Transhumància i Camins Ramaders

Catalunya disposa de 20.000 quilòmetres de camins transhumants i només el 15% estan classificats

Santa Margarida i els Monjos acollirà la segona jornada del Congrés de la Transhumància i Camins Ramaders per parlar de l'aprofitament turístic dels camins ramaders

Els experts consideren que cal mantenir i posar en valor aquestes vies que en el futur podrien ser utilitzades de moltes maneres com un patrimoni social

Un ramat fent la transhumància cap a la muntanya, al Pallars Sobirà. ACN

Un ramat fent la transhumància cap a la muntanya, al Pallars Sobirà. ACN

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Catalunya disposa de 20.000 quilòmetres de camins transhumants dels quals només el 15% estan classificats. La dada s'ha donat a conèixer en el decurs del I Congrés de la Transhumància i Camins Ramaders que ha començat aquest divendres a Lleida hi tindrà continuïtat amb dues sessions més en les properes setmanes a Santa Margarida i els Monjos i Tremp. Un expert en camins ramaders que ha participat en la jornada, Joan Rovira, ha lamentat que la manca de suport jurídic per part de les administracions fa que constantment vagin desapareixent quilòmetres d'aquests camins. Segons Rovira, aquesta gran xarxa es podria utilitzar de moltes maneres per al coneixement del territori com un element de ''patrimoni social''. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha reconegut que en un futur caldrà disposar d'un ''marc propi'' per gestionar aquests camins.

Joan Rovira ha explicat que la transhumància és una de les activitats que s'ha anat perdent per les ''lleis del temps'' ja que fins al segle XIX va permetre sobreviure a molta gent lligant d'una forma estreta la ramaderia i l'agricultura. En aquest sentit, ha remarcat que ha aportat tota una sèrie d'elements que formen part de la identitat col·lectiva actual, la cultura i la manera de fer agrícola i ramaderes d'avui en dia.

Per Rovira, el fet que hi hagi tants quilòmetres de xarxa de camins per on es feien passar ramats que no estiguin classificats és un motiu per plantejar la necessitat de generar línies de treball per tenir-los registrats i poder promoure un marc legal català que serveixi per preservar-los. Actualment, aquests camins es regeixen per la legislació espanyola i segons Rovira no és suficient ja que molts han desaparegut per la construcció de polígons industrials, urbanitzacions o d'altres vies de comunicació.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull que ha estat el responsable d'inaugurar la primera sessió de Congrés, ha assenyalat que en transhumància i camins ramaders el seu departament té competències compartides amb el d'Agricultura i ha puntualitzat que tot i que la ''llei estatal dóna molt marge per fer coses'' cal pensar en la possibilitat de tenir un marc propi.

Rull ha defensat els camins ramaders com una ''infraestructura tova'' que permet accedir al medi rural i sobretot a determinats entorns de muntanya i que sense ells seria molt complicat. Segons el conseller, esdevenen autèntics corredors biològics per les valls i les carenes de les muntanyes i ''tenen una funció estratègica''. Així mateix, Rull ha destacat el paper dels pastors i la ramaderia extensiva ja que sense ells Catalunya seria un país boscós, per la qual cosa ''són una clau per mantenir la biodiversitat''.

Una pràctica en greu retrocés

La transhumància és una pràctica amb un greu retrocés i molt marginal avui en dia, segons ha explicat el tècnic de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, Ignasi Ros. Això es contraposa amb el que representava als segles XVI i XVII, quan era una activitat central a partir de la qual s'organitzava l'economia de ciutats com Lleida. ''Econòmicament remenava molts diners'', ha remarcat Ros, que també ha fet referència als negocis com les carnisseries i la llana que es generaven al voltant d'aquesta activitat; fins i tot més enllà de Catalunya, ja que la llana d'aquí s'exportava a l'estranger.

La transhumància va mantenir certa pràctica fins al segle XIX i va ser al XX quan ja va anar en un clar retrocés. S'estima que dels 1.700 ramats d'oví i cabrum que recorren els camins de Catalunya, només 30 fan transhumància de llarg recorregut. Per Ros és fonamental que s'ajudi a aquests ramats per tal que es puguin mantenir, diferenciant-los comercialitzant els productes que se'n derivin ja que són animals ''criats en llibertat i que aprofiten les pastures''.

A la primera jornada del congrés que s'ha fet aquest divendres a Lleida, escollida per ser zona tradicional de pastura d'hivern dels ramats pirinencs, la segueixen dues més distribuïdes pel territori. La segona es realitzarà a Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès) el proper 21 d'octubre en la qual s'abordaran 'Els usos complementaris' (principalment l'aprofitament turístic dels camins ramaders) com a eina de preservació d'aquest patrimoni cultural. La tercera i última tindrà lloc a Tremp (Pallars Jussà) el proper 28 d'octubre que sota el títol 'Les activitats i usos transhumants' debatrà sobre la situació de la ramaderia extensiva i la Política Agrària Comuna (PAC).

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local