Les grans oblidades de l’escola inclusiva

Som les professionals que acompanyem infants amb necessitats educatives especials, TEA, TDAH, discapacitats, dificultats conductuals o necessitats sanitàries. Som qui estem al costat dels infants en moments de crisi, als menjadors, als patis i dins les aules. I, tot i això, continuem treballant sovint en condicions precàries i sense el reconeixement que mereix la nostra feina. 

Una de les situacions més injustes és que les vetlladores estem contractades sota el conveni del lleure educatiu, cobrant com a monitores de lleure, malgrat assumir responsabilitats educatives, emocionals i fins i tot sanitàries dins dels centres escolars. 

Parlem que som professionals que gestionem conductes complexes, donem suport a infants vulnerables i formen part del dia a dia de l’escola inclusiva. Tot això amb jornades fragmentades, inestabilitat laboral i sous que no reflecteixen ni la responsabilitat ni la càrrega emocional de la feina que fem. 

L’escola inclusiva no es pot sostenir només amb discursos polítics. Necessita recursos humans, estabilitat i professionals cuidats. No és coherent exigir cada vegada més responsabilitats a les vetlladores mentre continuem externalitzades i invisibilitzades. 

Darrere de cada vetlladora hi ha infants que necessiten suport real. I darrere de moltes escoles inclusives hi ha professionals que sostenen el sistema gairebé en silenci. 

Potser ha arribat el moment que l’administració deixi de veure les vetlladores com un servei secundari i comenci a entendre que som una peça imprescindible de la comunitat educativa. 

Xarxa de Vetlladores i Vetlladors de Catalunya