Fa anys que a Catalunya es parla d’escola inclusiva, d’atenció a la diversitat i de garantir una educació digna per a tots els infants. Però hi ha una figura essencial que continua invisibilitzada: les vetlladores i vetlladors escolars
L’ensenyament no pot partir de propostes de despatx allunyades de la realitat de l’aula: reformes sobre reformes, canvis damunt de canvis, experiments que no van més enllà de ser una provatura.
En un centre educatiu és imprescindible que hi hagi autoritat basada en el respecte, el coneixement i la coherència, i cal distingir-la de l’autoritarisme que és la imposició rígida, sense diàleg ni comprensió
La Consellera ha repetit que l’acord amb CCOO i UGT és un bon acord i que la seva intenció és aplicar-lo ja, que vol escoltar tothom però que no pensa reobrir la negociació sobre un pacte que el Govern considera el millor possible
El Grup Parlamentari Comuns ha registrat una pregunta per reclamar explicacions després que s’hagi retirat el suport de vetlladora al Ion, un alumne amb tetraplegia a l’Institut Nin del Vendrell
Paral·lelament, i amb la voluntat de donar una resposta col·lectiva i fer visible el malestar creixent, l’AFA convoca una concentració el dimarts 25 de novembre, a les 19.30 h, a la plaça de l’Ajuntament d’Igualada
Homeee! Fa quatre dies escrivia un petit resum de quins eren els reptes i les contradiccions a les quals s’enfrontava com a consellera d’ensenyament i ara va i em surt amb una ocurrència que ens deixa a tots descol·locats
En diuen escola inclusiva. Però una escola inclusiva que funcioni és extraordinàriament cara per als números que estan sobre la taula de la conselleria
Resulta indiscutible que s’han aprovat lleis -millors o pitjors- i s’han incomplert sistemàticament per part dels mateixos gestors polítics que les impulsaven
Jo em llançaria a una proposta revolucionària: dedicar un percentatge proporcional dels estudis de magisteri als aspectes que ens semblen més importants per a una escola, per a una societat
L’anterior conseller d’educació Josep Gonzàlez Cambray va tractar amb prepotència la comunitat educativa i va intentar ignorar els sindicats com a agents de millora de la qualitat educativa
És evident, i fins i tot diríem que convenient, que en política cal tenir un mínim sentit d’autoestima, del contrari a la primera critica ja et poses nerviós i a la segona o a la tercera hi ha el perill que tot acabi malament
Quan els directors afirmen que ‘Hi ha risc real que tot el sistema educatiu públic col·lapsi’ cal encendre els llums d’alarma i fer una crida perquè es retorni a la negociació i superin les diferències
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
