Això d’aprendre a pensar no és una mala proposta. I, encara més, és un eslògan que podria presidir les aules dels que ens dediquem a l’ensenyament.
Quan era petita i encara anava a l'escola (a primària es diu ara), a la meva millor amiga i a mi ens va donar per a anar a passar els diumenges (o eren els dissabtes?) als museus de Vilanova. Eren molt diferents a com són ara
M’agradaria posseir la vareta màgica, l’encanteri correcte que fes que tothom tingués el cuquet de llegir impregnat en el seu ésser tota la vida
Ara que sembla que la República Catalana no tindrà exèrcit -amb la qual cosa estic d'acord completament, val a dir-, em ve al cap una reflexió sobre una de les tasques més fútils i misterioses que se'ns encomana al professorat dels instituts: les “guàrdies”
Les imatges dels camps de refugiats nevats, amb la gent fent cues a la intempèrie per menjar o dutxant-se sota zero, han vingut a sumar-se a les de les barques creuant el Mediterrani o les dels morts arrossegats per les onades fins a les nostres platges
És una de les paraules fetitx que els pares i alguns professors fem servir, amb tota la bona intenció i, per suposat, sense pensar ni gota en què diem
En aquests dies convulsos que ens toca viure, on cada dia destapem un cas més de corrupció, on sembla que tot s'hi val, potser que reflexionem tots plegats sobre què transmetem a fills i filles
Aviso per endavant per no anar a la presó de tanta tonteria que tenim últimament: pares i mares, educadors i educadores, llegiu abans aquest advertiment no sigui cas que trobeu paraules pecaminoses en el meu post
Dir una cosa i fer-ne una altra d'oposada és un tret comú en els humans, un error que cometem moltes vegades sense ni adonar-nos-en
Tinc problemes amb el verb estudiar i el meu entorn. Sempre els he tingut. Avui, amb aquestes ratlles, i amb la col·laboració d'internet i la meva estimada Maria Moliner, intentaré aclarir-los
Portar totes les situacions de la vida al terreny judicial sembla ser una tendència. No cal esmerçar temps a pactar, a negociar, a consensuar... A conviure, en definitiva. És molt més pràctic anar directament a la policia o al jutjat i que els professionals de l'ordre públic ens solucionin els problemes. Però... també en el terreny acadèmic?
Acabem la jornada laboral i enfilem cap a casa, disposats a veure la sèrie més cool, a cuinar sushi, a llegir la novel·la de moda, a interaccionar amb la parella i els fills o a jeure al sofà mirant el sostre.
Fa uns 22 anys. Lloc: Biblioteca Borja, Sant Cugat. Per qui no la conegui, molt aprovisionada de llibres de filosofia i teologia.
He de dir que, antigament, quan escoltava aquesta pregunta, es disparava de cop la meva vena més contestatària i més reivindicativa.
Prendre el títol del ja clàssic vídeo de Ken Robinson, potser no és gaire creatiu... Comencem bé! Però aquesta interrogació retòrica ens porta a un dels problemes centrals dels nostres sistemes educatius i m'agrada tornar-hi una vegada més.
La crisi econòmica, madurada pacientment durant vuit anys, ja la tenim ben installada en totes les capes de la societat. Un exemple: alguns que abans volíem una escola privada per als nostres infants, ara hem hagut de canviar a la a la pública discretament ('ens va millor el barri, la tenim més a prop ') o escridassant ('pel que ens costava, tampoc té tan bon nivell ')
L'empresa del segle XXI es basa en les persones i les seves històries, inspiradores, compartibles i convicents.
Demana'ns el dossier "Veus d'empresa: màrqueting de continguts", t'explicarem totes les avantatges de donar a conèixer la teva empresa en aquest espai.
Contacta amb nosaltresDona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local