EIX DEL VI I DEL CAVA

Joan Huguet, president del Consell Regulador de la DO Penedès

Carles Gala |Vilafranca del Penedés | 25-11-2020 | Actualitzat 26-11-2020 09:01

Joan Huguet. Carles Gala

Joan Huguet. Carles Gala

El Joan Huguet és un enamorat de la terra. La coneix millor que ningú i sap que cal cuidar-la i preservar-la perquè en un futur segueixi donant els seus fruits. És una relació de respecte, de no agressió i per això la viticultura ecològica és part de la seva filosofia. Joan Huguet és un dels propietaris de Can Feixes i a la vegada presideix el Consell Regulador de la DO Penedès.

Joan, quins són els teus primers records relacionats amb el món vitivinícola?

Jo de petit gaudia de la finca, veia la verema, els cuidadors, hi havia moltíssima gent. De molt petit recordo els matxos, els carros, les portadores. La verema era un mes d’una hiperactivitat impressionant i tothom sumava.

Després d’estudiar ja em vaig començar a involucrar amb responsabilitat i amb el pare vam engegar el projecte de deixar de ser una finca productora de raïms que veníem a fora i passar a fer uns vins de qualitat a dins mateix de la finca. En aquell moment hi va haver la revolució tecnològica als cellers i vam poder aplicar el control de temperatura a les fermentacions i el concepte de premsar poc el raïm.

La primera collita de blanc que vam elaborar va ser embotellada el 1984. La vam posar en una ampolla Rin verda amb una etiqueta verda, igual que tenim ara. Només era parellada.

Després van incorporar-se al projecte els meus dos germans, el Josep Maria i el Xavier. Durant els anys hem anat poc a poc evolucionant i va ser el 1996 que vam entrar tota la verema a Can Feixes i ja no veníem raïm a fora.

I sempre vinifiqueu amb raïm de la finca?

Sempre! Això és una cosa que el pare ens va transmetre que és el credo de Can Feixes que encara tenim i que va escriure ell, que era el concepte de “chateau” tradicional francès. I això significa que si una etiqueta posa Can Feixes, sempre portarà raïm de la finca de Can Feixes per definició. Si Can Feixes és una finca que té 5 segles d’història, aquest nom té tanta força que seria una petita violació colar-hi una mica de vi de fora. És molt primari el sentit, però és molt pur. I si aquest any tenim míldium i tenim menys raïm, haurem de fer menys vi.

En aquest concepte clàssic del que és el paisatge i la unitat, també es va incloure el concepte ecològic. Jo quan vaig estudiar agricultura, vaig estudiar un munt de substàncies químiques i ara, més de la meitat estan prohibides.

Ara fa uns anys, amb els germans vam decidir de reconvertir l’agricultura convencional al que va ser l’agricultura ecològica. Tornar a treballar com ho feien els avis. Això vol dir que no es poden fer tants raïms, no podem explotar tan el paisatge, sinó que hem de ser més respectuosos, posar-nos  d’acord amb ell i treure’n un rendiment, però no tant com es feia amb l’agricultura tradicional.

I això convençut que un vi convencional o un vi ecològic, si són bons són bons i si són dolents són dolents. Però el vi ecològic està fet en un entorn molt més respectat. En aquest sentit tenim un ramat de 250 ovelles a la finca i tots els fems de les ovelles són per adobar les finques i així tanquem el cercle. Introduir la ramaderia a l’agricultura que antigament sempre havien estat junts.  Ara, veus molts més ocells, moltes papallones... la natura torna a viure a la finca, és molt lent, però torna a estar com quan jo era petit, que podies fer col·lecció de papallones. Hi va haver un període que tiràvem insecticides i van desaparèixer les papallones. En canvi ara tornes a viure.

Només tenim una terra. I al final, nosaltres, els germans propietaris de Can Feixes gestionem això durant 60 anys... quin dret tenim nosaltres de canviar-ho? Nosaltres intentem mantenir la tradició vitivinícola d’aquesta comarca i d’aquest paisatge i estem convençuts que és el millor que podem fer.

I un dia normal teu a la finca com seria?

Mira, ara estem veremant. Comencem a les 7 del matí que fa menys calor. Aquest amb el míldium hem perdut una tercera part de la verema o més i això fa que el poc raïm que queda hagi madurat molt ràpidament. S’ha avançat la verema i a mitjans d’agost ja vam haver de tornar de les vacances perquè el raïm ja estava a punt.

Quins són els projectes de futur de Can Feixes?

El camí que portem estem contents. Però estem veient que estan canviant els gustos dels vins. Abans els negres eren bastant envellits amb certa oxidació i amb fusta i ara això està canviant. De fet, nosaltres  no mengem com menjaven els nostres avis i els nostres fills no mengen com mengem nosaltres. Ara els vins negres són més frescos, més fruita i menys fusta i això és un projecte que tenim en ment. Estem introduint la Garnatxa que dóna uns vins frescos amb molta maduixa i que poden donar frescor i fruita.

Un altre dels projectes és tenir un bon Xarel·lo. A la nostra finca no teníem Xarel·lo abans i l’hem plantat fa 15 i 10 anys i no tenim un Xarel·lo vell per fer un vi que puguis guardar 10 anys. Però sí que tenim la il·lusió de poder fer un gran Xarel·lo en uns anys. Però això dependrà de la vinya... i en el fons també està bé que no tot sigui a cop de talonari. Aquí t’has d’esperar, i segur que si t’esperes aquella vinya estarà tan agraïda que et farà un bon Xarel·lo.

A la vegada estàs complementant  les tasques al celler amb la Presidència de la DO Penedès.

Això també em va empènyer el pare. Ell sempre em deia, aquí al Penedès hi ha grans multinacionals que  creixen, que porten el nostre vi Penedès a tot el món i el fan viatjar. I això és fantàstic i que duri. Però de petits, que volem fer les coses ben fetes, només en som 4. I estem començant aquest procés de deixar de vendre raïm per elaborar vi. I interessaria estar a les taules de debat, de reflexió, de decisió, per intervenir. Si no hi va cap de nosaltres, les grans empreses saben molt bé el que es fan i tiren, i en el fons, qui vetllarà per aquest paisatge, aquesta marca i aquest nom? Les grans empreses es poden deslocalitzar, algunes ho fan i altres no, però el petit, el que està arrelat és el que realment sempre tindrem. Llavors estem obligats a ser-hi...

I aquí va néixer. Vaig començar a UVIPE amb el Joan Gil, que em va ajudar molt a fer aquest equip de petits elaboradors. Els petits també existim. És positiu que en una zona tan gran, també hi hagi petits elaboradors. Perquè això fa sector. Si això és una cosa de 3 empreses, penses... que raro... Aquí hi ha una xarxa. I es va entendre molt bé. Primer érem 4 i ara som molts.

Als principis em vaig trobar a gust, vaig tenir una bona rebuda i amb els anys aprens moltes coses i parles amb molta gent i entens perquè passen les coses. Encara no ho he deixat estar i encara hi sóc i ara tinc 61 anys i no ho faré sempre, però sí que penso que és important que els petits elaboradors estiguin en el centre de decisió. Si no al final, quan l’administració ha de prendre una decisió trucarà a empreses grans, però també a representant de petites i depèn de la dimensió d’aquestes plataformes et fan més o menys cas. I si  hi ha projecte de petits que estan junts t’escoltaran molt més que si som 50 barallats, discutint i parlant malament un de l’altre. Llavors és bo pel sector anar grans i petits junts.

Ara amb la DO Penedès anem grans, petits i microproductors. Perquè cada microproductor és un prescriptor perfecte del Penedès. I en volem tenir cada vegada més! I els que siguin bons creixeran. Però el que no pot ser és que no puguis canviar d’ofici, és a dir que hagis de deixar de ser viticultor per ser elaborador. El que volem al Consell Regulador és que molts pagesos que ara estan treballant amb condicions molt difícils, puguin recuperar el celler de l’avi on s’havia fet vi i que moltes vegades era una balança per regular els ingressos. Tu venies raïm, però després elaboraves vi i el venies a granel o en garrafes  o embotellat, però era una altra font d’ingressos. Ara tenim a molts pagesos que han concentrat l’ofici a produir raïm per vendre a una plataforma gran. Però llavors només té aquest recurs i només ingressa raïm que ara ha de vendre corrents a corre cuita, a vegades sense saber el preu i normalment amb un preu baixíssim perquè la compra està molt concentrada. És un preu per sota cost. Voldríem que aquesta persona es guardés, per exemple, 5.000 kg de Xarel·lo, se’ls pugui premsar i pugui vendre 3.000 ampolles d’un Xarel·lo fantàstic i podrà ingressar molts més diners cada 5 o 10 ha de vinya. Recuperar aquest ofici del seu besavi o avi. Estem mirant de preparar un viver de viticultors que sense cap despesa puguin portar el seu milor raïm collit en caixes i allà puguin elaborar, amb l’assessorament des del Consell Regulador, 3.000 ampolles o 1.000 ampolles si volen el primer any. Però si ho venen a la família, ja les tindrà venudes per l’any que ve! Llavors es tracta d’ampliar la família i si fas, mil, dos mil i el tercer any en fas tres mil, en 10 anys en faràs 10 mil ampolles. Que si les ven a 5 euros, són 50.000 euros. I això per a la comarca serà beneficiós.

I la DO Penedès com està de salut?

Ara amb el COVID19 hi hagut una davallada important, però portem entre un 18 i 20% menys de venta de segells. Amb això no hi podem fer res. Però a la DO tenim el projecte de donar-li valor afegit a tot allò que fem.

Un altre projecte és el tema ecològic. I estem convençuts que amb aquesta climatologia mediterrània és un valor afegit quasi obligat. A més és un valor afegit, perquè altres DO del centre d’Europa ho tenen molt més difícil que nosaltres. Aquest any ha sigut molt difícil superar aquest Míldium a les vinyes ecològiques, però ha estat un cas que en un segle no s’havia vist, cap avi recorda el que ha passat aquest any. Llavors és dur tornar a posar aquest tema sobre la taula, però hi seguim creient. Els elaboradors estem tots convençuts. I ara comença a aparèixer al mercat dos preus, un del raïm convencional i un altre del raïm ecològic. S’entén que el mercat de l’ecològic és petit, però ja hi està apareixent i es comença a valorar. Conservar l’entorn té un cost. Miracles no n’hi ha, i això s’ha d’introduir a tots els mercats, cooperatives, etc. Tot està progressant i la meva il·lusió seria que en dos o tres anys, tota la DO Penedès fos ecològica.

Ara les coses s’han de fer ben fetes. Cal assegurar la traçabilitat de tots els vins i garantir que tot surt d’aquí. Que hi ha rigor i que el segell de la DO Penedès ho certifiqui.

I quina és l’assignatura pendent del teixit vinícola del Penedès?

El valor afegit. Els companys fa anys que ho comentaven en taules de debat, que Espanya va ser el low cost europeu (mà d’obra barata, producte barat però correcte, ben gestionat...) i molta gent va néixer amb aquesta idea. I ara ens hem trobat que a l’Europa del segle XXI no podem fer res a low cost, ni corbates, ni samarretes, ni cotxes, ni vi. Agradi o no agradi. El que no renunciarem és  a la xarxa social que hem aconseguit amb aquesta socialdemocràcia que hem heretat del nord, pagant uns sous de misèria, per tenir a la vinya gent treballant per sota de mil euros. Això no és sostenible. No hi ha futur.

I això ens ho hem de creure tots. Per exemple, els cotxes SEAT ja no són barats... i això també ha de passar amb els vins. No podem ser en el món el productor low cost.
Nosaltres estem a Catalunya, al Penedès, i tenim Espanya, veïns, amb la Mancha que produeix molt més que totes les DOs espanyoles amb un low cost bestial i amb uns costos molt baixos i el que hem de tenir cura és que no se’ns pugui barrejar mai amb aquest low cost espanyol. Ara semblarà que sóc independentista, no no... jo parlo de zones i com afecta un producte veí germà al meu. Ho hem de tenir claríssim i hem de protegir el nostre producte i el nostre paisatge. Però si fem una trucada a no se on i diem que em falta vi i el comprem allà perquè és més barat... estem morts.

Això ho hem de protegir i el que no vulgui jugar amb aquestes cartes, parlem-ne, però això és el nostre paisatge i per aquest lluitarem. Per això em llevo cada matí a les 6 i mitja, i molts com jo. És bàsic que no ens deixem influenciar i no ens afecti aquest transatlàntic de vi que es fa més al sud.
 




SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!