Ensenyament

Escola segregada

ACN / Salvador Miret

ACN / Salvador Miret

Si hi ha un indret on l’escola pública està considerada històricament com un baluard de la igualtat és l’escola republicana francesa. Valgui la paradoxa, és la joia de la corona republicana. Amb totes les dificultats inherents a un servei públic sempre ha estat considerada com una escola que iguala les mateixes opcions per tothom, després cadascú amb les seves potencialitats i recursos propis de la seva personalitat mostra la seva disposició i la seva voluntat de formar-se. Tots el governs que hi ha hagut a la república han vetllat l’escola pública amb els matisos corresponents però han procurat que tot el seu alumant entengués, interioritzés i practiqués allò de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Encara fa uns mesos el President Macron en una al·locució a rel d’uns atemptats posava l’escola com un marc d’igualtat i convivència:

Nuestra República logró algo extraordinario a finales del siglo XIX y principios del siglo XX y triunfó porque conquistó e instaló un orden republicano. Triunfó con la escuela, con sus servicios públicos, con la justicia, pero sobre todo triunfó porque consiguió que se amara a la República, porque la República ofrecía un futuro a miles de niños. Allí donde la República ya no ofrece futuro no podemos esperar que sus hijos la amen, lamentablemente. Con todo, el amor no se decreta; la esperanza no se legisla. Esas cosas se demuestran. (Emmanuel Macron)

El republicanisme és doncs en part fruit d’una escola pública potent, respectada i estimada.

Aquí també tenim una potent escola pública (amb un Servei educatiu de Catalunya prou ampli per encabir-hi altres escoles, que no siguin model de pública però que es financen amb diners públics). La majoria dels professionals que avui estan a les escoles públiques, i per descomptat les diverses comunitats educatives, tenen clar que han de garantir la igualtat d’oportunitats, més enllà de les condicions personals i territorials de l’alumnat. L’escola cal que sigui un model d’integració tot vetllant per protegir la diversitat i valorar la diferència distribuint recursos addicionals on calguin. Aquest conceptes de republicanisme educatiu és el que hauria de formar els ciutadans i ciutadanes del futur amb un esperit lliure, crític i tolerant.

Però a més, l’escola Pública cal que garanteixi que s’aprèn en llibertat. I exercir la llibertat vol dir no està pendents d‘elements que poden generar diferències entre l’alumnat des de l’ensenyament de la religió fins a l’elitisme o la competitivitat entre l’alumnat. Que cal potenciar els elements que generin voluntat de superació personal és evident, però mai com un element que generi una escletxa en la cohesió dels grups i de les aules.

Aquests principis fonamentals de l’escola pública sobre el paper estan no sols defensats sinó potenciats (haurien d’estar) per les administracions però la realitat és que en ara per ara encara hi ha problemes per garantir que desapareguin les escoles anomenades segregades.  

La segregació escolar s’entén com la distribució desigual de l’alumnat entre els centres educatius d’un territori, d’un barri en funció de les dimensions de les ciutats o d’una ciutat en sentit global. Aquest fet, la segregació i també el sistema de matriculació ha provocat que alguns centres tinguin un percentatge d’alumnat que provenen de la immigració o amb necessitats socioeconòmiques per sobre del que hi ha al seu territori. Aquest col·lectius, sense voler assenyalar-los ni significar-los, però per raons òbvies arriben amb uns handicaps que els fan més vulnerables davant les escoles. 

Aquesta situació comporta un dany col·lateral. L’evident desequilibri d’aquests centres fa que masses vegades siguin centres que no entri com a opcions a escollir de moltes famílies de l’entorn de les mateixes i que podrien crear més comunitat. La situació de les escoles segregades planteja un problema evident pel que fa a la necessària equitat de l’escola pública catalana i alhora pot acabar afectant a la cohesió social.

Hi ha bona feina feta de fa anys en aquets sentit per part de molts ajuntaments que estableixen en les oficines de matriculació elements compensatoris que evitin concentració d’alumnat amb dificultat en determinades escoles. S’han bastit mil i un programes per intentar pal·liar molts dels dèficits que es  presenten en aquest nou alumnat però la realitat és que avui per avui segueixen augmentant les escoles segregades.

Així ho posa de manifest un estudi fet per la Fundació Bofill (1) el titular és realment colpidor: L’Administració agreuja la segregació escolar amb l’assignació d’alumnes vulnerables al llarg del curs al 83% dels centres que ja estan segregats

Entre les constatacions que fa l’informe en recollim tres que són determinants perquè es segueixi mantenint aquest tipus d’escola i que per tant perpetua la segregació en masses centres escolars,

  • A Catalunya hi ha 420 centres segregats, 20 més que fa 5 anys. El Departament d’Educació encara no ha activat les principals mesures previstes al Pacte contra la Segregació Escolar i els decrets, una demora que posa en risc el proper període de preinscripció.
  • Un de cada tres alumnes de matrícula viva és assignat a un centre segregat amb una concentració d’alumnat estranger molt superior a la del seu entorn.
  • Evitar l’adjudicació de matrícula viva als centres segregats és un mecanisme clau per posar fre a la seva complexificació, però el 86% dels municipis encara no han activat aquesta mesura imprescindible.

Al llarg dels cinc anys en que no s’han posat les condicions -segons l’informe-  per reduir sistemàticament la segregació ja hi ha més d’una promoció que passa per l’escola primària i secundària sense tenir garantia els drets que hauria de donar l’escola pública i per tant han perdut part de les seves possibilitats vitals.

Cal creure que amb els nous pressupostos es donarà una embranzida a aportar recursos, personal i material que pal·liïn els efectes de la segregació i que es vagin eliminant aquells aspectes estructurals que encara fan possible que perduri.

L’escola segur que té moltes necessitats però l’escola pública aquella que permet assolir els valors republicans i entre ells el de la igualtat ha de tenir els mitjans per fer-ho possible.

Tenim un Govern que as vanta de ser republicà. Que ho demostri

(1) La protecció dels centres educatius segregats a Catalunya – 2021. Novembre del 2021

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!