Alguns aspectes de la nova legislació urbanística aprovada pel Parlament el 28 de febrer

El 21 de juny estarà ja vigent la nova legislació urbanística aprovada pel Parlament el 28 de febrer de 2002. A Sitges s’està treballant en la redacció del nou planejament general i en data d’avui es troba en fase de suggeriments previs a l’aprovació inicial. Tal i com diu la nova Llei 2/2002 a partir del 21 de juny Queda derogat el Decret legislatiu 1/1990, del 12 de juliol, pel qual s’aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i també queden derogades totes les lleis i les disposicions de rang inferior en allò que siguin incompatibles amb aquesta Llei, s’hi oposin o la contradiguin.

El Planejament d’ordenació municipal de Sitges agafarà de ple aquesta Llei. Per això ERC ha cregut adient de ressenyar-ne alguns aspectes que ens afecten i que s’han de tenir en compte abans de fer l’aprovació inicial.
El Pla d’actuació urbanística municipal -PAUM- és la peça clau de la Llei d’Urbanisme, i ve a ser l’expressió de la política municipal del sòl i habitatge i representa un augment de les competències urbanístiques de l’Ajuntament. A més el PAUM permetrà accedir a d’altres instruments complementaris com el Registre de solars o la constitució del Patrimoni municipal del sòl i habitatge .

La Disposició Transitòria Primera de la Llei 2/2002 estableix l’adequació a les noves categories del sòl: Sòl urbà consolidat, Sòl urbà no consolidat, Sòl urbanitzable delimitat, Sòl urbanitzable no delimitat i Sòl no urbanitzable.<

Els plans d’ordenació urbanística municipal han de reservar per a la construcció d’habitatges de protecció pública, amb caràcter general, com a mínim, el sòl corresponent al 20% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable. Tanmateix, les comissions territorials d’urbanisme, a proposta municipal, poden disminuir aquesta reserva en els sectors amb densitats inferiors a vint-i-cinc habitatges per hectàrea que, per llur tipologia, no siguin aptes per a la construcció d’habitatges protegits.

Programes d’actuació urbanística municipal

Els programes d’actuació urbanística municipal són l’expressió de les polítiques municipals de sòl i d’habitatge i contenen les previsions i els compromisos assumits per al desenvolupament dels plans d’ordenació urbanística municipal corresponents pel que fa a la reforma i la millora urbanes, als equipaments i a la generació d’activitat econòmica, dins el marc del desenvolupament urbanístic sostenible.

Els programes d’actuació urbanística municipal han d’avaluar i atendre les necessitats de sòl i d’habitatge dels municipis. Així mateix, han de determinar quina iniciativa, la pública o la privada, és preferent per a la promoció del planejament urbanístic derivat, i poden establir, si escau, una reserva per a la iniciativa pública al llarg d’un termini concret, que no pot superar el de vigència del programa.

Els programes d’actuació urbanística municipal poden delimitar el sòl urbanitzable i modificar els sectors prèviament delimitats.

Els programes d’actuació urbanística municipal completen, si escau, la determinació dels criteris objectius que han de permetre decidir la conveniència o la necessitat de la delimitació i la transformació urbanística del sòl urbanitzable no delimitat

Els programes d’actuació urbanística municipal han d’establir terminis per a l’execució de les obres d’urbanització, poden fixar terminis per a l’edificació dels solars, delimitar àrees tant per a l’exercici dels drets de tanteig i de retracte com per a l’aplicació de programes de rehabilitació d’edificis, definir sectors d’urbanització prioritària, incloure les reserves de terrenys regulades per l’article 151 i establir les mesures oportunes per a l’adequada culminació urbanística de les urbanitzacions existents.

A més la Llei estableix modificacions significatives que afecten també conceptes bàsics per a determinar l’enfoc de la redacció d’un planejament general com són la potenciació d’un model globalment eficient per tal d’evitar una dispersió urbanística sobre el territori, que tanmateix comporta un canvi en el concepte de nucli de població, la implantació de nous estàndars i reserves mínimes de cessió obligatòria, etc. …

Tots aquests criteris, juntament amb el model de creixement demogràfic, les necessitats d’equipaments, d’infrastructures, d’espais comuns, estructures viàries, tractament del centre del poble, etc, etc, creiem que són els que caldria discutir abans de l’Aprovació Inicial i ens els caldria discutir, valorar, analitzar sense presses, amb una bona informació, amb objectivitat perquè Sitges s’hi juga molt, tant que en depèn el nostre futur, en depèn el Sitges de les generacions futures, les quals heretaran aquest llegat. De fet nosaltres només en som els usufructuaris i això ens obliga a ser molt curosos, ens obliga a escoltar totes les veus. No podem fer un nou Planejament barrip-barrop.

Per això ERC ha demanat al Sr. Alcalde que deixi temps perquè tothom pugui estudiar-lo i per a poder-lo fer ens cal la documentació, ens cal informació, que a hores d’ara i des de fa 4 mesos reclamem i no tenim.

No entenem aquest silenci, aquesta mena de misteri que plana sobre el nou Pla d’ordenació urbanística de Sitges.

Veus múltiples expressen diàriament la seva preocupació davant les notícies esparces que hom va llegint, però que ningú sent directament de l’equip de Govern. Per què aquest secretisme? Per què no s’informa obertament? Per què només es parla de les Planes i Santa Bàrbara? Per què no es debat el model de poble que es vol proposar? Per què ...

Confiem que el compromís públic del Sr. Alcalde, fet al ple del 10 de juny, de deixar temps per a estudiar el nostre futur sigui ferm i real.