No em deixis caure parla del que pots sentir o pensar quan veus que ets a punt d'aconseguir arribar a algun lloc sorprenent, o desitjat de fa molt temps. Il·lusió i vertigen a parts iguals
La moneda en el aire
Un dia un amic em va explicar una història curiosa. S'havia enamorat a primera vista d'una noia que havia conegut a la feina. Em va dir que durant aquells cinc minuts que va estar amb ella es va estar imaginant una vida sencera amb ella
Aquesta cançó té una lletra com las que he escrit des de jove: deliberadament críptica, amb varis sentits possibles, bromes ocultes, missatges privats, sexe reprimit Desafortunadament no hi havia cap exegeta chinarro que li dediqués una estona. Jo a la meva, tot sol
Aquesta cançó va sorgir contemplant les gavines blanques volant sobre un mar de color gris d'un dia nuvolós. Tracta sobre la injustícia i està dedicada a la fe en un món millor.
Muerte és encara un tema inèdit. La línia de la lletra és força característica a la de la resta de les de El Gos Binari: jocs críptics de paraules que expressen un aspecte transcendental de forma totalment intranscendental
Aquesta cançó està escrita a Anglaterra i parla d'una dona, país, animal o cosa finalment anomenada Hannah, que es immortal o infinita, i que carrega amb segles de història a les seves espatlles
Stonewall és la penúltima cançó del nostre últim disc, Memorabilia, gravat fa poc més d'un any als estudis Engine de Chicago (EEUU)
Saber el que no vols i no saber el que vols dóna espai al dubte i a la imperfecció natural de la humanitat
Escondite és l'última cançó del disc Una forma de hablar. Parla sobre la brevetat de les meves cançons i de la dificultat que per mi puposa, a vegades, dir les coses de manera clara, sense embuts
El 2010 vaig publicar la cançó 'La verdad es que me da igual', on explicava les aventures d'una parella ja cansada d'ella mateixa
L'imaginari al que ens remet aquesta cançó és proper al de qualsevol TV Movie americana de dissabte a la tarda
La Mestressa és una cançó que vaig fer seguint l'estela de La Tieta, pensant en com seria l'any 2007
Perfils parla del meu camí rutinari, diari, que faig cada dia, pels meus carrers, les meues façanes, passant per perfils que ja em sé i que travese de manera mecànica, quasi inconscient
Canción descriptiva de una triste rutina en la que el personaje se ve incapaz de afrontar, de conectar, de relacionarse con una persona muy próxima
Tarambanes parla d'allò que ja hem esborrat de les nostres expectatives perque gairebé ho veiem inabastable, innecessari, incoherent, inadequat i tots els ins que hi vulguis afegir
La cançó parla d'un passeig per un bosc imaginari i de la trobada cara a cara amb nosaltres mateixos, amb la nostre intuïció, deixant de banda els pensaments i els prejudicis que sovint ens fan errar en les nostres decisions més importants
La cançó neix de l'adoració a la meva parella d'aquell moment, de la meva dependència a ella i de les ganes de que a la vegada ella s'alliberes de mi i fós lliure. La necessitat de deixar de ser una càrrega per algú que estimo es el motor de la cançó. Es com si jo li dones l'impuls i ella obris les ales. Després del dolor, per fi arriba la pau.
En aquesta cançó, la que obre el nostre darrer disc, Incerta glòria' (The Indian Runners, 2012), la ciutat pren vida i forma part indestriable de la relació entre els amants. Com tot bon cau, part refugi temporal part forat inhabitable, en ella els personatges sabran del cert de la fugacitat i la provisionalitat eterna de la seva relació.
L'empresa del segle XXI es basa en les persones i les seves històries, inspiradores, compartibles i convicents.
Demana'ns el dossier "Veus d'empresa: màrqueting de continguts", t'explicarem totes les avantatges de donar a conèixer la teva empresa en aquest espai.
Contacta amb nosaltresDona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local