Xips, autoconsum energètic, dessaladores, Rodalies o lloguer social: Catalunya rep 9.000 MEUR de Next Generation

Catalunya ha captat prop de 9.050 MEUR dels fons europeus Next Generation en els últims quatre anys, 4.950 milions procedents de convocatòries i licitacions de l'Estat i uns 4.100 milions gestionats directament per la Generalitat, amb un total de 136.804 beneficiaris. Xips, autoconsum energètic, dessaladores, millora de Rodalies, el corredor mediterrani o l'impuls del lloguer social s'han endut bona part de les ajudes europees. Entre els projectes representatius, destaquen els 111 MEUR per a Openchip, els 65 per a la reindustrialització de Nissan, els 50 MEUR per al Barcelona Supercomputing (BSC), els 49,2 per a la producció d'elecfoil a Lotte de Mont-roig del Camp o els 48 MEUR per a la nova línia de muntatge de bateries de Seat-Cupra.

També sobresurten els 41,4 milions d'euros per a l'electrificació de la fàbrica de Volkswagen-Seat, els 38,5 MEUR per al projecte de disseny de microprocessadors de Semidynamics, els 30 milions d'euros per a la Plataforma de Recerca en Energies Marines de Catalunya a l'Escala (Alt Empordà), els 22 MEUR per a la millora i automatització a la Comunitat de Regants dels Canals d'Urgell, els 21,3 milions per a la modernització del regadiu de la Comunitat de Regants Presa de Colomers, els 20 MEUR per a la modernització del reg del Canal de Pinyana o els 17,4 MEUR per a la construcció, equipament i explotació del Laboratori de Llum Sincrotró, segons detalla un informe del govern espanyol sobre l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de la UE.

653 MEUR de fons europeus per a Rodalies

En matèria d'infraestructures, la inversió de fons europeus Next Generation ha sumat fins a 995 MEUR, amb la major part destinada a Rodalies (653 MEUR) i projectes com l'accés ferroviari a la nova terminal de l'aeroport de Barcelona, la duplicació de via entre Parets del Vallès i la Garriga o l'ampliació i renovació de les estacions de Parets, Granollers-Canovelles, les Franqueses del Vallès, la Garriga, Montcada-Bifurcació i Castelldefels. També s'han destinat 34 MEUR per al carril bus de la B-23 a Barcelona. Per la seva banda, la Generalitat ha captat uns 240 MEUR per a projectes de mobilitat sostenible i digital com l'adquisició de nous combois per al metro (25 MEUR), el nou intercanviador modal de Lleida (20 MEUR), la pacificació de l'N-II (49 MEUR) i nous carrils bici a nombrosos municipis (49 MEUR).

En l'apartat de reindustrialització i PERTES, Catalunya ha captat 608 MEUR del PERTE del Vehicle Elèctric i Connectat (VEC), amb l'electrificació de la fàbrica de Seat Martorell, la planta de producció d'elecfoil de Lotte i la línia d'assemblatge de bateries de Seat Cupra com els projectes amb major inversió. També ha aconseguit 47,7 MEUR del PERTE d'Economia Circular (9,8 milions per a la paperera Alier i la seva planta de tractament de residus de tetrabrics), 54 MEUR del PERTE Agro, 12,6 MEUR del PERTE Naval, 8,1 MEUR del PERTE Aeronàutic i 39,5 MEUR del PERTE Descarbonització (on ressalten els 8,8 milions per a la fàbrica de Cementos Portland de Santa Margarida i els Monjos).

Prop de 450 MEUR per a les dessaladores de Tordera i Foix

En Energies Renovables, Catalunya ha rebut 52,7 MEUR de fons Next Generation per projectes d'hidrogen (com l'H2-Valmoll o el H2BCNHUB), uns 55 MEUR per a projectes d'eòlica marina i uns 26,6 MEUR per a projectes de biogàs. En paral·lel, en autoconsum i emmagatzemament residencial, Catalunya ha rebut fins a 388,4 MEUR -amb una execució del 76%- i 54,6 MEUR per a renovables en indústria i serveis, amb una execució del 78%. En aigua i medi ambient, la inversió en la modernització de regadius ha estat de 112 MEUR per a vuit projectes i 168.000 hectàrees de cinc zones regables de les demarcacions de Lleida i Girona (Canals d'Aragó i Catalunya, Pinyana, Presa de Colomers, Rec del Molí de Pals i Canals d'Urgell).

També despunta la inversió per a l'ampliació i ús d'energia fotovoltaica a les dessaladores de Tordera (326 MEUR) i Foix (110 MEUR) o els 40,1 MEUR per a sis projectes d'impuls del cicle urbà de l'aigua a la conca del riu Besòs, Manresa, Barcelona, AMB, Terrassa i Tarragona. Pel que fa a l'adaptació de la costa al canvi climàtic, destaquen inversions de fons Next Generation per estabilitzar les platges de Premià de Mar (6,7 MEUR) la remodelació del passeig marítim de les Botigues de Sitges (4,4 MEUR), la recuperació del passeig de la Pineda a Vila-seca (8,8 MEUR) o la recuperació mediambiental de les cales de Mont-roig del Camp (10,6 MEUR).

156 MEUR per a la construcció d'habitatge social

En Ciència, Catalunya ha captat 130,3 MEUR de convocatòries de l'Agència Estatal d'Investigació, mentre que en el PERTE de Salut d'Avantguarda ha rebut 122,4 MEUR per a projectes científics de l'ISCIII i el CDTI. En Polítiques Socials, la Generalitat ha rebut 156 MEUR de fons Next Generation per a la construcció de 5.815 habitatges de lloguer social i 126,4 MEUR per a set actuacions de rehabilitació de barris que beneficien un total de 10.737 habitatges. També sobresurten els 94 MEUR per a equips d'alta tecnologia a 42 hospitals, els 33,6 MEUR per a la transformació digital de l'atenció primària o els 26 MEUR per a quatre projectes d'inclusió de la Fundació 'La Caixa', Barcelona, la Generalitat i Fundesplai.

Finalment, en Comerç, Turisme i Cultura, Catalunya ha captat 205 MEUR per executar 55 plans de sostenibilitat turística destí (PSTD) i 30,7 MEUR per a 11 projectes de rehabilitació i millora del patrimoni artístic, com la recuperació de la muralla medieval de Valls, la rehabilitació de la Masia Freixa a Terrassa, la rehabilitació de la Casa Santa Teresa de Vilanova i la Geltrú o la restauració dels castells de Palafolls i Hostalric.

Pimes i autònoms reben el 45% dels fons Next Generation

Pimes i autònoms han rebut gairebé la meitat dels prop de 9.050 MEUR de fons Next Generation (45,40%), mentre que les grans empreses s'han quedat amb una cinquena part (21,60%) i les Unions Temporals d'Empreses (UTE) un 11,10%. La indústria catalana ha rebut un 28,3% dels fons europeus mentre que l'agenda urbana i rural un 20,4%, la ciència i la salut un 18,9% i la infraestructura sostenible un 10,5%.