El PSOE acaba de cantar les 40 en el joc de la democràcia que es va jugant a Espanya. Com si fos una partida de “tute”
Òbviament, una cosa és jugar i l’altra mirar com juguen. Com en política. Una cosa és fer-ne i una altra mirar com la fan
Malfiat com soc, he començat a imaginar competències deslleials entre marques i venjances de treballadors maltractats
Una capacitat que molts de nosaltres voldríem veure aplicada a casa nostra
Com quasi totes les comunitats del món, això que anomenem “estat espanyol” ha celebrat, el proppassat dia 12, el que també anomenem popularment “fiesta nacional”, equiparant-ho perillosament, a nivell lingüístic, amb les curses de braus
Què cal fer doncs? La resposta és senzilla. No acumular productes frescos de difícil conservació durant massa temps. I planificar-ne el consum.
En política, passa una cosa similar. El cap-gros de cada formació política explica, a tall de maître, als més o menys embadalits escoltadors, el seu menú. Què pensa fer des del govern si resulta elegit. Generalment amb dos llenguatges entremesclats
Reconec que jo vaig ser dels que, a l'hora del cafè i després de les postres, em passejava per la llista dels Cohiba, Partagas, Montecristo i companyia per donar més sentit a la sobretaula. Sense menysprear de tant en tant una bona Faria
Això és el que està passant amb el procés que, segons diuen, ens ha de dur a la independència de Catalunya
El català que escolti i es cregui els seus cants de sirena, quan arribi allà amb la seva empresa, seguirà essent un “polaco”, o li rebaixaran la sanció i només el consideraran un xarnego per la seva condició biològica de ser un català de naixement?
Ja els he vist al supermercat. Per cert, a un preu desorbitat que el rètol anunciant intentava camuflar tot destacant el preu per cent grams i ja no el més habitual del quilo
No he tingut un atac de dislèxia. El que passa és que m’agrada no donar res per cert absolut i explorar l’altra cara de les dites
Agradi o no, també hi ha monarquies i monarquies?
Si els arbres han anat deixant la seva funció utilitària, potser també els nostres polítics han deixat de ser servidors de la ciutadania per esdevenir figures ambulants
Algú deu haver pensat que m’he begut l’enteniment. Però si reflexioneu una mica el que us diré, veureu que no vaig gaire errat
S’han acabat les vacances i torna l’activitat normal. Però el cert és que aquesta es reprendrà -com diu el títol- amb un “ai!!” al cor en molts aspectes
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local