Un autòdrom reconvertit en parc temàtic.

Blanco ha explicat que aquest ambiciós projecte es vincularia a iniciatives com la del museu rodant del Ral·li Internacional de Cotxes d’Època Barcelona-Sitges, al centre de disseny a Europa del grup Volkswagen-Audi-Seat-Sköda, que té la seva seu a Sitges, i a activitats de formació vinculades al món del motor. A més, en el futur projecte d’aquest parc temàtic també es contempla la possibilitat de crear una zona d’oci i comercial formada per hotels, restaurants i “un espai polivalent que passaria per aprofitar les pistes de l’autòdrom per a diverses activitats”, explica l’alcalde.

Un autòdrom singular

L’autòdrom Terramar es va inaugurar el 28 d’octubre de 1923 gràcies a una iniciativa del sabadellenc Francesc Armengol, líder d’un grup d’empresaris d’elit presidit per Joan Pich. L’autòdrom ràpidament va convertir-se en l’emblema d’una comarca, el Garraf, que experimentava en pocs temps, i després de segles d’aïllament, el canvi de societat agrícola a industrial. La velocitat dels automòbils va ser, durant una època, el fidel reflex del desenvolupament econòmic de la comarca i, concretament de Sitges, convertit ja en un punt turístic de primer ordre a nivell internacional.

L’espectacularitat de l’autòdrom s’exemplifica en les seves mides: dos quilòmetres de pista de forma oval més una graderia per allotjar centenars d’espectadors. A la segona dècada del segle XX, l’autòdrom es va convertir en tot un referent pel que fa a les carreres d’automòbils i va entrar a formar part dels principals circuits europeus de competició, com ara Monza. Aquests mateixos anys, l’autòdrom va servir també com a referent polític de la modernització de Catalunya. És per aquest motiu que el principal líder de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó, va escollir aquest espai per explicar la seva política econòmica davant 22.000 persones.

Però el desenvolupament dels motors dels automòbils, cada vegada més ràpids, van deixar el circuit obsolet a causa de la seva perillositat, motiu pel qual es van suprimir les carreres. A partir del 1930, l’autòdrom queda abandonat i no serà fins anys més tard que va acollir una fàbrica de cotxes, la Nacional Sitges, per després reconvertir-se en una granja avícola i, posteriorment, en una explotació agrícola.

En els darrers anys es va especular que amb la marxa del Gran Casino de Barcelona la Generalitat reconvertiria l’autòdrom en l’Hipòdrom de Catalunya, un fet que l’alcalde ha negat tot i que assegura que “no deixem cap porta tancada a qualsevol ús d’aquest espai”. I és que les autoritats ribetanes volen que, al capdavall, l’autòdrom torni a escalfar motors, encara que aquests siguin ja peces de museu.


Reportatge publicat al diari AVUI signat pel periodista Bernat Deltell i Milà