Veurem si aquesta efervescència del “menjar confinat” que hem viscut durant el confinament i sobretot a les xarxes socials, ha modificat els nostres hàbits i ens ha convertit en més casolans
Aquesta setmana, un país suposadament germà, el país basc, ha demostrat que aquella teoria és plausible. Que es pot estirar des d’un costat i des de l’altre si s’és prou generós com per cedir a l’hipotètic rival intern una part del protagonisme
Ja fa dies que mantinc que abans de parlar, i més encara de dictar una llei o una ordre, s’ha de pensar. I molt
Permeteu-me que em posi biòleg i que, emulant modestament Sòcrates, recuperi el seu mític “Només sé que no sé res”, convertint-lo en un més ajustat “Només sé que saben poca cosa”. Els científics, naturalment
Fa dies que no m’ho puc treure del cap. De fet, dues eleccions autonòmiques (basques i galegues) ja convocades, estan als llims esperant que algú digui alguna cosa. I de les catalanes que s’havien d’anunciar un cop aprovat el pressupost, ningú en diu ni gall ni gallina
La televisió i la cuina estan essent, clarament, la sortida de molts ciutadans al tedi de les hores passades dins de casa. Però hauríem d'anar una mica més al fons del tema i acceptar que estem parlant d'una certa televisió i d'una certa cuina
Tenen poc a veure amb els tradicionals, al marge de la mida. Però la manca d'estacionalitat juga a favor seu
Amb tot plegat, i ens agradi o no, estem configurant una situació força peculiar i al meu entendre, preocupant de cara al futur
Ara que tenim temps per cuinar, potser és el moment de descobrir i integrar les preparacions prèvies -des d'un sofregit a una salsa quasi enllestida- al rebost
Globalitzar però -per posar només un segon exemple d’inconvenients- suposa també la difusió ràpida (podríem dir-ne contagi, no?) de les idees (siguin positives o no), els productes (siguin necessaris o no) i, com hem vist, les malalties
Aturem aquest degoteig angoixant de xifres pel cap baix confoses. No fallen les matemàtiques, simplement es posen al servei d’altres interessos
Els milions suïssos del rei emèrit als que el rei en actiu ha renunciat sense que sapiguem massa bé qui en serà el beneficiari final. Parlar-ne justament ara, quan el govern aboca un munt de milions per combatre el coronavirus, pot semblar un intent de rebaixar l’impacte emocional de la malifeta
No negaré la bona intenció i fins i tot la necessitat urgent d’una llei com aquesta. Però em sembla que estem davant d’un exemple palmari d’aquella dita popular que resava, resa i resarà que “feta la llei, feta la trampa”
Les dues trobades han mostrat a la gent -i als polítics també- que, si es vol, es pot parlar de tot. O, per ser més exactes en l’expressió, es pot començar a parlar de tot
Ara que ja hem entrat en el període del cicle anual que, des de fa segles, ha mantingut que carn i peix eren diferents, fins al punt de prohibir, en aquests dies, el consum de la primera en benefici del segon, potser va essent hora de qüestionar-nos aquesta diferència
Pedro Sánchez conscient que el seu poder es sustenta en bona part en el dels que manen a cadascun dels territoris autonòmics, ha decidit que, en comptes d’acollir periòdicament l’acatament dels territoris al Senat o al palau de la Moncloa, serà ell qui traslladarà la seva cort
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local