estiu . ACN / Marta Lluvich

L'estiu ens permet una socialització i unes noves oportunitats d'aprenentatge, on els infants, adolescents i joves han de poder viure activitats interessants i sobretot que els aportin alguna cosa. És molt necessari que tots els agents de la comunitat educativa tinguin una gran responsabilitat i adoptin un rol proactiu, preparats i compromesos per compartir, dissenyar i oferir tot allò que estigui al seu abast.

Motxilles, cantimplores, sacs de dormir, samarretes, llanternes, banyadors, sabatilles, roba de recanvi,… són els objectes que s’han de preparar per marxar uns dies de colònies, de campaments, de rutes o per anar cada dia al casal. Per sort els pares i mares estan més conscienciats per oferir als seus fills i filles una educació el més complementària possible, saben que l’estiu és el moment on es poden treballar altres habilitats. Les activitats d’estiu (campaments, colònies, rutes i casals) esdevenen un dels moments més importants de l’any per transmetre els valors que promou i defensa l’associacionisme educatiu.

Casals d’estiu són espais plens d’oportunitats per potenciar les capacitats i les habilitats dels infants, establint  noves relacions i nous vincles, cal aprendre i gaudir de noves experiències fora de l’entorn habitual de les aules. El més important i que dona tot el sentit als casals d’estiu són les activitats que s’hi desenvolupen. La metodologia pròpia de l’educació en el lleure, a les activitats d’estiu com casals, colònies, acampades, rutes i camps de treball els permet seguir adquirint tot un seguit de competències complementàries a les de l’educació formal. Els infants i les joves han d’ integrar un conjunt de valors com la cooperació, la igualtat, el compromís, la vida sana i el  respecte pel medi ambient dins del marc de relacions personals pròpies del temps de lleure.

Les activitats d’estiu han de servir igualment per millorar les condicions dels infants i adolescents d'entorns socioeconòmics més desfavorits gaudeixin de l’estiu. Les activitats suposen una experiència única que els/les ajuda al seu desenvolupament en espais diferents on es treballen hàbits, valors i actituds diferents, fora dels seus entorn més habituals. L’educació en el lleure suposa pels infants emprar aquest temps de manera òptima, creativa i autònoma, està lligada a altres conceptes, com ara la pedagogia del lleure o l’animació sociocultural i per tant les possibilitats d’intervenció educativa són molt grans.

Les activitats d'educació en el lleure a l'estiu tenen una llarga tradició a Catalunya i ajuden directament al creixement integral d'infants i joves, fet que permet crear una societat més responsable i compromesa. Les activitats d'educació per les/els menors de 18 anys, són una eina educativa, una gran oportunitat perquè nens, nenes i adolescents gaudeixin d’un lleure de qualitat i amb transmissió de valors.

El Síndic de Greuges de Catalunya va afirmar que “les activitats de lleure educatiu ofereixen als infants importants oportunitats de desenvolupament personal i social, i que l’accés a aquest àmbit configura un dret protegit per la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant. El lleure és un dels àmbits educatius en què tenen més incidència les desigualtats econòmiques d’accés, però són escasses les polítiques efectives d’accessibilitat desplegades per les diferents administracions públiques”.

Cal dir també que La importància del lleure educatiu com a espai de provisió d’oportunitats i la incidència de les desigualtats d’accés són factors que prenen una rellevància especial arran de la crisi de la COVID-19.

Amb la pandèmia i la realitat que ha viscut la Comunitat Educativa dins dels centres educatius, una reducció de les activitats presencials per a l'alumnat d'educació formal o no formal i una retallada dels beneficis socials en la prevenció de les desigualtats educatives. Una manca de garanties de provisió i d’accés d'aquests infants a les activitats educatives de lleure organitzades a l'estiu provocaria l'allargament d'aquesta situació de desigualtat.

Després de 10 mesos dins l’escola, les activitats d’estiu omplen unes necessitats fonamentals com les activitats a l’aire lliure, el coneixement de l’entorn a través d’activitats lúdiques, esportives i les relacions socials en un context relaxat. L’educació en el lleure és la que dona forma les activitats d’estiu que es duen a terme en el temps lliure dels infants amb la finalitat d’aprendre i adquirir habilitats, fent-los protagonistes de la seva pròpia vida i actius i participatius socialment.

Els monitors i monitores, la majoria estan formats i titulats,  organitzen les activitats  i juguen amb els infants, sovint es posen al seu nivell, els escolten, si cal els abracen quan ho necessiten.

A aquests monitors i monitores de lleure els encanta l’educació respectant els infants, persones amb autoritat però sense autoritarisme, teixint complicitats positives pels nens i nenes.

La pandèmia ens ha obligat a viure una situació excepcional, mai coneguda abans, en un curs on a banda dels continguts més acadèmics els nens i nenes han fet un aprenentatge obligat del confinament i del coronavirus. Per aquest motiu a l’estiu  ha d’haver-hi un bon acompanyament, sobretot emocional, on les vivències que han tingut més agradables i d’altres més desagradables s’han d’integrar bé.

L’educació en el lleure ha suposat un espai de gran valor educatiu i social en la història del nostre país, s’han fet aportacions educatives i una presència arreu del territori català en les seves activitats com les colònies i els campaments en els moviment de renovació pedagògica a principis del s XX.

Les colònies, l’esplai i l’escoltisme van tenir un valor molt important en el període previ a la transició democràtica, es va convertir en un espai reivindicatiu i educatiu, en els darrers quaranta anys de la nostra història, centenars de milers d’infants, d’adolescents i joves han estat part dels moviments de lleure educatiu vinculats a l’escoltisme, als esplais i a d’altres iniciatives, vivint una experiència educativa, d’aprenentatge i creixement personal.
La primera tasca de l’educació és agitar la vida, però deixar-la lliure perquè es desenvolupi”,  Maria Montessori.

Les entitats han esdevingut espais de participació juvenil, on els educadors i educadores es desenvolupen a nivell personal i social, també pel que fa al punt de vista social i institucional, s’han convertit en organitzacions referents en el teixit associatiu de Catalunya.

Ara podem afirmar que l’educació en el lleure s’ha adaptat i adequat a les necessitats del seu entorn, no han perdut l’essència del grup com a element vertebrador, aprendre a gaudir d’un temps lliure establint relacions amb la natura fomentant valors inclusius i democràtics.

Els centres de lleure educatiu han treballat per una manera de fer i entendre l’activitat molt diversa, gràcies a les aportacions dels espais educatius que s’han agrupat, s’han associat entre ells i han anat incorporant recursos o maneres de fer dels uns i dels altres.

Us puc afirmar que el lleure educatiu també s’ha incorporat en les darreres dècades desenvolupant activitats dins dels propis centres educatius, on l’escola els ha ofert donar resposta a les noves demandes provinents de les famílies i dels propis centres educatius.

Ara ens toca refermar aquest paper tan important, donant llibertat als nostres monitors i monitores, no permetent que unes normatives encotillades i sobretot la manca de confiança els faci perdre la seva essència. Massa sovint la pròpia xarxa ha universalitzat males praxis, accidents i sobretot creant una imatge molt lluny de realitat, les responsabilitats i sobretot el “no cal” han esdevingut coartadors de la llibertat dels monitors i monitores de lleure.

S’han d’obrir les perspectives i sobretot permetre que els monitors i monitores facin la seva feina, que és educar, on les emocions i sobretot les accions no es poden mirar sobre el prisma de la por i l’autocensura, sinó esdevindrem una situació freda i distant. Hem de permetre que els monitors i monitores de lleure siguin els nostres amics/gues, educadors i confidents, on la proximitat ens ha permès establir relacions de confiança, de seguretat i sobretot d’aprenentatge.

No hem de permetre que es perdin tants moments de complicitat, en ells hem afiançat els pilars de la nostra personalitat, de la nostra confiança i per damunt de tot de la nostra educació.

Educar la ment sense educar el cor no és educació en absolut”, Aristòtil

Joan Rodríguez i Serra és educador social.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!