Educació social

Arriba el final de les vacances

Passatgers caminant per la T1 de l'aeroport del Prat. ACN / Sánchez G.

Passatgers caminant per la T1 de l'aeroport del Prat. ACN / Sánchez G.

Si consultem un professional entès en la matèria ens dirà que les vacances anuals estan estipulades en un mínim de 30 dies naturals, és a dir, 2,5 dies per mes treballat incloent els diumenges i festius. També ens recordarà que s’han de gaudir des de l’1 de gener fins al 31 de desembre, amb la possibilitat de dividir-les en parts, sempre que una d’elles duri més de dues setmanes.

Però hem de tenir present que si s’està a l’atur, inscrit com a demandant d’ocupació i rebent la prestació o el subsidi, no es té el dret com els/les treballadors/es a les vacances pagades.

En general, les vacances s’han de gaudir dins de l’any natural, s’han de gaudir abans del 31 de desembre de cada any, el/la treballador/a haurà perdut el dret a gaudir els dies pendents i  l’empresari tampoc haurà de compensar-lo/a per aquests dies no gaudits. En el cas de l’empresa familiar són molt difícils de compaginar si no es fa una aturada real i es tanquen portes.

Arriba el final de les vacances doncs, però encara hi ha temps per gaudir del bon temps i de l'aire lliure abans de tornar a la rutina del dia a dia.

En alguns casos apareix una síndrome que ens pot afectar els darrers dies de les vacances, quan comencem a ser conscients que les vacances tan esperades durant tot l’any estan arribant a la seva fi. Una síndrome caracteritzada per una sensació de tristesa, apatia, fatiga de falta d’energia irritabilitat i angoixa.

Una síndrome que no és pas una malaltia mental, es tracta d’un procés adaptatiu que pot ser més o menys costós per a la persona que el pateix. No acostuma a durar més de dues setmanes, de vegades els símptomes aguts duren més d’un mes i és aleshores quan cal consultar un psicòleg per un trastorn d’ansietat generalitzada o provocar un estrès crònic.

Hi ha diversos casos que fan que una persona tingui major probabilitat de desenvolupar aquesta síndrome com les persones que davant de situacions que no són com voldrien reaccionen amb impotència i les persones que tenen un entorn de feina molt negatiu.

Hi ha de vulnerables a l’estrès i/o als canvis, els/les que no els agrada la feina que desenvolupen i les que tenen mala relació amb el seu cap immediat i es senten poc valorats i reconeguts a la feina, en alguns casos els que tenen les vacances molt llargues.

Cal sempre treballar en la prevenció, és molt important no tornar de les vacances el dia anterior al retorn a la feina, hem de dedicar els dies previs al retorn de les vacances per fer una adaptació gradual, a l’hora d’anar a dormir i de llevar-nos. La possibilitat d’incorporar-nos a la feina a mitja setmana (entre dimecres i divendres), de manera que en pocs dies vinguin de nou els dos dies de descans del cap de setmana per afavorir aquest retorn gradual.

Per cert, no hem de trencar completament amb el que fèiem a les vacances , podem anar a la platja al capvespre a fer un banyet. En tornar a la feina, dedicar-nos en primer lloc a les tasques més agradables i planificar alguna petita escapada el primer cap de setmana després de tornar a la feina.

En els temps que corren cal ser agraït de tenir un lloc de treball, evitem els pensaments negatius “no tothom és tan afortunat de tenir feina”.

Quadres de fatiga, apatia, dificultat per a concentrar-se, trastorns del son, nerviosisme i tristeses són els símptomes normals davant un canvi de rutina, és síndrome post-vacacional.

Recordeu doncs tornar a connectar de mica en mica, mirar el correu o fer una petita planificació de les activitats, anar a poc a poc, anar a pams.

Valorarem doncs la part positiva, retrobar-nos amb companys de feina amb qui tenim bona relació i pensar en nous els nous projectes. Entre tots i totes hem de crear hàbits saludables, deixar la rutina de l’estiu que no és tan sana com pensem perquè anem a dormir tard, mengem pitjor i sovint acaben amb tres o quatre quilos de més.

Ens cal doncs planificar el nostre lleure i perquè no, començar projectes gratificants, és un bon moment per a pensar en nous reptes personals.

Aprofitar les rutines i els hàbits que a força de repetir-los acabem automatitzant sense pensar-hi, cal  practicar moltes vegades trobar-los espai en el dia a dia. La paraula vacances deriva del llatí vacatio, que significa “estar lliure, descansar o estar desocupat”. El terme vacances és sinònim de llibertat, enfront de l’obligació del treball. Significa desconnexió. Carregar les piles. Recobrar energies. Les vacances sempre s’ha dit que són sagrades. Encara que, per desgràcia, no tots poden fer vacances, sigui per manca de feina, per malaltia o perquè han de tenir cura de familiars malalts.

Amb la crisi econòmica, per moltes famílies va essent més habitual usar les vacances per continuar treballant i percebent altres retribucions, alliberats de treballar per a l’empresa o activitat principal, dedicar per tenir ingressos d’un altre lloc.

No oblidem que les vacances són del treballador i les pot usar com consideri adient, per això els/les  empresaris/es tenen prohibit reduir les vacances o anul·lar-les i tampoc poden sancionar un/a empleat/da descomptant-li dies de descans. Permeteu-me desitjar-vos un molt bon retorn a les vostres rutines habituals i pensar que “si tens una actitud positiva i t’esforces constantment, amb el temps superaràs els teus problemes i trobaràs que estàs preparat/da per a reptes majors”. Pat Riley

 

Joan Rodríguez i Serra és educador social.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!