Com és que aquest magnífic continent el tenim tan abandonat?

L’altre dia (disculpeu que abusi d’aquesta forma tan domèstica, perquè del que vull escriure és d’una qüestió ben familiar, de la família social, s’entén) , l'amic Siscu (Francesc Vila) escrivia a l’Eix Diari sobre l’assumpte de la festa local i del seu sistema d’organitzar-se, la Pabordia, els Pabordes. Escrivia que l’actual sistema potser ha entrat en crisi i que potser caldria ‘parlar-ne’, tal com ja va fer-se fa anys amb la vella “Comissió de Recerca i Promoció de la Cultura Popular”, abans d’inaugurar l’actual sistema, els Pabordes. Doncs sí, potser ha arribat l’hora de rumiar-s’ho i passar a l’acció per trobar un sistema millor. Caldrà, però, tenir en compte que l’actual sistema, malgrat les disfuncions que puguin observar-se resultat del pas dels anys, és especialment un sistema molt democràtic, que deixa la festa en mans dels seus celebrants (amb algunes condicions per assegurar la genuïnitat. de l’esdeveniment local). Però avui cal observar que aquests ‘celebrants’ potser ja no obeeixen al mateix caràcter i humor dels que ho eren pels volts dels 80 i 90, i tenen, indubtablement, tota una manera d’observar i viure l’activitat lúdica i social; més exquisida o menys agraciada en formes, però és la seva, i la ‘festa és per qui se la treballa’. De tota manera combrego amb en Siscu en què «Si la Festa Major és patrimoni col·lectiu, qui ha de fer aquesta reflexió? L’Ajuntament, les entitats, les persones que hi han participat i que hi participen de manera directa i també les persones que la gaudeixen directa o indirectament».

Amb això voldria dir que, abans de substituir i ‘millorar’ la forma dels Pabordes, s’observi atentament el “sistema”. Perquè en el “sistema”, precisament, rau la capacitat i la matèria que s’hi juga. O sigui, allò del savi McLuhan: ”el continent és el contingut”, o si voleu “el medi és el missatge”. No sé si em faig entendre. Espero que sí.

I parlant de continguts, també l’altre dia vaig assistir a l’assaig dels Bordegassos als Josepets; bon assaig, meravellós local que gràcies al Patronat de l’hospital pot gaudir la colla local. Però observant la capacitat i gràcia del continent, precisament, vaig preguntar-me, com és que aquest magnífic continent el tenim tan abandonat; i vaig tornar a preguntar-me, jo que potser soc un pèl desconfiat, que esperem, que espera l’organisme (el patronat de l’hospital, oi?) per posar remei a l’abandó i deteriorament actual de l’edifici?. D’aquell antic espai d’oci i repòs local, el passeig o rambla dels Josepets, que la Vilanova vuitcentista va endegar: La Sala, l’Apol·lo, el Cafè de l’Apol·lo que tants casaments, homenatges i altres xeflis locals havia resguardat, el mateix passeig amb l’església per capçalera... només −per ara, mala negada!- se n’ha salvat la Sala! l’Apol·lo va morir devorat pel foc (salvant-se una solitària taquilla de bona pedra tallada), el passeig, avui no convida, precisament, a passejar-hi (cases ensorrades i una vella masia que espera, deprimida, l’etern descans). I de l’església què n’esperen els seus benemèrits (per moltes altres raons) responsables? Perquè ho són de responsable davant la comunitat local, eh), la crema? (un misto escadusser pot solucionar molts anys de treballs); la requalificació per altres usos profitosos? O la rehabilitació?

Espero que sigui la tercera resposta, jo estic convençut que aquesta, la tercera, és la resposta dels responsables del Patronat local, jo ho agrairia infinitament! I per cert m’agradaria poder veure-la posada a la pràctica. Aviso (amb humor), ja en tinc més de 80