Cossos, costs, contes

I deu valorar tot allò que no és façana, perquè només em deixa el cap com un tabal amb la intenció que m'allisti al seu gimnàs. "Soldat", diu l'enamorat, "vine amb mi", tempteja, "que tinc la mateixa maquinària que qualsevol altre d'aquests locals i també t'ofereixo les mateixes tarifes i els mateixos drets i deures". Porta una bandera amb el logo del negoci, que té un nom que podria passar pel d'una beguda energètica fluorescent de gust incert. Diu que si accedeixo a fer aquesta mili tindré tants, tants, tants avantatges, encara que falti mig any perquè inaugurin l'establiment que, de moment, és buit, fosc i brut.

I, a mesura que passa el temps, m'augmenta el nombre d'admiradors. Hi ha menys gimnasos que promotors. I volen que llueixi i em transformi en una cova. No sé si és amor amb un lleu deix tòxic. Volen fer-me suar sota l'aire condicionat. Volen que em mogui en pocs metres quadrats. Volen dietes i suplements i focalització perquè tots els nostres cossos siguin calcats.

La quota mensual, si fa o no fa, equival a dues entrades per al teatre. D'aquests espais no n'apareixen cada tres mesos. I aquests sí que apunten més enllà de la pell. Una vegada, l'Àlex Casanovas va confessar-me la creença que el transvasament de públics sempre perjudica l'escenari en contraposició amb les cintes de córrer. Els diners són els que són. La tria ja és una qüestió pròpia.

Animo els enamorats a deixar-me en pau. A la resta a invertir temps i diners en altres disciplines de creixement personal. Espero que tots els cossos amb esteroides també vulguin fer-se socis de la pròxima biblioteca Joana Raspall. Que surtin llavors els admiradors dels llibres a perseguir la gent perquè llegeixi! O busqueu un teatre ben lluny de casa i planteu-vos-hi corrents! Feu esport, però obsessioneu-vos amb Guimerà, Rodoreda, Calders, Rusiñol, Galceran, Mercè Marçal, Espriu, Gual, que aquests sí que són ben diferents!

Sí, gimnasos. Menys. I més.