Política

Xarnegos i ‘polacos’

Juanma Moreno i Alberto Núñez Feijoo, a la Junta Directiva del PP. ACN

Juanma Moreno i Alberto Núñez Feijoo, a la Junta Directiva del PP. ACN

Jo, sincerament, ignorava que la paraula xarnego, present al nostra diccionari, provingués del castellà (“lucharniego”) i la haguéssim adoptat a casa nostra, al llarg del segle XVI i arran de les migracions poblacionals des del sud de França per escapar de les guerres europees, per designar als nouvinguts i als seus fills, en tant que mestissos o forasters no adaptats. Sí que, per contra, tenia noticia de la consideració que el nacionalisme espanyol de principis del segle XX tenia de nosaltres, els catalans, equiparant-nos amb els jueus. I intuïa el que ara molts historiadors defensen. Que l’eufemisme nazi alemany denominant genèricament “pollaken” als jueus del III Reich, va tenir una translació literal a castellà dels primers temps del franquisme. Eufemisme que encara sembla arrelat entre els partidaris de l’ultradreta actual.

Ara, en constatar una certa revifalla de les animadversions entre l’espanyolisme més ranci i ultradretà i el nacionalisme català més extrem i contundent, no m’estranyaria que els dos conceptes tornessin a primera línia. De fet, de manera més o menys dissimulada, ja ho han fet en alguns aspectes. El darrer, la guerra dels impostos que enfronta al PSOE de Pedro Sánchez i el PP de Nuñez Feijóo a través dels presidents de comunitats autònomes del partit de la gavina encapçalats des de 2019 i amb el suport de Vox, per la madrilenya Diaz Ayuso i seguida pel andalús Joan Manuel Moreno Bonilla, el murcià Fernando López Miras i el gallec Alfonso Rueda, incorporat a darrera hora. Tots ells amb la clara intenció de fer veure Catalunya com una comunitat fracassada i amb un projecte desfasat i sense futur. Amb independència que les xifres parlin per elles mateixes, sobretot en el cas d’Andalusia. Perquè Madrid, fent la trampa d’obviar la gran part de la seva riquesa que no prové del bon fer d’industrials i economistes madrilenys, sinó de l’aportació del propi estat a la capitalitat, presumeix de ser l’economia més potent del país que, segons les darreres balances fiscals publicades (de cinc enrere, diguem-ho tot) té un PIB de 216.000 milions. Trampes d’imatge apart, res a veure amb els 150.000 milions que li atribuïen a Andalusia i que suposava un superàvit fiscal que, a hores d’ara, sembla haver-se evaporat.

Però, com un Donald Trump més, Moreno Bonilla es permet treure pit i, seguint l’exemple de Diaz Ayuso, anunciar que l’impost de patrimoni, a la seva comunitat, serà una relíquia del passat i que, si els independentistes (Catalunya té en aquest impost un dels puntals econòmics del seu projecte polític) veuen perillar el seu patrimoni, ja saben que han de fer. Traslladar les seves empreses i la seva residència a Andalusia, que els rebrà amb els braços oberts.

I aquí ve la meva reflexió de la setmana. Constatant com el cinisme de la dreta espanyola supera el d’un PSOE que ara clama contra aquesta eliminació de l’impost que anuncia Andalusia, però que el 2008 i de la mà de Jose Luis Rodríguez Zapatero, la va feu realitat tot i que -l’alegria dura poc a la casa del pobre- l’any 2011 el tornés a posar en vigor, demostrant la seva capacitat de rectificació (o potser d’improvisació?).

Perquè ens ha de convertir en els dolents de la pel·lícula que no volem la rebaixa d’impostos dels seus conciutadans, si no és per poder desviar l’atenció cap a nosaltres i en benefici seu de cara a les properes eleccions? Que potser no recorda com molts conciutadans seus, fa anys, van haver d’agafar el tren camí de Barcelona o de Berlin per poder aconseguir alguna cosa amb que alimentar les seves famílies? Ells i els de la veïna Murcia, ara també apuntada al carro de les rebaixes fiscals, que amb el seu esforç, crearen un barri, la Murcia Xica, a la capital del Garraf.

I sabent tot això, encara té la barra de fomentar l’odi cap a Catalunya dels seus, encara avui empobrits, ciutadans. Jo només tinc un dubte davant de tant cinisme. El català que escolti i es cregui els seus cants de sirena, quan arribi allà amb la seva empresa, seguirà essent un “polaco”, o li rebaixaran la sanció i només el consideraran un xarnego per la seva condició biològica de ser un català de naixement?

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local