DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dissabte, 18 de gener de 2020
El proper any hem caigut en aquesta gran engany que és això de ser capital de la cultura catalana. Aquest és un invent d’un senyor que ha sabut treure partida d’aquest postureig que molts municipis catalans els agrada practicar pagant els seus veïns
Ens hem, doncs, de repensar la ciutat que volem. Una ciutat que no s’adormi -qui vulgui dormir tindrà altres llocs per anar-, però una ciutat viva no és lloc per a dormilegues
Situar-se davant del mirall és un exercici recomanable; encara que dolgui, és una bona manera de reconèixer-nos
Un sector de la ciutadania que reacciona contra allò que en diu soroll al carrer, i si bé és cert que alguna vegada no ha deixat de tenir raó, també és cert que tan ciutadans són els qui reclamen el silenci dels carrers com els qui són amants de la bullícia; paguem impostos tant els uns com els altres
Si de veritat es creu que "el comerç dona vida" a la ciutat, com en dona mantenir locals culturals i d’esbarjo, és necessari que hi hagi una relació correcte entre el que es paga pel lloguer i el que el comerciant pot fer de caixa
Tot i que poc a poc va millorant l’acció conjunta de promoció entre equipaments museístics de la ciutat, se’n podria treure molt més rendiment si s’aconseguís una gestió de conjunt de tots ells (consorci?)
Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica
