El Cep i la Nansa |
16-11-2002 19:18
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Vimala Devi va nàixer a Goa quan aquest estat de lÍndia era una colònia portuguesa. Després dhaver viscut a Lisboa, Rio, París i Londres, resideix fa molts anys a Barcelona. Document de gran interès literari i humà, aquest llibre fa viure al nostre davant una societat dramàticament dividida per castes i religions. LÍndia exòtica i misteriosa hi és present, però també els avatars duna antiga comunitat cristiana a lOrient llunyà.
Quan, al 1963, aquest llibre va aparèixer a Lisboa, Vimala Devi havia publicat només un volum de poesia, que la crítica havia considerat una autèntica novetat. Però la publicació de Monsó va portar un nou món al públic lector portuguès. Goa havia estat ocupada per lexèrcit de la República Índia feia un parell danys i començava inevitablement a desdibuixar-se en limaginari lusità. De sobte, Vimala Devi apareix amb un llibre on pràcticament tots els estaments socials de Goa són retratats sense embuts: el desfasament històric que significava lexistència de manducars (una mena de serfs de la gleva quasi medievals amb obligació fins i tot de serveis i béns gratuïts) i batcars (propietaris rurals amb dret de serveis i béns gratuïts dels seus camperols), lexistència de castes entrecreuades amb classes (que Vimala, en els seus contes, sap presentar duna manera molt subtil), dels descendents dels portuguesos dels segles XVI i XVII que es mantenien com a grup social ben definit, a més, naturalment, de les separacions religioses. En aquella època, la població de Goa es dividia, quasi meitat per meitat, entre cristians i hindús, però vivint en societats gairebé estanques, només amb contactes superficials i residuals. Tanmateix, Vimala Devi (pertanyent a la comunitat cristiana) va tenir el valor de fer tres coses coratjoses i inèdites: fer servir un pseudònim hindú (el seu nom cristià autèntic és Teresa da Piedade de Baptista Almeida), tractar literàriament la societat hindú en una sèrie dhistòries que mostren una sensibilitat universalista poc comuna i publicar un llibre que interferia directament amb els interessos de la seva classe.
Monsó va obtenir latenció de la millor crítica periodística i universitària i, enllà del seu valor intrínsecament literari i humà (generosament humà), amb els anys, amb el desenvolupament social de Goa, que al 1987 va esdevenir un estat dins del conjunt de 28 estats i 7 territoris de la República Índia, va fer-se una obra imprescindible per a qui vulgui saber com es vivia a la Goa colonial. És a dir: a més del seu valor literari, Monsó té també un valor sociològic únic.
A més de ledició en llengua portuguesa, la majoria daquests contes van ser traduïts al concaní, la llengua vernacla de Goa, per Evrágio Jorge, i van ser publicats al 1971 a les pàgines del diari Uzvadd. Van aparèixer traduïts a lesperanto, amb el títol Musono, en un volum publicat per leditorial Al-fab-et-o, Skövde (Suècia), 2000. Retorn (Reveno) va sortir a lantologia Mondoj, Bielsko-Biala, Polònia, 2001. Al mateix any, leditorial Penguin Books, New Delhi, va incloure el conte Esperança a lantologia Ferry Crossing. Short Stories from Goa.
Manuel de Seabra
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
