La porta de Doraemon

Hi ha dues maneres de gestionar un municipi: una és solucionar els problemes reals i l'altra és posar-hi un marc de fusta al davant, batejar-ho com a «sostenibilitat turística» i resar perquè la gent es faci un selfie abans de notar la pudor de la realitat. L'Ajuntament del Vendrell ha triat, clarament, la segona.

Segons ha anunciat a la premsa la regidoria de Turisme, el municipi s'ha omplert de tres porticons i sis miradors de fusta finançats amb els fons europeus Next Generation. Es tracta, segons el consistori, d'elements simbòlics que obren la porta a la reflexió i a connectar amb les xarxes socials».

Tu vas caminant per les Quatre Fonts, pel camí de les Madrigueres o vora mar, et trobes una porta de fusta integrada en el no-res, l'obres i per un moment penses que estàs creuant la porta màgica de Doraemon.

El problema és que la porta de Doraemon del Vendrell té un defecte de fabricació: no condueix a un futur millor. Condueix al mateix paisatge, amb el mateix manteniment pendent i els mateixos problemes, però amb un marc de fusta al voltant.

Mires per la porta a la Riera de la Bisbal i, en lloc d'un espai ben mantingut, de vegades integrat i netejat com cal, el que veus emmarcat en fusta de pi és la mateixa selva de canyes o el mateix llit sec abandonat de sempre. Però ara no és desídia: ara és "patrimoni natural enquadrat". Si obres el porticó cap a un altre cantó i veus forats a l'asfalt o voreres desfetes, tampoc us preocupeu: no és falta de manteniment, és una "experiència geològica immersiva".

Allà on la poesia municipal arriba al seu clímax, però, és al passeig de Coma-ruga, on han instal·lat tamborets amb codis QR. Et seus, escaneges el codi amb el mòbil i pots veure fotografies de «com era la zona fa dècades». I tant que és una experiència emocional! Intenteu no plorar de ràbia quan mireu la pantalla i recordeu l'aigua neta i cristal·lina del Riuet abans que les obres de l'Ajuntament el "renaturalitzessin" a cops de pala.

Mentre l'equip de govern celebra aquesta "experiència digital", a pocs metres, l'històric Riuet viu el seu particular apocalipsi: murs històrics enderrocats, canals tradicionals destruïts, més de 700 signatures de protesta veïnal i un riu d'aigües mineromedicinals convertit en una trista bassa de fang difusa.

El model de gestió és senzillament revolucionari:

1. Et carregues el patrimoni del Riuet amb una excavadora i penses la pròxima ocurrència per a la Riera de la Bisbal.

2. Plantes una cadira i una porta de fusta al costat.

3. Cobres fons europeus per a la "transició digital i sostenible".

4. Convides la gent a mirar per la pantalla del mòbil com era el paisatge abans que tu el destrossessis.

És l'equivalent urbà a entrar al garatge d'un veí, rebentar-li el cotxe i, l'endemà, regalar-li un marc de fotos amb la imatge del vehicle nou dient-li: «Mira quin record més visceral de quan funcionava. Escaneja el QR per escoltar el soroll del motor!».

Així doncs, si aquests dies passegeu pel Vendrell o per Coma-ruga i el panorama de les obres us horripila, seguiu el protocol municipal: obriu el porticó de fusta, i si el que veieu és una excavadora enfangada, canyes a la Riera o veïns protestant, tanqueu la porta de Doraemon de cop, seieu al tamboret i no aixequeu la vista del mòbil.

Perquè aquesta és la veritable porta de Doraemon: no et porta a un altre lloc. Només aconsegueix que miris el mateix lloc d'una altra manera. I, si pot ser, que el fotografiïs.