Pla de Promoció dels Polígons

Node Garraf advoca per una estratègia d’àmbit comarcal en la industrialització del Garraf

El gran repte és el de coordinar interessos i recursos entre municipis per un benefici comú

Jordi Lleó Vilanova i la Geltrú 11-01-2018 12:51 Lectures 3298
L’Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf presenta un Pla de Promoció dels Polígons. Jordi Lleó

L’Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf presenta un Pla de Promoció dels Polígons. Jordi Lleó

Fins el dia d’avui, la comarca del Garraf no ha tingut una política global en relació als polígons industrials, ni tampoc s’ha buscat un encaix supracomarcal. Lluny d’una política de bon veïnatge, cada municipi ha vist els altres municipis com a competidors. Una prova d’això, igual per desídia, és que no hi ha hagut un esforç per casar planejaments urbanístics  per beneficiar-se d’una activitat industrial compartida o mancomunada entre municipis.

En aquest context comarcal, però també amb el revifament econòmic general, Node Garraf, l’Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf, va presentar ahir un estudi sobre els polígons industrials de la comarca, realitzat per la consultoria de l’Institut Cerdà. En definitiva, es tracta d’un pla de promoció econòmica i màrqueting. La presidenta de Node Garraf, Rosa Huguet, es mostra contundent al dir que “s’ha acabat mirar-se el melic. Cal una mirada i gestió global a la gestió econòmica”. La presidenta fa valer la mateixa definició de l’Agència de Desenvolupament per fixar la voluntat dels municipis de la comarca per “saber que tenim, poder utilitzar-ho i créixer perquè tots els municipis en surtin beneficiats d’una política conjunta”.

La presidenta posa sobre la taula el repte d’implementar tots els plantejaments estratègics d’aquest pla. En aquest sentit, el conseller delegat de Node Garraf, Isidre Also, apunta que “la comarca té un gran potencial en determinats sectors, com la indústria sociosanitària o l’assistencial. Hi ha eixos que ja existeixen i el sector privat, per interès, farà que aquest plantejament estratègic sigui vinculant. El que han de fer els municipis és no ser bel·ligerant respecte el mapa econòmic, més aviat associar-se”. En relació a això, des de Node Garraf s’advoca per una estratègia orquestrada, a partir d’un pla d’industrialització comarcal i un model industrial consensuat pels ajuntaments.
El document presentat ahir, analitza les singularitats dels polígons de la comarca, un per un, i extreu les fortaleses i els imants amb els que estan dotades aquestes àrees d'activitat. A partir d'aquesta anàlisi prèvia, el pla de promoció determina les tàctiques de captació de noves empreses i alhora suggereix aspectes de dinamització dels polígons.

El pla no està exempt d'una mirada crítica, a partir del reconeixement de determinats dèficits i factors advers sobre els quals haurien d'actuar les respectives municipalitats si volen activar les parcel·les de sòl i sostre industrial disponible. Cal tenir en compte que els inversors tenen diversitat d’opcions per triar emplaçaments alternatius en comarques veïnes.

Jordi Ayala, tècnic de l’Institut Cerdà, va explicar ahir que “cal canviar la visió i el paradigma actual dels polígons industrials. Es tracta de posar fer valdre el territori i lluny de competir, fer que els territoris sumin al màxim”. Per ubicar la contextualització d’aquest pla, l’Institut Cerdà indica que en un entorn ràpidament canviant i globalitzat, els territoris i les ciutats competeixen a escala mundial. Un dels seus objectius principals ha de ser l’aposta per economies basades en nous models de desenvolupament cada cop més vinculats al coneixement i el talent mòbil. I que per aconseguir‐ho, les ciutats i els territoris defineixen estratègies i projectes comuns per guanyar massa crítica i esdevenir més atractives, cohesionades i sostenibles en els àmbits econòmic i mediambiental.

El Pla de Promoció de Polígons ha fixat el seu estudi en quatre blocs. El primer seria l’anàlisi de valor dels polígons. En aquest apartat destaca la posició geogràfica: una comarca amb el tercer port de Catalunya, a mig camí de dos pols metropolitans de referència i una excel·lent connexió per carretera, molt millorada des de la posada en marxa de la C-15. També en destaca l’elevada activitat del sector serveis als polígons i l’alt nivell formatiu de la població, malgrat que molts no treballen a la comarca. I com a debilitats destaca la fuga d’empreses, la manca de sòl industrial i la proliferació excessiva de microempreses.

El segon apartat es fixa en l’anàlisi del producte en si: els polígons. Un catàleg de producte disponible en sis àmbits: L’eix C-15, el continu de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Canyelles, Cubelles i Sitges. En predominança de quatre sectors: indústries manufactureres, venda i reparació de vehicles, comerç a l’engròs i comerç al detall.

El tercer apartat que es fixa el pla són els sectors i agents estratègics relacionats amb els polígons que “pesen més que les característiques físiques dels espais o naus”, afegeix Jordi Ayala. En aquest apartat, el tècnic apostaria per trobar dinàmiques que actualment estan presents en totes les activitats econòmiques com són la indústria 4.0, la xarxa de fibra òptica, l’Internet de les coses i els nous reptes de l’economia circular.

I per últim, el quart apartat se centra pròpiament en les propostes de millora i de promoció dels polígons. “És imprescindible reduir els elements que resten competitivitat, l’obsolescència de presència als polígons i trencar cercles viciosos d’empreses que s’implanten i marxen”.  El pla planteja l’estímul de les iniciatives conjuntes entre el sector públic i el privat, l’especialització en forma de clústers per tenir una singularitat de producte complementari a l’oferta de les àrees metropolitanes de referència i disposar d’informació centralitzada sobre l’oferta dels polígons.

Però una de les conclusions més destacades és la de desencallar la propietat estàtica del sòl. És la necessitat de coordinar interessos i recursos per part dels ajuntaments del Garraf a l'hora de posar les parcel·les i naus disponibles en un mercat en què la demanda cada vegada és més exigent. El gran repte, segurament per Node Garraf com a actor, és el de liderar aquesta visió i gestió àmplia dels polígons industrials del Garraf.

Cava de primera

La transició del cava i el llibre de Santi Borrell i el silenci del sector!

Jordi Cuyàs i Soler

El premi del llibre ha tingut l'oportunitat històrica de que es donés a conèixer en un moment clau de la història del Cava, quan per fi els grans elaboradors reconeixen que la política de fer grans quantitats a baix preu està ensorrant el secto

ENQUESTA WEB

La Comissió Europea vol saber l'opinió dels ciutadans sobre el canvi horari que es fa dos cops l'any (al març i a l'octubre). Per això ha obert un qüestionari a internet on pregunta si hauria de deixar de canviar l'horari cada sis mesos.

Estàs a favor del canvi d'horari d'hivern a estiu?


No