Sistema de Gestió per a la Sostenibilitat de Sitges

Ara bé, creiem que ha d’aspirar a alguna cosa més que quedar-se en projecte: hauria d’esdevenir un procés i aquest procés, a part de redundar en un aprofitament més equilibrat dels recursos naturals, ha de canviar rotundament alguns hàbits, mals hàbits, dels nostres governants. Per exemple, un mal hàbit és recordar-se de la ciutadania quan es respira eleccions. Preguntar-li en l’últim any què opina de com va Sitges no té la mateixa credibilitat que tindria si fos la manera habitual d’actuar al llarg dels quatre anys que dura una legislatura.

El projecte, dèiem, és ambiciós perquè pretén implicar, per sectors temàtics i territorials, tota la població. Ens preguntem, però, quina credibilitat té un projecte que té uns impulsors polítics caracteritzats justament, fins ara, per la prepotència i la manca de voluntat de diàleg? La tardor de l’any 99 els Escoltes, a través de diversos actes, reclamaven la creació d’un Consell de Medi Ambient. Es van recollir signatures però vam obtenir el silenci per resposta. Al cap de poc temps hi va haver un ensurt a la Creu de Sant Isidre (un atemptat ecològic i paisatgístic) que va venir a demostrar la necessitat de la seva creació. Més tard hi ha hagut el tema de la Regeneració de Platges. No han volgut escoltar, els responsables municipals, la veu de més de sis mil persones que vam rebutjar un projecte que els responsables de l’ajuntament defensaven des dels seus inicis. Hi ha hagut, fins ara, en la història recent de Sitges molts exemples, massa, de poca sensibilitat pel medi ambient i, encara més greu, de manca de voluntat de diàleg.

Ara tenim un nou tema, “Com volem Sitges?”, que revesteix (perquè fins ara anava despullada) la política municipal de sostenibilitat, diàleg i participació ciutadana. Va presentar-se al públic el dia 8 de març, justament el dia que llegíem en els mitjans de comunicació la barbaritat que es preveu construir sota Santa Bàrbara. Amb mal peu naixia aquesta crida al diàleg quan el màxim mandatari municipal ja imposa condicionants com aquests. És a dir que, sense consultar a la ciutadania, ja s’atreveix a definir la seva opció per endavant. Si això sobrava, vam trobar a faltar, en canvi, un torn de precs i preguntes que un acte que pretén ser incentivador de la participació ciutadana no podia obviar.

Són detalls que ens porten a creure que aquest procés participatiu per crear sòlides bases per a la sostenibilitat del municipi pot esdevenir una simple maniobra per encarar les pròximes eleccions municipals amb un vernís que convé. Tres anys després, encara ens trobem amb un estudi mediambiental per acabar i amb un procés de participació ciutadana que tot just comença.

Nosaltres no deixarem de participar-hi per molts indicis obscurs que hi veiem, perquè, malgrat tot, considerem útil que es reuneixin les persones del municipi per fer-les copartícips de les decisions municipals. De tota manera, hem de dir que si nosaltres participem, dialoguem i consensuem serà per veure els fruits del nostre treball reflectits en el nou Pla General, el que s’està gestant en aquests moments. I si per a això, cal endarrerir el procés d’aprovació d’aquest Pla General, doncs que s’endarrereixi. És el preu que hauran de pagar per haver fet les coses malament, per haver començat la casa per la teulada, per haver començat a treballar en el Pla General sense tenir l’estudi mediambiental que esmentàvem ni haver copsat l’opinió dels ciutadans. Les coses s’han de fer bé i més aquesta que pot condicionar d’una manera tan transcendental el nostre futur, la nostra qualitat de vida. Primer calia haver preguntat “Com volem Sitges?” i després, d’acord amb la resposta obtinguda, elaborar un Pla General. No a l’inrevés. Ara l’únic coherent amb aquest projecte és endarrerir el Pla General per poder-lo culminar a satisfacció de la majoria.

La Falconera- APMA de Sitges