Coronavirus

Globals i d'uniforme

Francesc Murgadas 05-04-2020 12:44 Lectures 553

Deia en Sixte Moral en la seva reflexió “Preparem-nos”, d’aquest mateix digital, que l’estat d’alarma ens havia obligat a assumir amb urgència que “calia començar a viure d’una altra manera amb variació dels usos i costums habituals”. O i tant. A la força pengen.

Però també deia que ens calia preparar-nos pel canvis que hi haurà a la nostra societat -és la idea que m’ha despertat la neurona- i que segurament avui no poden ni tan sols imaginar.

M’agradaria reblar aquest clau. Perquè molt em temo que, quan hom parla de canvis, no pensa tant en els conceptes com en la manera de dur-los a la pràctica i la forma que la seva aplicació pot afectar-nos.

Juraria que identificar el concepte no donaria per més de 10 minuts de discussió. Que tots confluiríem en la globalització. I segur que donant-li, amb major o menor intensitat, caràcter determinant. Però indubtablement, fent-la rellevant.

I aquí rau, per mi, la clau del problema. En la intensitat i l’abast d’aquesta globalització. Que ha estat molt més forta i àmplia del que ens pensàvem. No tot s’acabava en la força expansionista de Xina i EEUU i en l’àmbit de l’economia. L’abast del canvi era i és molt més gran i global. Afecta tot el món i tots els àmbits de la nostra activitat.

Els que defensen la globalització tenen una part de raó. Globalitzar aporta beneficis. Però malauradament, només a aquells que busquen i saben treure’n un benefici immediat. Naturalment econòmic.

Globalitzar permet acumular riquesa en zones concretes (cal esmentar-les?), però també converteix altres zones en regions de pobresa extrema fruit d’aquella acumulació extractiva. O no estem convertint la selva amazònica en un immens camp de conreu de palmes per obtenir l’oli que els dietistes blasmen?

Globalitzar permet reunir tota la informació -fet intrínsecament innocu- però també permet controlar globalment el pensament i dirigir-lo cap on convingui. Novament a aquells que busquen i saben treure’n benefici immediat.

Globalitzar permet detectar immediatament qualsevol “perill”. Un gran avantatge sempre que  tinguem el perill ben identificat i sigui un perill per la humanitat i no pel negoci d’uns quants. La temptació de qualificar de “perill” allò que va en contra dels interessos d’aquells que busquen benefici immediat és molt forta i pot acabar anant contra allò que convindria a la societat.

Hi ha doncs una colla de suposats avantatges que farien la globalització desitjable si, com deia al principi, aconseguíssim posar-nos d’acord en com aplicar-la. I és justament per això, per aquest objectiu, pel que ens hauríem d’anar preparant. Perquè, com deia en Sixte, la fi de l’alarma no ens agafi amb el pas canviat i mirant els núvols. Un fet que permetria als de sempre reimplantar el model que tants beneficis els estava donant mentre aplicaven el vell aforisme de “qui dies passa, anys empeny”

Perquè la globalització té també una colla d’inconvenients -no tant “tangibles” com els econòmics- sobre els que hauríem de reflexionar.

Globalitzar, encara que molts interessadament ho neguin, significa empobrir la diversitat. A tots els nivells. Començant pel biològic i ecològic amb l’expansió i mundialització de les especies animals i vegetals lligades a l’home. Les beneficioses que ens alimenten i les nocives que esdevenen plagues. Seguint pel cultural, que fa que es perdin llengües cada any, es globalitzin hàbits suposadament culturals cada mes o es generalitzin formes d’actuar cada dia, gràcies a la globalització que imposen els models de transmissió del coneixement. I acabant pel tecnològic que, agradi o no, reclama pautes de conducta que han de ser compartides per tothom. Potser és moment de recordar com el món de la ciència i tecnologia imposà l’ús de l’anglès en els fòrums científics internacionals per allò tan suat d’evitar els malentesos.

Globalitzar però -per posar només un segon exemple d’inconvenients- suposa també la difusió ràpida (podríem dir-ne contagi, no?) de les idees (siguin positives o no), els productes (siguin necessaris o no) i, com hem vist, les malalties.

Però aquesta reflexió pot anar (hauria d’anar) més lluny. Perquè l’aplicació de tot això sense els elements de correcció que preservin la racionalitat, pot dur-nos a tocar perillosament els models totalitaris ja coneguts de tots. Models amb la clara intenció (per sort no consumada de forma permanent) d’esdevenir globals a través del mètode que encara s’amaga a la cantonada. La uniformització.

De debò. Ara que tenim temps, pensem-hi una mica.

Actes reflexos

Francesc Murgadas

Francesc Murgadas

Reflexions a volta de correu... naturalment electrònic

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La pandèmia ens obliga a estar tancats a casa, que és la millor manera de frenar els contagis. Després de dues setmanes de confinament, ens agrada pensar en allò que farem quan això s'acabi.

Què és el primer que faràs quan s'aixequi el confinament?

Anar a veure la família
Quedar amb els amics
Sortir a fer esport
Anar a la perruqueria
Organitzar una festa
Passejar per la natura
Crec que em costarà tornar a la rutina
Altres