Criptogrames Urbans

El paisatge urbà està infestat de representacions gràfiques del que sent la població en un moment precís, representacions que serveixen per a expressar odi, indignació, rebuig o, en algun cas, simplement per a guarnir les parets. Estem parlant, efectivament, de les pintades que habiten a les parets de qualsevol població.

Així, doncs, podríem dir que les pintades constitueixen un baròmetre de l´estat d´ànim en què es troba la societat, ja que acostumen a respondre a les necessitats i inquietuds d´aquesta: a finals de la dècada dels 60 París estava plena de frases com “La imaginació al poder”, “Prohibit prohibir” o “La vaga purifica; la ràdio enverina”, mentre que avui en dia, en una societat occidental en la qual això dels grans ideals ha passat a millor vida, la gent fixa els seus objectius en coses més immediates. El problema és que les pintades d´avui tenen un significat més aviat opac o ambigu.

Un clar exemple d´això és una pintada com:

"FUCK THE RENFE I don’t LOCO"

Analitzem-la. Aquesta pintada té la virtut d´estar situada en una paret que es veu des del tren, així que es dona la possibilitat que els qui la llegeixin es solidaritzin amb el seu contingut, ja que estan utilitzant un tren d´aquesta empresa. L´elecció del lloc va ser, possiblement, l´únic encert de l´autor d´aquesta pintada. Una possible interpretació de la pintada és que l´autor volia expressar el seu descontentament amb l´empresa ferroviària espanyola, cosa que sembla evident per la utilització del Fuck. Jo, des de la meva posició i com a usuari diari de RENFE, em solidaritzo amb aquesta postura. ¿Qui no recorda aquella campanya publicitària emesa a la ràdio que deia que només 2 de cada 100 trens de RENFE arribaven amb retard? ¿I qui no va pensar, en sentir l´anunci: “ Ja és mala llet que siguin els dos que agafo jo cada dia!”?

El significat d´ I don´t LOCO ja queda menys clar. El que sembla més probable és que l´autor pretengués demostrar que tenia fonaments per a fer aquella afirmació i que es trobava en total possessió de les seves facultats en el moment de fer la pintada. En aquest cas, doncs, i si hagués tingut una competència mínima en anglès hauria hagut d´escriure I am not crazy. Què va portar el nostre poeta anònim a utilitzar una llengua que no coneixia? Potser la voluntat d´arribar a un nombre més gran de públic? Hauria hagut de pensar que quan es vol arribar a un nombre elevat de persones, el més pràctic és utilitzar la llengua que parlen al seu país. Si, a més, tenim en compte que aquesta pot ser que sigui la llengua del propi autor veiem com li hauria estalviat problemes lingüístics i hauria pogut escriure una frase de contingut molt més diàfan fins i tot per als mateixos lectors estrangers, lectors que possiblement ni tan sols sàpiguen què vol dir RENFE.

Jaume Bellmunt